Una recerca d'Al Khadir, الخضر, el mestre interior. Al Khadir, un personatge generalment desconegut en la cultura occidental, ocupa un lloc molt important en el saber popular i místic dels països del rizoma islàmic, si bé els seus orígens es remunten a temps ancestrals. Al Khadir, literalment “el que reverdeix”, habita el món intermedi, la terra de ningú, el fi interstici entre el real i l'irreal, la vida i la mort, el somni i la vigília... A aquest lloc, se l’anomena Al-Barzakh, l'Istme. Per on ell passa, tot reverdeix. Fins i tot les empremtes de les seves petjades es cobreixen immediatament d'herba.
Barzaj
22 Descripció arxivística resultats per al Barzaj
Recopilació del conjunt complet de l'obra videogràfica de Toni Serra, des de finals dels anys vuitanta fins al moment del seu traspàs el 2019, així com una selecció substancial dels seus escrits.
Toni Serra *) Abu Ali
/ VIDEO ASSAIG 2001-2016 /
/ THE BLACK TAPES / TV CODE /
/ EL HAMDULILLAH TAPES * PIRATE UTOPIAS & EUROPEAN RENEGADOES /
/ FES CIUTAT INTERIOR /
/ LA VIGILIA I EL SOMNI /
/ LA PLUJA A DUAR MSUAR /
SOBRE OCELLS I VISIONS
Entre el Agora y la Frontera
Toni Serra *) Abu Ali
/ TONI SERRA *) ABU ALI
Les garbes de blat amaguen les punxes del ginjoler... i gotes de sang se sembren en la pols
el ventre de la dona entra en la lluna plena... anunciant un octubre encara llunyà
la collita és temps de Record, d'agraïment.
En els últims moments d'una vida, els sentits humans es confonen amb els del bosc circumdant. La mort és el fet de fluir dels sentits humans cap al món més enllà de la gàbia de la carn. La mort és l'últim sospir que s'uneix a l'interminable viatge de la brisa nocturna.
Pit'xi és l'acompanyant (es refereix al ksxa'w, aquest significa somni i esperit), intermediari o emissari entre mons. A la cultura Nasa, a Colòmbia, diverses pràctiques ancestrals amb la imatge (especialment el somni i la visió) creen una geografia sagrada del territori al voltant de la qual es mou el temps, totes les narratives de la cultura i la realitat tangible.
Xavi HurtadoConverses al bar La Poste amb l'escriptor tangerí Mohammed Chukri i el poeta novaiorquès Ira Cohen.
Les quatre històries d'aquesta pel·lícula ens porten de Bèlgica a les ribes del riu Senegal, de les Ardenes franceses a les muntanyes del Sàhara Occidental. El que tenen en comú és que ens porten a conèixer als dorments. Homes i dones que es mouen entre dos mons, el dels absents i el dels vius, entre dos estats, el de la vigília i el del somni. En cadascuna d'aquestes històries hi ha un misteri lliure de tota creença, de tota filosofia, de tot intent d'explicació. Un misteri capaç de reencantar la realitat.
Pierre-Yves VanderweerdLo más probable es que tarde o temprano nos encontremos en un paraje en apariencia seco y árido. Inesperadamente nuestros pasos nos han dejado allí, todos los caminos son posibles, pero ninguno parece llevar a ninguna parte. En nuestra soledad encontramos la única compañía de la contemplación, la mirada aquietada nos muestra un mundo aquietado , un mundo que lentamente empieza mostrarse al margen de los parámetros del deseo o la funcionalidad, un mundo sin afuera ni adentro. Comprendemos mejor ahora, que aquello que vemos no es extraño a nosotros y el viaje cobra así un sentido diverso e interpretativo. Un pequeño grupo de hombres aparece en la lejanía, nos acercamos y les seguimos. Uno de ellos es un zahorí, busca agua con una rama de olivo, el paso es rápido, súbitamente como si recibiera un golpe se tambalea, y quizás cae, caemos… En el páramo un arbusto seco ha abierto unas pequeñas flores, nuestros pasos toman ahora un camino de polvo,de piedras, de zarzas y acacias, cruzando puertas y murmullos, rumores o risas de niños … Tumbados en la tierra, como tierra, para que un pozo se abra en nuestro pecho y la conciencia descienda cerca del corazón, allí veremos sin palabras, con los sonidos de la respiración latido, un recuerdo del lugar de donde venimos, del lugar que somos, de donde brotan las apariencias, como esas nubes que forman figuras caprichosas que apenas perduran… Una búsqueda de lo que hay de vida en nosotros. La presencia de lo que nos hace vivir.
vídeos del projecte
Un captivador missatge per a temps ombrívols
La música com mastegar
La música està per a ser feta 1
Buit i música en occident
L'antisol negre — //Silenci en el despertar dels mons//
Invitació al film-trance: Projecte de recerca & Live Cinema amb Vincent Moon
Interrompre el soroll del món, disposar-se a la receptivitat i l'escolta, obrir-se a la co-animació del món.
Una recerca, una setmana d'encontres sonors - amb una sessió de Live Cinema o Film-Trance al CC Convent Sant Agustí.
Vídeos del projecte aquí
Enfront de la barbàrie monòtona i desballestant dels mitjans i les xarxes que ens fan veure sense veure, que simplifiquen la realitat reduint-la a esdeveniments espectaculars i violència, Vincent Moon ens convida a parar les màquines i sortir a l'encontre.
Sortir de l'hipnòtic flux redundant del scroll infinit dels algoritmes.
Interrompre el soroll del món, no per a evadir-se de l'horror de la guerra en curs, o de la clara percepció d'una civilització que avança cap a l'abisme.
La manera de mostrar el món contribueix a canviar la forma en què el veiem,
canviar la manera de mirar modifica sensiblement un món inundat d'imatges.
Vincent Moon , filmmaker independent i explorador sonor, que porta déu anys recorrent el món, estarà una setmana de viatge amb nosaltres entre Barcelona i les muntanyes del Pirineu, anant a l'encontre de músiques conegudes i desconegudes, i d'un art invisible de viure i resistir.
Vincent Moon diu: «Anhelo retrobar, reelaborar un vincle amb tonalitats i ritmes ancestrals, formes de trànsit...». Des del Dhikr (record) de tariques sufís a Txetxènia, Etiòpia o Turquia; fins a mesos a l'interior del Brasil o del Perú, o incursions a Jakarta, l'Argentina o el Marroc: «Una espècie d'etnografia experimental, tractant d'hibridar tots aquests gèneres de trànsit i de música en diferents llocs del món. (...) Crec que estem gravant per guanyar una certa complexitat. (...) Per reinventar la vida d'avui hem d'elaborar noves formes d'imatges. I és molt senzill. Cal sortir a l'encontre. (...) Trenques les barreres en l'encontre amb el cos més que amb el saber. Això és el que em va ensenyar viatjar, a confiar en la memòria del cos més que en la memòria del cervell. El respecte és un pas endavant».
Els aborígens australians deien que «tot dormisqueja sota la superfície de la terra esperant ser cridat ». — En el viatge acústic i visionari amb Vincent Moon sortim a l'encontre de veus que continuen cantant entre les ruïnes, cridant a l'existència a una altra vida, una altra realitat, una altra veritat.
«Quan arribo a un lloc, pregunto i em pregunto què és important filmar avui?» — La visita de Vincent Moon té dos vessants: d'una banda explorar algunes experiències que és «important filmar avui»; d'altra banda, un moment de trobada i projecció a Barcelona, amb el seu Live Cinema —exploració sonora i visual—.
El treball de Vincent Moon connecta amb una de les recerques obertes en l'Observatori de Vídeo No Identificat: Silenci en el despertar dels mons . En un primer moment, aquesta recerca partia de prendre seriosament l'experiència visionària, i d'investigar les formes en les quals es desplega, entre les esquerdes d'aquest món, des del Surrealisme fins a l'ocàs actual del laïcisme naturalista. En un segon moment, que hem anomenat durant la recerca: El mirall de la nit («Miralls: ningú encara ha descrit, sabent-ho,/ què sou en el vostre ésser./ Vosaltres, com a intersticis del temps,/ plens només de forats de sedàs./ Vosaltres, malbaratadors encara de la sala buida,/ a l'hora del crepuscle, vastos com a boscos...»); i ara, en l'exposició i el projecte: L'antisol negre , part de prendre seriosament la intuïció de Rilke en els Sonets a Orfeu : «Gesang ist Dasein» (Cantar és existir).
«Però els grans antisols negres , pous de veritat en la trama essencial, en el vel gris del corbat cel, van i venen i s'aspiren l'un a l'altre i els homes els diuen ABSÈNCIES» (René Daumal) «Aquestes esplendors, l'objectiu de l'ésser humà és el de recollir-los (...) I és, lluitant justament contra la inèrcia del cos i el somni de l'ànima, practicant tècniques del despertar —despertar físic, despertar mental— una espècie de "llarga, immensa i raonada alteració de tots els sentits", que permeten vèncer l'ordre material i espiritual d'aquest món, en fi, portant una contra-vida» (Jacques Lacarrière, Les gnostiques ).
Un cap esborrador dels límits entre allò real i allò irreal, entre la vida i la mort.