Entre la pols i les runes de la guerra, en el paisatge urbà destruït de Kabul, a l'Afganistan, occidentals i afganesos intenten adaptar-se a la incerta promesa de pau. Kabul Transit s'endinsa en els carrers destrossats de la ciutat per viatjar entre l'espai públic i els espais privats i escoltar converses, plantejar preguntes, explorar els carrerons més foscos, que els mitjans de masses prefereixen evitar. El resultat és una experiència cinematogràfica extraordinària: un mosaic canviant fet de trobades i narradors, mirades captades i gestos reveladors, amb imatges de gran bellesa entreteixides amb la música i els sons oposats d'una ciutat que lentament comença a renéixer. La pel·lícula rebutja els recursos habituals de la narració i el retrat i demana a l'espectador que s'endinsi a Kabul de la mateixa manera que ho faria un nouvingut a la ciutat, amb la frescor que neix de l'aprensió d'aquell que es troba en un lloc inquietantment estrany i alhora familiar.

Al 1925 William Faulkner, uns mesos a Nova Orleans, escrivint petits assaigs que retrataven l'esperit de la ciutat. Inspirant-se en les impressions de Faulkner, la cineasta Marjeloine Boonstra es passeja pels carrers devastats de Nova Orleans a qualsevol hora del dia cercant les pors i els somnis de la gent que s'ha quedat a la deriva a conseqüència de l'huracà Katrina.

Aquest documental narra la vida d'una anciana, Aïcha Messaoud, originària de Mauritània, que va passar tota la seva vida a la llar d'una il·lustre família nòmada, la del Xeic Ma-el-Aïnïne. Actualment viu a Tata, un petit poble marroquí, al nord del Sahara Occidental. La realitzadora surt a la recerca de les empremtes de la memòria de la seva heroïna. D'etapa en etapa, a través de milers de quilòmetres al desert, va trobant els descendents del Xeic. Els seus records es barregen amb els d'Aïcha.

La imaginación Radical (Caranavales de Resistencia) constitueix la segona entrega de la sèrie Entre Sueños. En aquesta ocasió l'autor recupera l'experiència del col·lectiu Recalim The Streets, un dels escalafons en la construcció de les noves formes de fer política als anys noranta a través de les seves ocupacions radicals i creatives de l'espai “públic” de Londres i altres ciutats britàniques. Concretament, la cinta se centra en l'ocupació i paralització de la City, el centre financer de Londres, en una de les accions centrals de la Jornada d'Acció Global contra el Capital que va tenir lloc el 18 de juny de 1999.

La Makabra és una casa ocupa on habiten unes 50 persones de forma estable. La casa està oberta al públic i funciona com a centre cultural autogestionat en el barri de Poble Nou. Aquest col·lectiu de caràcter social i artístic s'ha vist afectat pel pla 22@, que pretén reestructurar el barri i desallotjar la casa. Malgrat la situació, els ocupes continuen generant espectacles i cabarets que, en definitiva, és la millor manera d'aprofitar l'espai, contraposant la creativitat al consum.

Documental que critica el procés gegantí de reestructuració urbanística de Barcelona, que té lloc al marge dels seus actors principals i que segueix un model que ha optat per l'oblit de la memòria social, especialment de la classe treballadora. A través de les veus d'alguns dels protagonistes d'aquest procés, s'aporta una informació sobre aquest episodi de la història de la ciutat molt diferent de la que solen difondre habitualment els mitjans de comunicació.

Testimonis paral·lels de Youssoupha, un artista de rap, i de Thomas. Evocació del rap com a objecte de censura, sovint criminalitzat pels successius governs, i com a arma de lluita política, molt allunyada dels clixés del rap comercial.    

Un recorregut pels barris devastats de Beirut i els poblats del sud del país. Històries comuns de gent comuna. Dones, nens i homes enfronten el repte de refer les seves vides enmig de la devastació. 34 dies bombardejats per Israel han deixat empremtes inesborrables.