Barzaj

Àrea d'elements

Taxonomia

Codi

Nota(es) d'abast

    Nota(es) sobre l'origen

      Mostra la nota(es)

        Termes jeràrquics

        Barzaj

          Termes equivalents

          Barzaj

            Termes associats

            Barzaj

              5 Descripció arxivística resultats per al Barzaj

              5 resultats directament relacionats Exclou els termes específics
              Toni Serra *) Abu Ali
              ES ES-OVNI TS-S002 · Series · 2019
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Toni Serra *) Abu Ali

              / VIDEO ASSAIG 2001-2016 /

              / THE BLACK TAPES / TV CODE /

              / EL HAMDULILLAH TAPES * PIRATE UTOPIAS & EUROPEAN RENEGADOES /

              / FES CIUTAT INTERIOR /

              / LA VIGILIA I EL SOMNI /

              / LA PLUJA A DUAR MSUAR /

              SOBRE OCELLS I VISIONS

              Entre el Agora y la Frontera

              Toni Serra *) Abu Ali

              / TONI SERRA *) ABU ALI

              Les garbes de blat amaguen les punxes del ginjoler... i gotes de sang se sembren en la pols

              el ventre de la dona entra en la lluna plena... anunciant un octubre encara llunyà

              la collita és temps de Record, d'agraïment.

              in Limbo
              ES ES-OVNI CTX-S016 · Series · 2014
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              caure i volar / OVNI 2014

              / CONTEXT 1994 - 2020

              caure i volar / OVNI 2014

              Limbo (Del Llat. Limbus ): ~ el món entre els vius i els morts, ~ espai d'emmagatzematge on s'envien els arxius esborrats ~ un conte d'Aldous Huxley.

              La pressió contra els drets i les llibertats socials és enorme, constant i ben articulada, recolzada per un aparell mediàtic que ocupa el llenguatge i ens roba les paraules. En paral•lel, la natura segueix sent un lloc des del qual extreure combustible per a la màquina del progrés d'uns pocs.

              Les fronteres depassen els límits i s'infiltren a les ciutats com a laboratori d'una nova societat totalitària.

              Fall & Winter, Cómo robar la vida a un ser ser humano, Terrorismo de Autor, Barcelona Morta, Deleuze à Vincennes, Marinaleda, IphoneChina, Detroit zona autónoma, Barcelona panÀfrica, Agustín García Calvo en Sol, Homeland Security.

              Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

              Montalegre 5. 08001 Barcelona

              Imatge: Pour Auguste (2010). Chantal Michel

              Finals d'hivern
              ES ES-OVNI CTX-S020 · Series · 2020
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Arxius de l'Observatori 2020

              18 de desembre de 2020

              19 de desembre de 2020

              20 de desembre de 2020

              / CONTEXT 1994 - 2020

              Arxius de l'Observatori 2020

              Des de la seva fundació l’any 1994, OVNI (Observatori de Vídeo No Identificat) és un projecte de recerca que, a través del vídeo, se centra en l'anàlisi i la crítica d'una part significativa de la cultura contemporània. Creat per autors de vídeo i no per gestors ni comissaris, OVNI sempre ha defugit l'estereotip de festival competitiu i de novetats; és un projecte d'autor sobre autors que fan ús del mitjà videogràfic independent, en el qual la pràctica creativa sempre ha estat quelcom prioritari. El projecte, que té com a una de les seves fites la creació l’any 1999 dels Arxius de l'Observatori, ha estat testimoni de tres dècades clau, ja que ha presenciat el naixement d'internet, el trànsit de l'analògic al digital i els canvis tectònics en l'escorça política i espiritual de la cultura actual, tots ells elements que han quedat recollits en els seus arxius.

              Aquest any 2020, OVNI, l'Observatori de Vídeo No Identificat, fa un recorregut d'autoria col·lectiva per aquest període. Amb el títol de "Finals d'Hivern", presenta quatre sessions videogràfiques en clau d'ensomniació mitjançant una programació que, de manera subtil, parla de la deriva del moment i del record. El títol ens remet a quelcom evocador i, de manera més concreta donades les dates de celebració de la mostra, als darrers dies de l'hivern i del trànsit cap a la claror. Una cosa concreta en uns temps de massa volatilitat, evocadora en uns temps de pèrdua.

              "Finals d'Hivern" es fa en record d'en Toni Serra - Abu Ali, que va trobar la mort el 21 de novembre de l'any 2019. Cofundador del projecte i autor d'una molt important i extensa obra videogràfica, la programació d'aquest OVNI 2020 està guiada per alguns dels seus treballs: cada sessió comença i acaba amb un dels seus vídeos, d'acord amb el fil temàtic de la programació de cada dia, però també inclou molts dels seus títols més desconeguts, alguns signats amb pseudònim o bé directament anònims.

              "Finals d'Hivern", OVNI 2020 no vol ser una antologia o un repàs representatiu de l'Arxiu de l'Observatori, ja que això seria del tot impossible donada l'amplitud del fons. Però en un moment que ha quedat molt marcat per la desaparició d'en Toni, vint-i-set anys després de la seva fundació, l'Observatori pren com a punt de partida l'extens fons del seu arxiu per fer-ne una lectura particular. Hi ha una mirada a qüestions i fragments fonamentals, a situacions, testimonis i paisatges d'aquestes dècades que enllacen i dialoguen amb un present caòtic i de pèrdua.

              "Finals d'Hivern", sense estar centrat en una temàtica massa dibuixada, planteja en certa manera la deriva en una programació marcada per la pèrdua en un espai de temps de lectura atenta i de baixa velocitat, i des d'una voluntat de proposar de nou una relació d'intimitat amb la imatge.

              Intuint la llum del crepuscle (primer dia)

              Una primera sessió d'OVNI 2020 recull vídeo retrats dels anys 80 i 90, vídeo diaris, persones que parlen davant de la càmera i amb la càmera en la soledat i des dels temps analògics de baixa resolució i també temps de més baixa velocitat. Parlem aquí d'aquella imatge videogràfica de més ingenuïtat i per tant amb un gran sentit de llibertat envers allò que és mediàtic, a través de títols realitzats en els temps predigitals on la difusió explosiva de les xarxes socials era encara quelcom impensable. Peces com "El Dolor" (1996) d'Iñaki Álvarez, en la que unes persones parlen de la seva noció de dolor en solitari només en companyia de la càmera; "Interview Agency" (1992) de Xavier Hurtado un projecte en la Barcelona post-Olímpica en el qual es posa de manifest la tensió creada entre l'entrevistador-càmera i l'entrevistat, transparència i manipulació, ideologia i neutralitat. Treballs que van ser especialment significatius en el seu moment també en les programacions d'OVNI, en la dècada dels 90, com "Split" (1981) d'Ardele Lister en el que una adolescent explica la seva recent escapada de casa, per més endavant a "It Happens to the Best of Us" (1989) revisar la seva escapada vuit anys després.

              Travessant miratges (segon dia)

              El segon dia d'aquest OVNI 2020 enllaça amb una jornada entre la pèrdua i l'oblit, el miratge i finalment el reconeixement en l'essencial. Recull títols tan significatius com "Marcos on Media" (1996) on es parla del paper dels mitjans independents en la dècada de la globalització. "Una Cruz en la Selva" (2006), un repàs a la Guinea colonitzada realitzat a partir d'arxius històrics, i "Now I Become Death" (2012), una reconsideració de les paraules d'Openheimer després del primer test nuclear. Tots dos títols editats per Toni Serra sota pseudònim. Aquest segon programa oscil·la entre referents, alguns més onírics i d'altres més concrets i localitzats en realitats geopolítiques o històriques particulars, però tots conduint finalment cap a la dissolució de la materialitat a "Satsanga, en companyia de la realitat" (2012), un estudi de Toni Serra que recull filmacions d'arxiu de Sri Nisargadatta Maharaj, entorn a la naturalesa no dualista de la realitat. Aquest qüestionament fonamental de l'experiència i el seu origen en la unitat és un dels eixos destacables de la recerca portada a terme en els Arxius de l'Observatori en els darrers anys.

              Arribant al record (tercer dia)

              Una tercera sessió tanca el cos central de "Finals d'Hivern", la trilogia de programes, un espectre que va des de la relació personal amb la imatge, el fet mediàtic versus la intimitat, o els temps de la "ingenuïtat analògica" passant pels temps de consolidació de la globalització i l'explosió digital, fins al qüestionament de la veritable naturalesa de la realitat i la recerca més enllà de la deriva en la qual d'una forma o altra, individual o col·lectivament, ens trobem. En aquest tercer dia "7 Contemplaciones" (2016) d'en Toni Serra, "Mast Qalandar" (2005) d'en Till Passow, Bronx Baptism (1980) de DeeDee Halleck, entre d'altres, són títols que tenen en comú potser el fet devocional, la col·lectivitat en la unitat i la contemplació com el camí per esdevenir l'altre.

              Hi ha una quarta sessió final que ens agradat anomenar d'Obertura. Obertura potser cap a temps i espais que vindran en la nostra relació i continuïtat amb el món. És en tot cas una sessió dedicada a Toni Serra*) Abu Ali, amb els seus treballs "Al Barzaj" (2010) i "En el Camino de las Abejas" (2018), aquest segon és el seu darrer vídeo realitzat per a l'exposició Behave a la Fundació Miró. El programa d'Obertura d'OVNI 2020 també presenta dos títols especials dins l'arxiu, Pi'txi (Acompanyant) (2010) de Xavier Hurtado i For the Birds (2000) the Keith Sanborn.

              Arxius OVNI – Observatori de Vídeo No Identificat

              Rosa Llop, Simona Marchesi, Joan Leandre.

              Des_Realitat
              ES ES-OVNI CTX-S014 · Series · 2011
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              / CONTEXT 1994 - 2020

              “Ets cec, tot el que veus és pura imatge.”(1)

              OVNI des_Realitat vol reflexionar sobre els diferents fenòmens de crítica de la realitat, les seves repercussions i els horitzons que il·luminen o recorden.

              Experiències i tradicions molt heterogènies qüestionen radicalment no només el concepte de realitat, sinó l’experiència mateixa del real.

              Alguns dels qüestionaments més radicals de la realitat provenen de la cultura de la imatge, “allà on el món real es transforma en simples imatges, les simples imatges es converteixen en éssers reals”.(2) I dels dispositius de simulació, en el moment en què la còpia deixa de ser un tènue reflex de la imatge original i passa a erosionar-la en la seva totalitat; l’original ja no és llavors res més que una còpia entre d’altres, i no sempre la més versemblant. La condensació extrema d’aquests fenòmens neix a partir tecnologia digital: videojocs, simulació, imatge virtual, realitat expandida, aplicada a camps tan diversos com l’oci, l’entrenament militar, la comunicació, els processos industrials, les relacions personals, l’administració del plaer… esdevenint l’hàbitat psíquic i emotiu de bona part de la població. Un tot ficcional.

              Aquesta realitat, però, genera al seu torn una realitat cosificada, completament física, com la que ara podem veure a gran escala a ciutats com Dubai i en tants altres llocs de la nostra quotidianitat. Realitats emanades directament dels entorns virtuals, que es condensen també en relacions socials, laborals i en els espais i no-llocs que aquests generen. La metafísica virtual sembla retornar així a la física i realimentar-se’n. L’evanescent i esmunyedissa realitat postmoderna es condensa de nou en pesades estructures reals de poder i explotació, però suspeses aquest cop del núvol digital, i per això mateix més volàtils en la seva existència i més difícils d’afrontar. A la Xina, per exemple, hi ha centenars de milers de tallers clandestins en els quals els seus treballadors juguen dotze hores al dia a jocs on-line per aconseguir béns virtuals que després s’exporten a la resta del món i divises virtuals que cotitzen en divises reals. Apareix un tot ficcional en què les realitats es confonen, com si es tractés de capes de somnis. Un somni cada vegada més profund.

              “El somni de l’època no és el bon somni que procura el descans, sinó més aviat un somni angoixat que us deixa més exhaustos encara. És l’anestèsia que necessita una anestèsia encara més profunda. Aquells que per sort o per desgràcia se sostreuen al somni prescrit, neixen en aquest món com nens perduts.”(3)

              Un somni que converteix en imatge tot el que toca. Un somni creat a partir de la imatge com a vel, com a instrument social de ceguesa. Efectivament, un vel d’imatges produïdes en massa s’estén per cobrir la totalitat de la visió, com una pel·lícula màster, un món pantalla d’una realitat elàstica i canviant que s’adhereix a la pell dels objectes, de les persones i dels paisatges. No com un patchwork d’imatges artesanals, visions personals, somnis, imaginacions o ruïnes d’antics imaginaris... esquitxades de forats i imprecisions que conviden a la visió, a la imaginació. Sinó un tot visible que s’alimenta de les realitats que oculta.

              Així, trobem un qüestionament de la realitat de caràcter directament polític: constatació de l’expansió d’una realitat dominant que amenaça el teixit d’altres realitats, que amenaça d’esborrar sabers, paisatges, persones, maneres de viure, afectes… Com si mil biblioteques d’Alexandria, inscrites encara en la vida quotidiana de les persones, en els seus afers, en els seus indrets, estiguessin cremant de nou. Com si en un termini de temps, potser ben curt, només ens quedés, amb sort, llegir les seves tristes cendres catalogades per experts.

              Aquesta expansió d’una realitat dominant no ha conegut una intensitat i una extensió similar a la del capitalisme global, ni en conseqüència una resistència ni un rebuig similars. De fet, aquesta realitat dominant és ja la realitat, una realitat que té la consistència d’una “medusa fora de l’aigua”, una gelatina que cobreix tota la superfície, que impregna qualsevol esquerda. Al seu davant, “Només el rebuig total de la realitat ens la mostra en la seva realitat, ens la mostra en la seva veritat”.(4) Una realitat que ens desrealitza: una desrealitat.

              Aquest rebuig del món com a realitat coincideix, a un altre nivell, amb visions que provenen de la poètica i la metafísica: l’advaita vedanta (el no-dualisme hindú) o la mística sufí en l’islam, entre d’altres. “L’u és la Realitat; la multiplicitat no és res més que noms i formes.”(5) En identificar-nos amb aquests noms i aquestes formes, en avesar-nos-hi, ens allunyem de la nostra veritable naturalesa, sortim a la persecució de fantasmes. Des d’aquesta perspectiva, l’anomenada realitat no se sosté si no és per una mena d’autosuggestió que emana de l’espès entramat de desitjos i temors, falses identificacions, accions i reaccions, en una experiència no llunyana del somni.

              Una consideració sobre el somni i la vigília ens mostra el següent. En la vigília el món existeix il·luminat clarament per la llum solar, les coses semblen ser “allà fora” i la consciència només ha d’iniciar el moviment d’apropiació sota l’impuls del desig. De la vigília, n’aprenem l’existència d’una realitat. Malgrat això, aquesta realitat és la d’allò altre: objectes, éssers, etc., i la nostra realitat es defineix en relació amb aquesta alteritat. En el somni, però, la llum que il·lumina el món i ens el mostra és la llum de la ment, a soles amb nosaltres. No podem parlar d’una realitat exterior, és la nostra consciència la que projecta el món d’objectes i éssers, és el somiador el que ho crea; un món que desapareix en despertar-nos. El somni ens allibera del temps i ens ensenya a dubtar de la realitat exterior de la vigília: tal vegada despertar-nos d’un somni per penetrar-ne un altre. Potser la diferència entre somni i vigília sigui només una diferència de durada. Finalment, en el somni profund tant el món interior com l’exterior desapareixen sense més conseqüències per a la consciència; un hi és sense somnis, sense desitjos, sense món.

              Despertar, en aquest context, significa que el somiador deixi de donar realitat a la des_realitat imaginada d’entitats separades, de noms i formes que apareixen per desaparèixer després. Significa recordar l’essencial unitat de totes les coses, reconèixer-se en la consciència que és Una, si bé la seva experiència íntima és única en cada ésser, i a la qual donem diferents noms: Ésser, Vida, Realitat...

              “Qualsevol injustícia que cometeu serà en contra de vosaltres mateixos.”(6)

              (1) Mahmud Shabistari, El jardí dels secrets. Pèrsia, segle XIII.

              (2) Guy Debord, La societat de l’espectacle.

              (3) Llamamiento y otros fogonazos (Tiqqun)

              (4) Santiago López Petit, La movilización global.

              (5) Ramana Maharshi, Sé el que ets

              Hall i Auditori. Projeccions simultànies.

              Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

              Montalegre 5. 08001 Barcelona

              Imatge: Collage numérique. Alain Kugel

              http://photografiques.free.fr/montages/vues/pages/pieuvre.html

              Camí de retorn
              ES ES-OVNI CTX-S019 · Series · 2018
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Fa un parell d’anys – tot just després de l’ OVNI de La frontera com a centre –, i potser com a conseqüència del mateix, vam entrar en introspecció, i en aquell espai obert cap endins se’ns anaven repetint una i altra vegada les imatges d’ un film de Bela Tarr, El Cavall de Torí (1). En especial tres seqüències: