L'aniversari del protagonista fictici (que és el realitzador, i és diu Avi Mograbi, igual que el realitzador real del vídeo), coincideix amb el 50 aniversari de la Indepencia d'Israel, el que els palestins anomenen "Al Nakba", (el Dia de la Catàstrofe). Una televisió Israeliana contracta Mograbi per gravar els preparatius per la commemoració de La Indepencia, i un productor li demana filmar la destrucció dels pobles palestins a Israel. Per agobiar-se una mica més encara, es veu involucrat en una disputa immobiliària amb els seus veïns sobre els límits de la seva propietat. El creuament dels tres aniversaris, els dos treballs com a realitzador i la disputa immobiliària porten a aquest "documental fictici" al cor de la vida quotidiana entre Israel i Palestina, i la historia compartida durant mig segle.

Obra col·lectiva no comercial dedicada a la lluita activa contra la publicitat, la televisió estúpida, la premsa servil, la cultura del consum, la ideologia neoliberal i el ball emmascarat de la política.

Documental que fou prohibit a França durant més de deu anys per criticar el colonialisme francès (i que ara tan sols es troba disponible en versió reduïda), és una investigació profundament sentida sobre l'art africà i el seu declivi com a conseqüència del contacte amb la civilització occidental. El comentari de Marker, característicament agut i reflexiu, es combina amb imatges d'una bellesa austera en aquesta protesta apassionada contra el destí d'un art que en altres temps havia estat un element integral de la vida comunitària però que fou degradat al caure víctima de les exigències d'una altra cultura.

Karaganda, segona ciutat de Kazakhastan, emplaçada al sud de les estepes, va ser construïda el 1930 per la mà d'obra dels presoners deportats cap a un immens Karlag sobre un conca minera. Avui, el pedestal econòmic de la ciutat s'ha enfonsat aportant una pauperització considerable. Mine de Rien representa el temps de la transició, de l' inestabilitat entre dos estats, entre el sentiment d'abandó i l'esperança capitalista. Un estat passat, vençut, i un estat en progrés, fantasiat, inevitable. La pel·lícula té la forma d'aquest passatge que genera el caos, l'adaptació, el sofriment, que revela l'incapacitat de ser: un temps on l'ésser humà no ja es pot considerar com una massa, sinó que s'ha d'entreveure com a suma d'individus.