Can Ricart fou una fàbrica tèxtil durant el segle XIX. Un complex industrial amb diversos tallers en el segle XX. A principis del XXI, l'aprovació del Pla 22@ per a la reforma de les àrees industrials del Poblenou previ el seu enderrocament per a la construcció de varis edificis d'oficines. Es va convertir llavors en un objecte de litigi entre els tallers afectats, el propietari i promotor, Federico Ricart, Marquès de Santa Isabel, els defensors del valor patrimonial del conjunt i el seu ús públic, i l'ajuntament, responsable del pla urbanístic.

Gritos en el cielo és una pel·lícula documental d’observació sobre un moviment civil que neix al maig de 2011 a Barcelona. El moviment crea un nou espai que desafia la passivitat de la societat mitjançant l’ocupació de la plaça principal de la ciutat. A mesura que el moviment es fa més gran, l’Estat i els mitjans de comunicació utilitzen moltes maneres d’intentar desacreditar i detenir el moviment d’una manera violenta, però ells, els ciutadans que conformen aquest moviment, han decidit resistir pacíficament per introduir un canvi de veritat. A la pel·lícula seguim molts diàlegs entre les persones, la policia, les ideologies, les forces polítiques i econòmiques, i l’Estat. La història gira entorn de la plaça de Catalunya, punt central del moviment a Barcelona. Durant els mesos que es va mantenir la plaça ocupada, s’exigia una democràcia real i la reformulació de les estructures econòmiques i polítiques.

Projecte en Residència Falconetti Peña

/ Exposició Guerra, insubmissió, art /

/ FILMOTECA DE CATALUNYA /

/ LESIONATS DE GUERRA I NORMALITAT /

/ EFICÀCIA PROVADA EN COMBAT /

/ LA MIRADA DE L' ÀNGEL /

/ PATRIOTISME I COLONITZACIÓ /

/ MORIREU COM A HEROIS /

/ PAMFLET I REVOLUCIÓ /

GUERRA, INSUBMISSIÓ, ART

Projecte en Residència Falconetti Peña

L' any 1924, coincidint amb el desè aniversari del final de la Primera Guerra Mundial, Otto Dix va publicar la seva obra La Guerra, composta per cinquanta gravats en els quals denunciava el bel·licisme amb una duresa que no s'havia vist fins llavors. Un segle abans, Goya , pintor en el qual es va inspirar Otto Dix, va realitzar Els Desastres de la Guerra . I ara, cent anys després, a Europa es torna a lliurar una contesa cruel i insensata.

Otto Dix està situat entre dos temps, el de Goya i el nostre. El projecte per a aquesta exposició/intervenció és prendre com a punt de partida els seus gravats per a dur a terme un recorregut sobre l'art que s'ha rebel·lat contra les consignes bèl·liques . Goya, Dix, Grosz, Arntz, Watkins i altres punts artistes van desafiar l'ordre estètic imperant creant obres d'una enorme rellevància. Per a això es van valer de formats modestos, el gravat, el pòster, la revista mimeografiada, el fullet, el fals documental, els únics als quals van poder accedir en moments de censura i bloqueig. Estem davant obres que van aconseguir perdurar contra vent i marea, perquè van ser molts els interessats a fer-les desaparèixer.

Gràcies a elles, avui podem seguir-li la pista als quals en el seu moment van desobeir les soflames patrioteres, mantenint la flama de la resistència a la bogeria bèl·lica.

El projecte recorrerà diversos espais i períodes històrics, combinant diversos formats, pictòrics, gràfics i audiovisuals.

La idea és contraposar-los, en un cara a cara, amb els missatges d'aquells que en el seu moment van apostar per galvanitzar l'ardor guerrer de les masses.

Aquest projecte audiovisual articula, a través de diferents veus, el procés d'habitar un territori que fins fa poc pertanyia a la perifèria de Barcelona. Torre Baró i Vallbona són dos barris que en l'actualitat es projecten com node de connexió i expansió del creixement metropolità. La breu història d'aquests barris és narrada des de distints eixos temàtics. Una fase inicial explica l'ocupació del territori a través del assentament i l'autoconstrucció. Una fase posterior caracteritzada per la lluita, el procés de reivindicacions sociopolítiques i la concreció del moviment associatiu; i una part final que dibuixa el possible futur en clau de connexió i relació amb el context urbà.

caure i volar / OVNI 2014

/ CONTEXT 1994 - 2020

caure i volar / OVNI 2014

Limbo (Del Llat. Limbus ): ~ el món entre els vius i els morts, ~ espai d'emmagatzematge on s'envien els arxius esborrats ~ un conte d'Aldous Huxley.

La pressió contra els drets i les llibertats socials és enorme, constant i ben articulada, recolzada per un aparell mediàtic que ocupa el llenguatge i ens roba les paraules. En paral•lel, la natura segueix sent un lloc des del qual extreure combustible per a la màquina del progrés d'uns pocs.

Les fronteres depassen els límits i s'infiltren a les ciutats com a laboratori d'una nova societat totalitària.

Fall & Winter, Cómo robar la vida a un ser ser humano, Terrorismo de Autor, Barcelona Morta, Deleuze à Vincennes, Marinaleda, IphoneChina, Detroit zona autónoma, Barcelona panÀfrica, Agustín García Calvo en Sol, Homeland Security.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona

Imatge: Pour Auguste (2010). Chantal Michel

/ CONTEXT 1994 - 2020

Primera Mostra de Vídeo Independent

Fusina 9, 08003 Barcelona.