Aquest treball de la realitzadora libanesa Danielle Arbid té com a punt de partida una sèrie d'experiències sexuals, obsessives i ardents, contades lliurement i amb luxe de detalls pels amics de la directora. El joc de veus, d'homes i dones, que parlen sobre els seus secrets sexuals, combinat amb belles imatges d'arxiu (en format Super 8) i la foscor de la pantalla negra, genera un clima de tensió eròtica, en el marc d'un llenguatge altament poètic.

Un home absent. Una dona que rep les seves cartes. Ella ens les llegeix, però resta invisible. Qui li envia les cartes descriu el seu viatge. Finalment, deixa d'escriure. Però, és aquesta la fi del viatge? Potser només sigui l'escenari d'una pel·lícula imaginada.

Entre les parets dels seus apartaments a l'antiga Medina de Casablanca, una comunitat de dones marroquines cuinen, netegen, tenen cura de les seves famílies i s'ajuden mútuament. Atrafegades, amb les mans dins el sabó mentre netegen la roba, fent les feines de casa i també anant al mercat i a l'hammam, entre rialles i llàgrimes – "Som mestresses de casa, res més... El nostre esport? Netejar la casa!"–, aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen de manera lúcida i sense compadir-se de les seves vides. Mostren una vitalitat, una curiositat per la vida i una solidaritat sorprenents. Potser aquestes mestresses orgulloses de les seves cases no saben llegir, però saben exactament què podria millorar les seves vides: la igualtat de drets entre homes i dones, i un futur millor per als seus fills perquè no hagin d'emigrar amb l'objectiu de mantenir les seves famílies. Les vides quotidianes d'aquestes heroïnes ("batalett") irradien esperança i en elles es percep la possibilitat del canvi.

Un helicòpter militar circula pel cel com una vespa maligna. A la superfície, el caos després de l'atac. Una seqüència de plànols que se succeeixen a ritme accelerat –persones sagnant, cotxes en flames i soldats astorats–. Imprimeix sobre la imatge: From Beirut with Love, tan amarg i cínic que sols crea una sorprenent connotació: Beirut és París, o Madrid, o qualsevol altra metròpoli. El guió ja existeix: joves sense perspectives, bombardejos, drogues, armes, soldats. Ha arribat la postdata.