Documental que critica el procés gegantí de reestructuració urbanística de Barcelona, que té lloc al marge dels seus actors principals i que segueix un model que ha optat per l'oblit de la memòria social, especialment de la classe treballadora. A través de les veus d'alguns dels protagonistes d'aquest procés, s'aporta una informació sobre aquest episodi de la història de la ciutat molt diferent de la que solen difondre habitualment els mitjans de comunicació.

La Makabra és una casa ocupa on habiten unes 50 persones de forma estable. La casa està oberta al públic i funciona com a centre cultural autogestionat en el barri de Poble Nou. Aquest col·lectiu de caràcter social i artístic s'ha vist afectat pel pla 22@, que pretén reestructurar el barri i desallotjar la casa. Malgrat la situació, els ocupes continuen generant espectacles i cabarets que, en definitiva, és la millor manera d'aprofitar l'espai, contraposant la creativitat al consum.

L'ordenança cívica aprovada per l'Ajuntament de Barcelona i ampliada a d'altres municipis catalans s'assembla a la campanya de Fraga “Mantengan limpia España”. Treballadores sexuals, skaters, artistes, activistes socials... es manifesten en contra. El vídeo recull el conjunt de manifestacions que van sorgir en contra de l'ordenança del civisme. A més apareix l'ocupació del Teatre Arnau que un grup de persones (Espai alliberat per la Cultura) ha organitzat per denunciar la mercantilització de la cultura i reivindicar la necessitat d'espais de creació a Barcelona. La realització del vídeo s'ha plantejat de forma participativa.

Aquest vídeo es va editar com a resultat del Taller Captura Raval (OVNI - TEB - CCCB) "A mi em sembla que els polítics no han llegit cap història, ni moderna ni antiga. Les situacions es repeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revolució es tornarà a repetir, perquè tornarà a ser necessària. Que parin compte els caps mundials, assassins com el senyor Bush? Aquesta és una Barcelona que no es veu, que s'amaga?.

“A mi em sembla que els polítics no han llegit cap història, ni moderna ni antiga. Les situacions es repeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revolució es tornarà a repetir, perquè tornarà a ser necessària. Que parin compte els caps mundials, assassins... Aquesta és una Barcelona que no es veu, que s’amaga.”

/ CONTEXT 1994 - 2020

Primera Mostra de Vídeo Independent

Fusina 9, 08003 Barcelona.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona