Espot evangèlic del New Tribe Mission (www.ntm.org): “Millions of men, women and children, tribal people all across the world, in remote, never-before reached plaus of the Earth, ISOLATED, with NO ACCESS of Salvation in Jesus. Living in Darkness...”

Porta les veus i les ments dels camperols d’El Cuzco, Perú. Ens expliquen quina escola volen per als seus fills, quin tipus d'educació és la que fa falta per a què floreixi la vida i es transmeti la força dels temps d'abans. Al llarg dels darrers anys, la institució Ceprosi de Cuzco ha estat treballant amb grups de mestres i pares de família per establir una nova reflexió al voltant del tema de l'educació i la diversitat cultural. Els esforços que fan per entendre de quina manera els nens poden aprendre dels dos mons (occidental i andí), els duu a conclusions sorprenents, que val la pena escoltar i considerar.

Realitzat entre Camerun i Brussel·les, Je ne suis pas moi-même és un documental que explora les contradiccions que viu el món de les antiguitats africanes. D'on provenen les màscares d'art africà? Quin camí han seguit fins arribar a les vitrines de les galeries i col·leccions més importants d'Europa? Qui determina el valor econòmic i estètic d'aquestes peces en el context postcolonial' Hi ha un mercat d'art ètnic a Europa necessitat de nous objectes. També hi ha una Àfrica necessitada de recursos econòmics, disposada a vendre el seu llegat cultural i a falsificar-lo si fa falta.

Segona recopilació de pel·lícules de Jean Painlevé. Recull tota la seva carrera, des dels seus inicis com a actor al seu treball com a director després de la Primera Guerra Mundial. A Methuselah, una obra d'avantguarda d'Ivan Goll, Painlevé fa d'actor i de director.

Les joves de Sant Petersburg tornen a anar a l'escola. Volen aprendre a seduir, controlar i casar-se amb els homes. Intenten trobar una via que els aporti estabilitat, felicitat i prosperitat. Volen aprendre a ser prostitutes d'èxit. Bitch Academy és un documental tragicòmic del primerenc capitalisme rus, que determina els somnis i les intimitats dels sevea joves generacions en una atmosfera de por i esperança.

La manera com la societat tracta la pobresa està essent progressivament reemplaçada per la repressió. Els pobres, de vegades emigrants i per això víctimes des del principi, es converteixen en criminals en potència. El realitzador observa la violència social i l'estigma que manté una classe social sencera en l'oblit. Descobreix, lluny de la democràcia de la Unió Europea, la realitat i el funcionament d'un apartheid social.

Utilitza com a matèria primera, fonamentalment, imatges dels primers moments de l'alçament zapatista del gener de 1994, a banda d'una entrevista a John Holloway enregistrada a Puebla l'any 2005. Aquesta entrevista es mira en el model de tots els registres d'imatge que busquen construir un vocabulari mitjançant el diàleg amb un subjecte singular: l'abecedari de Gilles Deleuze, que el 1987 es va deduir de la famosa conversa guiada magistralment per Claire Parnet.

Maa Tere Manalen és el resultat dels dos viatges de Tere Recaren a Mali. Tot va començar el dia que l'artista descobreix que a Mali el seu nom significa alguna cosa així com "destí". Així que Recarens parteix cap a Àfrica per explorar tots els possibles significats del seu nom per els Bambara, el grup ètnic més nombrós del país. Maa Tere Manalen (algú amb un Tere encès) va prendre forma durant la seva segona visita. Després del seu viatge a Estònia, on havia descobert que "Tere" significava "bon dia", s'embarca en una exploració similar evitant el clàssic viatge turístic. Fidel als seus costums, promou un altre tipus d'intercanvis i experiències; així, a Mali treballa a una fàbrica tèxtil on dissenya i produeix la seva pròpia tela amb estampats de dibuixos i frases relacionades amb el seu nom. Una vegada fet això, la talla i la canvia per fotos de totes les persones que l'han ajudat d'alguna manera, filmant tot el procés. L'obra crida l'atenció sobre el regal en si mateix, i la disponibilitat constant de l'artista. Recarens "construeix" una habitació, que funciona com a espai en el qual exposar la seva obra: l'omple de teles trobades o intercanviades, els motius de les quals fan referència a moments públics o privats, en els quals parlar de famílies diverses. Un espai situat entre l'estètic i el funcional, en el qual Recarens exhibeix les seves pròpies imatges.