En aquest documental, el realitzador intenta captar la cultura en vies de desaparició dels pescadors dels petits pobles turcs a la vora del Mediterrani. Aconsegueix reflectir l'ambient únic de la localitat mitjançant una dinàmica combinació d'imatges i música tradicional. De tant en tant permet que els pescadors es dirigeixin a la seva càmera imparcial i recordin amb nostàlgia les èpoques en les quals la pesca podia mantenir una família sencera sense problemes. Ara tot just poden arribar a fi de mes a causa de les noves normatives pesqueres i al fet que cada vegada hi ha menys peixos. La pel·lícula posa de manifest que no solament estan desapareixent els peixos d'aquests llocs, sinó també la comunitat grega, abans molt nombrosa.

Criadors d'ovelles, els animals dels quals moren per les dioxines. Un professor de ciències que lluita contra els crims ambientals. Grangers que conreen terres contaminades per abocaments tòxics. Històries, investigacions i testimoniatges sobre la massacre d'una terra. Som a Itàlia, a la regió de Campania, on es produeixen 1.200 abocaments de residus tòxics no autoritzats. En segon pla, el negoci de la Camorra, que utilitza camions i excavadores en lloc de pistoles.

El 15 de gener de 2008 tancs israelians van destruir el Parc de la Pau a la ciutat de Gaza, fruit de la cooperació amb la ciutat de Barcelona. El documental recull els testimonis dels veïns unes hores després dels atacs. Si ells necessiten recuperar els seus espais públics, hem de limitar-nos a pagar el que Israel destrueix?

Ambientat en un present imaginari en el qual un pont recorre l'estret de Gibraltar, Atlantropa barreja realitat i ficció relacionant el pont amb notícies actuals, i la visió d'un arquitecte modernista de construir una presa al Estret per crear un nou continent. Concebut originàriament com un símbol d'unitat entre Àfrica i Europa, després de la seva clausura el pont és adquirit per les forces de la UE i adquireix un significat completament diferent. Citat per primera vegada en ciència-ficció per Arthur C. Clarke, les Nacions Unides han contemplat recentment el pont de Gibraltar com una possibilitat real.

La vida d'una família a la natura, a les Terres Altes d'Escòcia, treballant, jugant en una granja al llarg de les estacions, animals de corral i nens que vaguen lliurement, andròmines i naturalesa, tot això en el més sublim dels paisatges. Una sensació de llibertat, sense una història particular "principi, nus i final", simplement fragments de vides viscudes. Un estudi poètic que contrasta el lànguid escenari amb la inesgotable energia dels més joves.