Un helicòpter militar circula pel cel com una vespa maligna. A la superfície, el caos després de l'atac. Una seqüència de plànols que se succeeixen a ritme accelerat –persones sagnant, cotxes en flames i soldats astorats–. Imprimeix sobre la imatge: From Beirut with Love, tan amarg i cínic que sols crea una sorprenent connotació: Beirut és París, o Madrid, o qualsevol altra metròpoli. El guió ja existeix: joves sense perspectives, bombardejos, drogues, armes, soldats. Ha arribat la postdata.
Waël NoureddineBeirut
3 Descripció arxivística resultats per al Beirut
Començava a desbotonar-se la camisa la nit del 7 al 8 de febrer del 2000, quan l'habitació es va enfosquir sobtadament. Què passa? Probablement Israel ha atacat la central elèctrica. Al Líban, el nocturn no està reservat a la nit, també durant el dia, -no apareix la nit cada cop que tallen l'electricitat pel racionament? Al llarg d'aquest període addicional d'obscuritat no es dorm, els libanesos s'han convertit pràcticament en insomnes. Aquests talls d'electricitat m'han permès apreciar millor l'experiència del meu amic insomne, l'escriptor Ghassan Salhab.
Jalal TouficAquest treball de la realitzadora libanesa Danielle Arbid té com a punt de partida una sèrie d'experiències sexuals, obsessives i ardents, contades lliurement i amb luxe de detalls pels amics de la directora. El joc de veus, d'homes i dones, que parlen sobre els seus secrets sexuals, combinat amb belles imatges d'arxiu (en format Super 8) i la foscor de la pantalla negra, genera un clima de tensió eròtica, en el marc d'un llenguatge altament poètic.
Danielle Arbid