El tatuatge de les genives és un costum molt difós a l'Àfrica de l'Oest. En altres temps les dones no mostraven cap signe de dolor durant aquesta cerimònia que les feia passar a l'edat adulta, per no deshonrar llurs famílies. Avui dia aquests ritus de seducció són perpetuats, però sense les danses i els cants d'abans. Malgrat tot, de vegades, algunes dones deixen escapar petits gemecs. Aquest treball ens exposa aquesta tradició desconeguda que ens revela una nova faceta de la cultura africana.

Idrissa Mbaye i Fa Ndiaye, la seva esposa, viuen a Saint-Louis de Senegal. Regenten conjuntament un casa amb una trentena de persones les qual viuen segons els preceptes de Baye Fall. El Baye Fall es un culte musulmà derivat del mouridisme. Està basat en el treball i està fortament arrelat a la cultura senegalesa. A través de la quotidianitat d'aquesta família el vídeo va a la descoberta del pensament de la manera de viure dels Baye Fall.

Donant la seva opinió sobre la imatge de l'Islam en el món, el vel, la xaira, els fonamentalistes... les dones musulmanes senegaleses s'expressen sobre la manera de viure la seva religió. Així mateix sobre el seu lloc dins la societat africana i sobre la seva llibertat d'expressió.

La majoria dels murs de les cases de Sant Luis son recobertes de pintures que representen la figura del mestre de la confreria Mourid de Amadou Bamba, aquest frescos també apareixen a les veles dels vaixells, a les carretes, sobre certs vestits, a tendals de les botiges, als dormitoris. La majoria estan signades per Thiam B.B. Aquesta pel·lícula es una immersió en el pensament Mourid a traves d'aquestes pintures, de la trobada amb Thiam, pintor rodamón i místic.

“Visc al campus de la universitat Gaston Berger a Sant Luis de Senegal. Allí he conegut a africans de diversos horitzons. D'entre tots aquest amics, un ells, d'origen senegalès, em va arribar ben a dins. Va ser el primer a parlar-me de la meva diferencia, del fet que provinc d'Àfrica Central. Ell em va fer conèixer la seva concitat, els seus tabús: avui no sé on és. Sols sé que un dia, va marxar amb un caiuco en direcció a Europa. De la seva absència ha nascut el desig de fer un documental sobre la nostra trobada, de les nostres diferencies, dels llocs on hem anat plegats, dels amics que hem conegut.”

A Dakar, la torbadora amistat entre la realitzadora Khady Sylla i Aminta, dues dones capturades per la depressió o la follia. Un retrat corprès al mirall. Una temptativa d'expressar una inexplicable desesperació.