Maa Tere Manalen és el resultat dels dos viatges de Tere Recaren a Mali. Tot va començar el dia que l'artista descobreix que a Mali el seu nom significa alguna cosa així com "destí". Així que Recarens parteix cap a Àfrica per explorar tots els possibles significats del seu nom per els Bambara, el grup ètnic més nombrós del país. Maa Tere Manalen (algú amb un Tere encès) va prendre forma durant la seva segona visita. Després del seu viatge a Estònia, on havia descobert que "Tere" significava "bon dia", s'embarca en una exploració similar evitant el clàssic viatge turístic. Fidel als seus costums, promou un altre tipus d'intercanvis i experiències; així, a Mali treballa a una fàbrica tèxtil on dissenya i produeix la seva pròpia tela amb estampats de dibuixos i frases relacionades amb el seu nom. Una vegada fet això, la talla i la canvia per fotos de totes les persones que l'han ajudat d'alguna manera, filmant tot el procés. L'obra crida l'atenció sobre el regal en si mateix, i la disponibilitat constant de l'artista. Recarens "construeix" una habitació, que funciona com a espai en el qual exposar la seva obra: l'omple de teles trobades o intercanviades, els motius de les quals fan referència a moments públics o privats, en els quals parlar de famílies diverses. Un espai situat entre l'estètic i el funcional, en el qual Recarens exhibeix les seves pròpies imatges.

La manera com la societat tracta la pobresa està essent progressivament reemplaçada per la repressió. Els pobres, de vegades emigrants i per això víctimes des del principi, es converteixen en criminals en potència. El realitzador observa la violència social i l'estigma que manté una classe social sencera en l'oblit. Descobreix, lluny de la democràcia de la Unió Europea, la realitat i el funcionament d'un apartheid social.

Les joves de Sant Petersburg tornen a anar a l'escola. Volen aprendre a seduir, controlar i casar-se amb els homes. Intenten trobar una via que els aporti estabilitat, felicitat i prosperitat. Volen aprendre a ser prostitutes d'èxit. Bitch Academy és un documental tragicòmic del primerenc capitalisme rus, que determina els somnis i les intimitats dels sevea joves generacions en una atmosfera de por i esperança.

Porta les veus i les ments dels camperols d’El Cuzco, Perú. Ens expliquen quina escola volen per als seus fills, quin tipus d'educació és la que fa falta per a què floreixi la vida i es transmeti la força dels temps d'abans. Al llarg dels darrers anys, la institució Ceprosi de Cuzco ha estat treballant amb grups de mestres i pares de família per establir una nova reflexió al voltant del tema de l'educació i la diversitat cultural. Els esforços que fan per entendre de quina manera els nens poden aprendre dels dos mons (occidental i andí), els duu a conclusions sorprenents, que val la pena escoltar i considerar.

Un fragmentat road trip a través d'Anglaterra recorrent les perifèries. Carreteres buides, paratges salvatges i uns quants rodamons solitaris. La primera parada: el geòleg Jan Zalasiewicz, que em parlarà de la Terra dins de cent milions d'anys. "Què quedarà de l'acció de l'home, dels rastres humans, de les construccions i edificis? Continuaran sentint-se les greus conseqüències de les seves accions passat aquest temps, suposant que l'ésser humà desaparegui en un futur pròxim?"

Als anys 60 i 70, milers de hippies van viatjar a Orient, fins a l'Índia, a la recerca de la il·luminació. Els camperols indis van pensar que una greu sequera era la causa de la seva immigració. Els savis de l'Índia ho van veure com una recerca de l'espiritualitat. La majoria va tornar als seus països després d'uns mesos o uns anys, mentre que uns altres es van instal·lar definitivament. Hippie Masala és un retrat d'expatriats occidentals: Robert, un pintor holandès amb talent, viu amb la seva dona i fills petits; Meera, una ermitana, busca la il·luminació en solitari, mentre Cesare, un expatriat italià, s'esforça per arribar a l'alliberament espiritual a través del ioga; Hanspeter, originari de Suïssa, duu una petita granja a l'Himalaia; Erica i Gillian, bessones sud-africanes, fan artesania hippie durant el dia i se'n van de festa sense parar tota la nit...

Rodat al llarg de sis anys en hotels de sis països diferents, Hotel Diaries és una sèrie d'enregistraments de vídeo que relaten experiències personals de l'autor relacionades amb els conflictes actuals a l' Orient Mitjà. En aquests treballs, que juguen amb les nocions de la casualitat i la coincidència, l'habitació d'hotel serveix com plató "trobat", en el qual l'arquitectura, el mobiliari i la decoració són els mitjans emprats pel realitzador per a relacionar les seves petites aventures amb importants successos del món. La sèrie inclou Frozen War (Irlanda, 2001), Museum Piece (Alemanya, 2004), Throwing Stones (Suïssa, 2004), B & B (Anglaterra, 2005), Pyramids/Skunk (Holanda, 2006/7), Dirty Pictures (Palestina. 2007) i Six Years Later (Irlanda, 2007).

Palden Gyatso, un monjo budista tibetà des de la seva infància, va ser arrestat per l'exèrcit comunista xinès el 1959. Va passar 33 anys a la presó pels "crims" de manifestar-se pacíficament i negar-se a acusar falsament el seu professor de ser un espia indi. Va ser torturat, va passar fam i va haver de realitzar treballs forçats. Va veure com la seva nació i la seva cultura eren destrossades i els seus professors, amics i familiars, desplaçats, empresonats o assassinats per l'ocupació xinesa. A pesar d'això, va conservar la seva integritat, mantenint encesa la flama del seu esperit.

El documental "Concrete Coast" tracta sobre els efectes socials, culturals i ambientals de l'última porció de costa espanyola mediterrània salvatge, ara en construcció per al turisme residencial de la regió de Murcia. L'agricultura està a punt de desaparèixer en aquesta costa de 230km de longitud, i està sent reemplaçada per seixanta terrenys de golfs, de marines, de rutes i d'habitatges a gran escala, un milió de residències, principalment per jubilats anglesos àvids de sol, que duplicaran en alguns anys la població de Murcia. Els impactes d'aquestes forces econòmiques i polítiques a gran escala són il·lustrats per una família de pagesos espanyols, expropiats dels seus terrenys i per una parella de jubilats anglesos que comencen la seva nova vida en un país, on ni tan sols parlen la llengua. Com canviarà tot això la cultura de la regió? La població, s'integrarà? Aquests pagesos, i altres més, hauran d'emigrar? Com afectarà a la regió la crisi econòmica mundial'

Com un trencaclosques, aquesta pel·lícula funciona a diversos nivells: una visita guiada a les zones urbanes deprimides de tres ciutats (Brussel·les, Hamburg i Roma), un documental sobre gats de carrer i la gent que els dóna de menjar, una coreografia dels gestos quotidians, una qüestió sobre la cartografia (i l'ús comú de l'espai), un “picada d'ullet” a l'ordre i al caos humans... i una declaració de les dificultats actuals de la Inutilitat!