José, Victoria, i Miquel, entre d’altres, viuen, han viscut o estan al límit de viure al carrer. Antibiografies narra el batec de la vida de les persones sense llar a Barcelona. Una realitat oculta, invisible, però no per això menys viva. Els seus protagonistes relaten les seves formes de subsistència, les relacions socials i l’ocupació de l’espai públic, alhora que reflexionen sobre la societat actual des de la seva posició fronterera i perifèrica.
Exclusión social
12 Descripció arxivística resultats per al Exclusión social
José, Victoria, i Miquel, entre d’altres, viuen, han viscut o estan al límit de viure al carrer. Antibiografies narra el batec de la vida de les persones sense llar a Barcelona. Una realitat oculta, invisible, però no per això menys viva. Els seus protagonistes relaten les seves formes de subsistència, les relacions socials i l’ocupació de l’espai públic, alhora que reflexionen sobre la societat actual des de la seva posició fronterera i perifèrica.
Aquest reportatge de l'associació PRODEIN (Asociación Pro derechos de la Infancia) de Melilla documenta la situació difícil dels immigrants subsaharians que intenten creuar la frontera d'Àfrica amb Europa, cercant un vida millor. “Assassinats” és la millor definició de les morts que van tenir i que segueixen tenint lloc a la frontera de Melilla i Ceuta, els afusellaments sumaris de qualsevol immigrant que pugi a la tanca “quan està d'esquena i indefens, sense detenció prèvia, sense procediment administratiu ni judicial”.
L'espai urbà de la ciutat de Barcelona està molt mediatitzat pel fenomen turístic. Quatre persones presenten, a través de la seva experiència, una particular percepció sobre la ciutat i la influència del sistema turístic sobre la vida quotidiana dels seus habitants. Ciutat abandonada és un documental de 26 minuts que rescata el seu títol de l'expressió d'un dels seus personatges, que fa saltar la ironia relacionant un espai densament transitat amb l'abandó; una representació local d'un fenomen global. Aquest documental és el resultat del treball en grup del primer any del màster d'antropologia visual UB-Tanios films.
Jana MontllorLa manera com la societat tracta la pobresa està essent progressivament reemplaçada per la repressió. Els pobres, de vegades emigrants i per això víctimes des del principi, es converteixen en criminals en potència. El realitzador observa la violència social i l'estigma que manté una classe social sencera en l'oblit. Descobreix, lluny de la democràcia de la Unió Europea, la realitat i el funcionament d'un apartheid social.
Carta a la República, a tots aquells racistes de tolerància hipòcrita que han construït la seva nació sobre sang, i ara presumeixen de moralistes. Saquejadors de riqueses, assassins d'africans, colonitzadors, torturadors d'algerians, aquest passat colonial és el vostre; vosaltres vàreu triar vincular la vostra història a la nostra. Ara ho heu d'assumir. L'olor de la sang us persegueix encara que us perfumeu. Nosaltres, els moros i els negres, no hi som per casualitat; tota arribada té la seva partida. Vàreu voler immigració i gràcies a ella us vàreu inflar fins la indigestió. (...)
Kerry JamesTeoria i pràctica de les cures
La soledat està en alça. "Allò que el discurs estàndard amaga és que la "normalitat" de las jornades de quaranta hores setmanals, més guarderia, més una àvia per als moments de necessitat, és no simplement millorable, sinó directament inacceptable".
CAROLINA DEL OLMO, On és la meva tribu?
A Suècia, punt extrem en les tendències occidentals dins l'àmbit protestant, més del 50% de la població viu sola. La gent també mor sola, oblidada de tothom, després de tota una vida impulsada per un afany d'independència privada i d'adequació a la norma social, de comoditats i d'una socialitat just without phisical contact . El somni d'una vida independent, alliberada dels vincles comunitaris i de la família patriarcal, s'ha revelat un malson de soledat, tristesa i buit existencial.
Hem de travessar les oposicions binàries que pretenen fer-nos elegir entre dues opcions, l'una dolenta i l'altra pitjor. No es tracta de tornar a la vella família estrictament patriarcal, però tampoc ens hem de conformar amb la soledat metropolitana. Es tracta de crear, d'assajar, altres maneres de viure i d'estimar.
“ Segons Sarah Blaffer Hrdy (l'antropòloga i primatòloga ), les femelles de rata, un cop tancades en gàbies amb les seves cries com a única companyia, es comportaven d'una manera molt semblant a les mestresses de casa nord-americanes dels anys cinquanta, amb les seves obsessions i les seves neurosis. En canvi, observades en llibertat, les mares i les seves cries mostraven un ampli ventall de comportaments diversos en tot tipus de contextos socials”.
CAROLINA DEL OLMO, On és la meva tribu?
Una funcionària sueca, dedicada a investigar la creixent multitud de casos de gent que mor abandonada, completament aïllada, sense ningú, es pregunta al documental The swedish theory of love: "Per a què serveix tenir un milió al banc si no ets feliç? Però no és només no ser feliç, és la immensa i somnàmbula tristesa que inunda una civilització ruïnosa, l'existència dins la qual s'esmuny en mig de l'epifania d'una muntanya de deixalles.»
«Ho heu sentit? És el so del vostre món que s’esfondra" , diuen els zapatistes. La independència individual és l'ideal catastròfic d'un món perfectament organitzat i eficient, però fred com el gel.
«Al final de la independència no hi ha la felicitat. Al final de la independència hi ha el buit de la vida, la insignificància de la vida i un avorriment absolutament inimaginable».
ZYGMUNT BAUMAN, entrevista inclosa a The swedish theory of love.
Passing the Rainbow tracta els mètodes per subvertir les estrictes normes de gènere en la societat afganesa, tant pel que fa a l'actuació com a la realització cinematogràfica i a la vida quotidiana i política. La companyia teatral d'una noia a Kabul, una professora que també és actriu, una policia que treballa de directora de pel·lícules d'acció com a segona feina, una activista de l'organització RAWA que aprova la separació radical de l'Estat i la religió, i la Malek_a, que per poder treballar viu com un noi: totes elles són les protagonistes de Passing the Rainbow.
Sandra SchäferLa pel·lícula tracta la reactivació de les manifestacions de dones contra la prohibició de treballar introduïda pels talibans. Les seqüències van ser preses als carrers de Kabul durant la filmació afganesa OSAMA el novembre de 2002. Mil dones havien d'actuar en aquesta escena. Les seves experiències personals eren idèntiques a la dels protagonistes. La majoria de les dones van participar a l'escena de la manifestació per guanyar diners. Amb la seva reivindicació pel treball esperaven millorar la seva situació real.
The Purple Meridians II
Conversa amb Lisa Çalan
Projecció al cinema Truffaut
The Purple Meridians II
Tres ciutats i països distants en l'espai, però que comparteixen el desig d'una distribució més justa d'oportunitats per a les dones i les persones no binàries en la indústria audiovisual i cinematogràfica.
Es van organitzar tres tallers amb 18 professionals del sector audiovisual per debatre i compartir les seves experiències i coneixements. Com a resultat dels tallers van sorgir diverses propostes, entre elles, donar continuïtat a aquestes connexions i organitzar una trobada presencial, per poder desenvolupar millor les necessitats individuals tot enfortint els vincles, i no sols els professionals.
Aquest any 2022 hem organitzat una residència temàtica a la Faberllull Olot per donar continuïtat a les propostes treballades en els tallers del 2021.
Una trobada internacional amb 10 realitzadores de diferents països per trencar les fronteres amb què s'han trobat i aportar propostes de millora tot creant una xarxa de suport i d'intercanvi per a futures col·laboracions en un eix que creua Europa des de la frontera oriental fins a l'occidental.