Com documentar aquella matèria elusiva de la qual estan fets els mites? Perquè no són altra cosa aquelles inscripcions furtives als vagons dels trens de mercaderies, generalment fetes en guix, que consagren per un instant el seu anònim creador. La paraula graffiti avui designa un art amb pretensions i escoles, molt diferent d'aquest altre efímer i legítimament popular, que als argentins els farà pensar potser en les llegendes pintades a les roques de la costa del Mar de Plata. Bill Daniel realitza una empresa monumental pujant amb la seva càmera a aquests vagons nus, no pensats pel transport humà. Coneixent a qui els carreguen i els rodamons que els transiten i viatgen amb ells.

Documental que analitza la política del poder, les guerres i les corporacions, la decepció i l'explotació. És una representació en imatges de les paraules d'Arundhati Roy, especialment el seu famós discurs “Come September” (Quan arribi setembre) sobre la guerra contra el terrorisme, la globalització corporativa, la justícia i les creixents tensions socials. Una lliçó d'història moderna que ens diverteix, ens commou i ens espanta.

“Hola. Llegiré una declaració d'estat de guerra. En els pròxims 14 dies atacarem un símbol de la justícia nord-americana.”, Benardine Dohrn, antiga integrant de l'underground. Amb aquestes paraules pronunciades fa trenta anys, un grup de joves radicals americans van declarar la seva intenció de derrocar el govern dels Estats Units. Impulsats per la seva indignació davant de la Guerra de Vietnam i el racisme a Amèrica, als setanta van passar a la clandestinitat i van posar bombes per tot el país en objectius que ells consideraven símbols de la “violència real” que el govern nord-americà i el poder capitalista exercien arreu del món. A través d'accions que incloïen des de batalles campals amb la policia als carrers de Chicago fins a la col·locació de bombes al Capitoli i treure de la presó Timothy Leary, aquesta xarxa altament organitzada va intentar instigar una revolució nacional, alhora que va aconseguir evadir una de les majors recerques de la història de l'FBI.

Hi ha una superabundància de riquesa a la ciutat de Saba. Tothom te més del que necessita. Fins i tots els encarregats del foc dels banys públics duen cinturons d'or. Grans rams de raïm pengen de tots el carrers i freguen les cares dels ciutadans.

Visió reflexiva i vital sobre la destrucció d'Àfrica i concretament de Nigèria a través de la figura del músic i activista polític Fela Kuti i el seu fill Fema Kuti. La música com a despertar de la consciència, com una celebració de la vida i de les arrels africanes, i com a denúncia d'un govern que actua com a franquícia de les multinacionals occidentals.

Al 1925 William Faulkner, uns mesos a Nova Orleans, escrivint petits assaigs que retrataven l'esperit de la ciutat. Inspirant-se en les impressions de Faulkner, la cineasta Marjeloine Boonstra es passeja pels carrers devastats de Nova Orleans a qualsevol hora del dia cercant les pors i els somnis de la gent que s'ha quedat a la deriva a conseqüència de l'huracà Katrina.

Entre la pols i les runes de la guerra, en el paisatge urbà destruït de Kabul, a l'Afganistan, occidentals i afganesos intenten adaptar-se a la incerta promesa de pau. Kabul Transit s'endinsa en els carrers destrossats de la ciutat per viatjar entre l'espai públic i els espais privats i escoltar converses, plantejar preguntes, explorar els carrerons més foscos, que els mitjans de masses prefereixen evitar. El resultat és una experiència cinematogràfica extraordinària: un mosaic canviant fet de trobades i narradors, mirades captades i gestos reveladors, amb imatges de gran bellesa entreteixides amb la música i els sons oposats d'una ciutat que lentament comença a renéixer. La pel·lícula rebutja els recursos habituals de la narració i el retrat i demana a l'espectador que s'endinsi a Kabul de la mateixa manera que ho faria un nouvingut a la ciutat, amb la frescor que neix de l'aprensió d'aquell que es troba en un lloc inquietantment estrany i alhora familiar.

Un treball en tres parts que ens ofereix una sèrie de retrats íntims i profundament sentits: un nen d'onze anys, orfe de pare, ingressa com a aprenent del tirànic propietari d'un garatge a Bagdad; seguidors de Sadr en dues ciutats xiïtes es congreguen per a les eleccions regionals mentre fan acomplir la llei islàmica a punta de pistola; una família de camperols kurds agraeixen la presència nord-americana, que els ha premés un grau de llibertat considerable que abans se'ls negava.

Una investigació sobre el frau a les eleccions del 2006 a Mèxic, en les que l'esquerrà Manuel López Obrador va perdre davant el candidat de la dreta, Felipe Calderón.

Crying Sun narra les experiències dels habitants de la vila de Zumsoy, a les muntanyes de Txetxènia, i la seva lluita per conservar la seva identitat cultural i les seves tradicions en un context d'atacs militars i desaparicions imposades per l'exèrcit federal, atacs de guerrillers i els desplaçaments que provoquen. Al donar veu als habitants de Zumsoy, el vídeo és una crida a les autoritats locals i federals per acabar amb la impunitat de les violacions dels drets humans i en favor del restabliment de polítiques que permetin als habitants tornar a les seves cases a les muntanyes. En els fòrums internacionals de suport als drets, aquest vídeo ajudarà a donar visibilitat a la lluita per la justícia a Txetxènia.