Un viatge iniciàtic a l'interior de la ciutat de Fes.

Catorze segles després de la rebel.lació del sagrat Alcorà al Profeta Mahoma (la pau sigui amb ell) avui l'Islam es la segona religió mundial i la de més ràpid creixement. El cineasta homosexual Parvez Sharma recorre els múltiples mons d'aquesta fe dinàmica per treure a la llum les histories dels seus més inesperats narradors: musulmans gays i lesbianes. Rodat al llarg de quasi sis anys, en dotze països i nou idiomes. A Jihad for love sorgeix del cor de l'Islam. Mirant més enllà d'un present hostil i devastat per la guerra, la pel.lícula vol recuperar el concepte islàmic més ampli de Jihad, que pot significar “lluita interna” o “esforç en al camí de Déu”. D'aquesta manera la pel.lícula i els seus excepcionals personatges van més enllà del limitat concepte de “Jihad” com guerra santa.

Al Barzaj és un poema sobre el món intermedi, entre el visible i l'invisible, el somni i la vigília.

Entre 1923 i 1927 l'exèrcit espanyol va utilitzar de forma massiva gas mostassa contra la població civil durant la guerra del Rif. Espanya es va convertir en una de les primeres potències a utilitzar aquests mètodes d'extermini. I va aconseguir que el seu crim romangués en un convenient oblit. Vuitanta anys després, un jove rifeny, resident a Madrid, inicia una carrera contra rellotge per a salvaguardar la memòria dels últims testimonis d'aquella guerra. El Govern espanyol mai ha admès tals crims. I les víctimes, molt ancianes, amenacen amb morir sense haver explicat què va ocórrer durant aquells anys d'asfíxia i mort.

Un helicòpter militar circula pel cel com una vespa maligna. A la superfície, el caos després de l'atac. Una seqüència de plànols que se succeeixen a ritme accelerat –persones sagnant, cotxes en flames i soldats astorats–. Imprimeix sobre la imatge: From Beirut with Love, tan amarg i cínic que sols crea una sorprenent connotació: Beirut és París, o Madrid, o qualsevol altra metròpoli. El guió ja existeix: joves sense perspectives, bombardejos, drogues, armes, soldats. Ha arribat la postdata.

A la universitat Gaston Berger del Senegal hi ha prop de 5.000 estudiants. El restaurant universitari proporciona el menjar diari de tota aquesta gent. Una cadena alimentària que funciona cada dia, des de primeres hores del dia fins al vespre. Aquesta pel·lícula ens descobreix la lenta i minuciosa transformació dels aliments, però també els cossos treballant d'aquells que preparen i serveixen els àpats.

Khaled un treballador Siri que es guanya la vida al Líban, un transvestit de Beirut, ens explica les seves històries d'amor i naufragi. Els conflictes i ferides que l'infligeixen una societat intolerant.

Planta embotelladora de Coca-Cola i l'anunci publicitari de la mateixa beguda pels països àrabs.

Hakim Bey és el pseudònim de Peter Lamborn Wilson (Nova York, 1945), escriptor, assagista i poeta nord-americà que es descriu a si mateix com a “anarquista ontològic” i sufí.