Catorze jóvens marroquins nouvinguts a un centre de recepció de menors a Valencia accepten participar en un taller teatral. És la fina línia que separa el seu passat recent del seu futur incert. Què és el teatre sinó una vivència plena del present? EN MEMÒRIA D'ABDESSAMAD EL ABOUDI (2001-2019) (2019-2001) ذكرى المرحوم عبد الصمد العبودي Hui la família Ahir/demà està molt trista. Moltíssim. Ahir de vesprada, un dels joves que va participar en el nostre documental, un dels protagonistes, el nostre germà Abdessamad El Aboudi, va morir a Barcelona. Estem desolats. Amb Abdessamad vam compartir el taller que van impartir Jesús Muñoz i Pau Pons, de la companyia teatral Pont Flotant, al Centre de Recepció de Menors de Bunyol, València. Es va sumar amb molt d'entusiasme. La seua energia era poderosa. Era hàbil, intel·ligent i tenia molt de talent. En aquelles sessions dels dimarts i dijous va ser feliç. També va acceptar participar en el documental amb el que vam contar aquella història. En la pel·lícula no pot transmetre més alegria i vida. Hui, estimat Abdessamad, fill, germà, nebot, amic, et recordem. Ja ets part de nosaltres. Els teus germans i germanes.