Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

“A mi em sembla que els polítics no han llegit cap història, ni moderna ni antiga. Les situacions es repeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revolució es tornarà a repetir, perquè tornarà a ser necessària. Que parin compte els caps mundials, assassins... Aquesta és una Barcelona que no es veu, que s’amaga.”

Aquest vídeo es va editar com a resultat del Taller Captura Raval (OVNI - TEB - CCCB) "A mi em sembla que els polítics no han llegit cap història, ni moderna ni antiga. Les situacions es repeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revolució es tornarà a repetir, perquè tornarà a ser necessària. Que parin compte els caps mundials, assassins com el senyor Bush? Aquesta és una Barcelona que no es veu, que s'amaga?.

L'ordenança cívica aprovada per l'Ajuntament de Barcelona i ampliada a d'altres municipis catalans s'assembla a la campanya de Fraga “Mantengan limpia España”. Treballadores sexuals, skaters, artistes, activistes socials... es manifesten en contra. El vídeo recull el conjunt de manifestacions que van sorgir en contra de l'ordenança del civisme. A més apareix l'ocupació del Teatre Arnau que un grup de persones (Espai alliberat per la Cultura) ha organitzat per denunciar la mercantilització de la cultura i reivindicar la necessitat d'espais de creació a Barcelona. La realització del vídeo s'ha plantejat de forma participativa.

La Makabra és una casa ocupa on habiten unes 50 persones de forma estable. La casa està oberta al públic i funciona com a centre cultural autogestionat en el barri de Poble Nou. Aquest col·lectiu de caràcter social i artístic s'ha vist afectat pel pla 22@, que pretén reestructurar el barri i desallotjar la casa. Malgrat la situació, els ocupes continuen generant espectacles i cabarets que, en definitiva, és la millor manera d'aprofitar l'espai, contraposant la creativitat al consum.

Documental que critica el procés gegantí de reestructuració urbanística de Barcelona, que té lloc al marge dels seus actors principals i que segueix un model que ha optat per l'oblit de la memòria social, especialment de la classe treballadora. A través de les veus d'alguns dels protagonistes d'aquest procés, s'aporta una informació sobre aquest episodi de la història de la ciutat molt diferent de la que solen difondre habitualment els mitjans de comunicació.

Programacions temàtiques

El Barri Xinès (work in progress) and other City films

Mass media arqueologia: una selecció dels Arxius Prelinger

Calling all Active Agents

Low Tech : Strange Weather

Each and Every One of You

Jennifer Reeder - Sadie Benning

/ CONTEXT 1994 - 2020

Programacions temàtiques

OVNI, l’Observatori de Vídeo No Identificat format aleshores per Nuria Canal, Joan Leandre i Toni Serra, va comissariar des del 1996 fins al 1998, setze sessions de vídeo mensuals i temàtiques al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, ​​MACBA. Els programes de vídeo OVNI al MACBA, van ser els primers d’aquest tipus al museu i com a part essencial d’aquesta iniciativa, l’Observatori va organitzar i proposar també l’adquisició d’una selecció de títols de vídeos per iniciar la primera videoteca del Museu.

Les sessions OVNI al museu es van centrar majoritàriament, però no exclusivament, en l’àmbit de la identitat mediàtica i la crítica dels mitjans de comunicació i van ser una destil·lació dels programes que OVNI organitzava periòdicament a la institució veïna el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB. Les sessions van introduir gràcies al treball dels autors, els conceptes clau que descrivien tant els temps analògics dels media com l'enorme onada de xoc de l’era digital encara aleshores per arribar.

Els programes d’aquestes sessions tractaven sovint sobre la noció d’arqueologia mediàtica que era i és encara un dels pilars conceptuals de l’Observatori de Vídeo No Identificat. És a dir, l'anàlisi de materials d’arxiu “efímeres”, com ara pel·lícules educatives o de propaganda, per poder obtenir contrast i enteniment del present des del passat mediàtic. L’arqueologia dels mitjans de comunicació, la permutació, la interpretació i les diverses estratègies de transgressió dels mitjans de comunicació mitjançant l’ús deconstructiu de procediments i materials apropiats van ser un dels principals arguments estructurals d'OVNI des de la seva fundació. L’Observatori de Vídeo No Identificat volia, especialment a la dècada dels 90, promoure l’enorme potencial comunicatiu del vídeo a través del seu espectre heterodox de possibilitats. Així, en aquestes sessions hi va haver un ampli ventall d’autors i perspectives relacionades amb l’ús generós i obert del mitjà. Treballs com els diaris de vídeo de George Kuchar i els projectes en sèrie i modulars de Steve Reinke, "vídeo blogging analògic" que anticipava els usos i enteniments futurs del mitjà vídeogràfic. Iniciatives visionàries com els Prelingers Archives fundats per Rick Prelinger a Nova York i dedicats completament a la recuperació i preservació de materials audiovisuals efímers d'altra manera destinats a la desaparició. En aquestes sessions es van incloure projectes de "hacking mediàtic" com Spin, en què l’autor Brian Springer va accedir a canals de televisió satèlit i obtenir materials d'us intern o els primers exemples de "cuture jamming" i simulació de Donald Goodes i Anne Marie Léger. Seguint la tradició del vídeo scratch basat en l’ús de "found footage", alguns autors com Dara Birnbaum, Klaus von Bruch, Nam June Paik, Mathïas Muller, Craig Baldwin, Rafael Montáñez Ortiz, Herbert Distel, Peter Guyer i altres tenien principalment una actitud "digestiva" envers els mitjans de comunicació de masses, el reciclatge o la deconstrucció, la voluntat de redirigir ​​estratègies i significats del flux mediàtic. En aquest context, el precursor i essencial treball de Bruce Conner es va mostrar per primera vegada a Barcelona en l'últim programa de les sessions del MACBA.

L’equilibri d’aquestes sessions de vídeo es trobava d'una banda en les autores que tenien com a principal preocupació utilitzar els mitjans de comunicació i el vídeo com a eina contemporània de coneixement i posicionament humà, per exemple, la relació amor-odi “identitat vs mitjà” en què treballen Peggy Ahwesh, Sadie Benning i Jennifer Reeder, totes elles sovint oscil·lant entre la identitat de gènere i la inèrcia dels mitjans de comunicació de masses, entre la càmera com a artefacte i l’ésser humà que s'hi troba al davant i al darrere. D'altra banda, en les sessions videogràfiques d'OVNI al MACBA hi havia un balanç en les que semblen ser les antípodes d'aquest enfocament conceptual relacionat amb els mitjans de comunicació, a través de noms clàssics com Bill Viola i Gary Hill, noms ja coneguts a Europa com Francisco Ruiz Infante o Adam Cohen i un programa doble especial dedicat a l’escriptor William Burroughs.

Les sessions del MACBA van ser un pas essencial per a la maduresa i consolidació de l’Observatori de Vídeo No Identificat va ser un esforç per trobar l’essència de la continuïtat futura del projecte. Es van desenvolupar amb l'ajut de Gloria Picazzo i Anna Guarro, ambdues formant part aleshores de l'equip del museu. Alguns continguts de les sessions haurien estat impossibles sense la inspiració que OVNI va trobar en el treball d’Eugeni Bonet, Andy Davies i Rick Prelinger.

Mapas migrantes és una revisió de les migracions a Barcelona, des de la postguerra fins a l'actualitat, narrada mitjançant infraestructures, edificis i mobiliari urbà en el seu context actual. Mapas migrantes és un atles, un recull de mapes escrits per les veus dels migrants que amb el seu relat en passat ens conviden a rellegir la ciutat en present. Cartografiant l'invisible ens endinsem en un territori on les subjectivitats ens desfaran el traç de les línies construïdes pel discurs dominant.