La CCIODH (Comissió Internacional de Drets Humans) va viatjar a Oaxaca, Mèxic, entre el 16 de desembre de 2006 i el 20 de gener de 2007, entrevistant-se amb 420 actors del conflicte. La Comissió ha documentat 23 morts des del 14 de maig de 2006. Aquest vídeo documenta la visita de la Comissió a través d'entrevistes als presoners, les autoritats i els activistes que ha hagut d'optar per la clandestinitat.

Wanja és un documental sobre “The Block” (“El bloc”), a través dels ulls d'Auntie Barb i la vida de la seva gossa pastora australiana, que acabava de morir. Les nombroses i diverses històries sobre Wanja reflecteixen la problemàtica d'aquesta comunitat aborigen al cor de Sydney. Auntie Barb és una de les ancianes de la comunitat de Redfern, que ha viscut vint anys al barri amb la seva família i la seva gossa, Wanja. Wanja era una part essencial de la comunitat, a qui tots coneixien per la seva capacitat d'ensumar la policia –amb uniforme o sense–, “l'àngel de la guàrdia del Block”. A través de Wanja, Auntie Barb i els records de la comunitat sobre aquesta gossa tenaç, lleial, llesta i afectuosa coneixem els primers anys del Block, quan hi havia gent gran i famílies, habitatges dignes i un arrelat sentit de comunitat. Les històries sobre Wanja ens conten com la tensió entre la comunitat i la policia va anar en augment. Els habitatges es van continuar deteriorant i uns quants van ser enderrocats i la força de la comunitat –els seus ancians– es va acabar traslladant-se. Auntie Barb va ser una de les últimes ancianes obligada a abandonar The Block. Malgrat tot, el Block continua sent la seva comunitat i la seva llar.

Documental que analitza la política del poder, les guerres i les corporacions, la decepció i l'explotació. És una representació en imatges de les paraules d'Arundhati Roy, especialment el seu famós discurs “Come September” (Quan arribi setembre) sobre la guerra contra el terrorisme, la globalització corporativa, la justícia i les creixents tensions socials. Una lliçó d'història moderna que ens diverteix, ens commou i ens espanta.

Com documentar aquella matèria elusiva de la qual estan fets els mites? Perquè no són altra cosa aquelles inscripcions furtives als vagons dels trens de mercaderies, generalment fetes en guix, que consagren per un instant el seu anònim creador. La paraula graffiti avui designa un art amb pretensions i escoles, molt diferent d'aquest altre efímer i legítimament popular, que als argentins els farà pensar potser en les llegendes pintades a les roques de la costa del Mar de Plata. Bill Daniel realitza una empresa monumental pujant amb la seva càmera a aquests vagons nus, no pensats pel transport humà. Coneixent a qui els carreguen i els rodamons que els transiten i viatgen amb ells.