Aquest vídeo-presentació de 20 minuts mostra la insurrecció que va tenir lloc a Grècia al desembre de 2008 a través dels testimonis i les accions dels seus participants. El vídeo va ser editat a Tessalònica al gener de 2009 i va ser presentat a la biblioteca pública okupada d'Anus Poli abans d'un debat obert sobre la insurrecció.

Anunci televisiu de Campofrío en el qual es parodia una família vegetariana de ficció amb la finalitat de vendre el seu producte de xarcuteria Finísimas. Acció de resposta del grup Igualdad Animal. “Decidim mostrar a la societat el que passa darrere de les parets de les granges, mostrar la vida d'esclavitud a la qual són sotmesos els animals. Respondre a una campanya de publicitat fictícia amb una investigació en una de les granges d'aquesta empresa. El passat 4 i 12 de juliol de 2008, activistes de l'Equip d'Investigacions d'Igualdad Animal vam entrar a una granja situada a Burgos i que subministra a Campofrío per documentar el que hi ocorre i mostrar-ho a la societat.”

Mapas migrantes és una revisió de les migracions a Barcelona, des de la postguerra fins a l'actualitat, narrada mitjançant infraestructures, edificis i mobiliari urbà en el seu context actual. Mapas migrantes és un atles, un recull de mapes escrits per les veus dels migrants que amb el seu relat en passat ens conviden a rellegir la ciutat en present. Cartografiant l'invisible ens endinsem en un territori on les subjectivitats ens desfaran el traç de les línies construïdes pel discurs dominant.

Maa Tere Manalen és el resultat dels dos viatges de Tere Recaren a Mali. Tot va començar el dia que l'artista descobreix que a Mali el seu nom significa alguna cosa així com "destí". Així que Recarens parteix cap a Àfrica per explorar tots els possibles significats del seu nom per els Bambara, el grup ètnic més nombrós del país. Maa Tere Manalen (algú amb un Tere encès) va prendre forma durant la seva segona visita. Després del seu viatge a Estònia, on havia descobert que "Tere" significava "bon dia", s'embarca en una exploració similar evitant el clàssic viatge turístic. Fidel als seus costums, promou un altre tipus d'intercanvis i experiències; així, a Mali treballa a una fàbrica tèxtil on dissenya i produeix la seva pròpia tela amb estampats de dibuixos i frases relacionades amb el seu nom. Una vegada fet això, la talla i la canvia per fotos de totes les persones que l'han ajudat d'alguna manera, filmant tot el procés. L'obra crida l'atenció sobre el regal en si mateix, i la disponibilitat constant de l'artista. Recarens "construeix" una habitació, que funciona com a espai en el qual exposar la seva obra: l'omple de teles trobades o intercanviades, els motius de les quals fan referència a moments públics o privats, en els quals parlar de famílies diverses. Un espai situat entre l'estètic i el funcional, en el qual Recarens exhibeix les seves pròpies imatges.