Anunci televisiu de Campofrío en el qual es parodia una família vegetariana de ficció amb la finalitat de vendre el seu producte de xarcuteria Finísimas. Acció de resposta del grup Igualdad Animal. “Decidim mostrar a la societat el que passa darrere de les parets de les granges, mostrar la vida d'esclavitud a la qual són sotmesos els animals. Respondre a una campanya de publicitat fictícia amb una investigació en una de les granges d'aquesta empresa. El passat 4 i 12 de juliol de 2008, activistes de l'Equip d'Investigacions d'Igualdad Animal vam entrar a una granja situada a Burgos i que subministra a Campofrío per documentar el que hi ocorre i mostrar-ho a la societat.”

El primer capítol de Plan Rosebud se centra en el recent debat social entorn de l'anomenada Llei de memòria històrica a Espanya, i l'actual relació entre els llocs de memòria i les polítiques de memòria, i les indústries culturals, molt especialment estudiats, en el nostre cas, a través del turisme de guerra i el turisme commemoratiu (que forma el gruix del material dels quatre escenaris que conté aquesta primera pel·lícula).

Paradise Later és una adaptació documental de la novel·la de Conrad "El cor de les Tenebres". Des de la perspectiva d'un comerciant, viatgem per un riu serpentejant a través d'un escenari apocalíptic. Disponible online fins al 27 de desembre de 2020.  

Proposta de colaboració amb el Bornlab (El Born CCM) per a una aproximació col·lectiva a l’imaginari contemporani dels recursos naturals i el territori, a partir de la posada en comú sobre qüestions geopolítiques d’actualitat que tenen un ressò a la ciutat de Barcelona.

“D'una banda, la cooperació no sembla fer-nos lliures; de l'altra, viure sense cooperació, tampoc. Com podem mantenir-nos lliures en un sistema basat en la cooperació? Què és la cooperació lliure?” El concepte de cooperació lliure és un intent de basar l'emancipació, la teoria política i la política d'esquerres (una vegada més) en la negociació lliure i el poder de negociació equitatiu. Spehr no creu en estructures simples i “no jeràrquiques” o “lliures”. Sempre existeixen regles, responsabilitats, estructures de presa de decisions... la qüestió radica en quines són. Ell insisteix en la possibilitat de negar-se i en el dret a retirar-se de la cooperació, a més de la negociació i renegociació amb els monstres corporatius o de l'estat, i explora les maneres en les quals les idees d'independència, igualtat i llibertat poden ser útils per a les xarxes d'ensenyament alternatives (dintre o fora de les institucions). Per explorar aquestes qüestions, Spehr es remet a la ciència-ficció, recorrent al llenguatge d'aquest gènere que, en canviar i desplaçar el rostre de la realitat tal com la coneixem, posa de relleu les estructures subjacents d'aquesta mateixa realitat. Segons el seu punt de vista, aquest llenguatge és un potent vehicle per parlar de les possibilitats, els desitjos, l'emancipació i el canvi social.

“Aquest món és injust. La nostra organització és inhumana. Ho sabem. Ho ensenyem. Tot el temps. Ni tan sols em proposo denunciar tot això. Busco una altra cosa.” A través d'unes trobades a Limoges i a La Rochelle, imatges i sons recollits aquí i allà, una recerca del que és i del que poden ser els okupes, les alternatives i, per tant, la utopia.

Dos espots promocionals anticrisi de la cadena Televisa: “Cada vegada que sentim parlar de crisi econòmica, el que sentim és por. Que passarà aquest matí? Demà sonarà el despertador de bon matí i faràs un gran petó als teus fills i ells se n'aniran a l'escola. I tu et partiràs l'ànima treballant, posant-hi més esforç, posant-hi més esperit. Et fa por? Però com et pot fer por... si treballar és el que has fet tota la vida.”

Mapas migrantes és una revisió de les migracions a Barcelona, des de la postguerra fins a l'actualitat, narrada mitjançant infraestructures, edificis i mobiliari urbà en el seu context actual. Mapas migrantes és un atles, un recull de mapes escrits per les veus dels migrants que amb el seu relat en passat ens conviden a rellegir la ciutat en present. Cartografiant l'invisible ens endinsem en un territori on les subjectivitats ens desfaran el traç de les línies construïdes pel discurs dominant.

Islam significa canvi. Busca transformar l'individu i la societat en comunitat: la ummah és una paraula àrab que procedeix d'um, “mare”. Aquesta transformació abasta tots els aspectes de la vida humana, des de la moralitat personal fins als negocis, l'economia i la política. És natural que aquells que vulguin mantenir les coses tal com estan vulguin també lluitar contra l'islam. “Quan vaig viatjar a La Meca, em vaig relacionar amb musulmans de pell blanca, però ells no es classificaven a si mateixos com a blancs, sinó simplement com a persones, com a part de la família humana, i consideraven els altres com a tals, com a iguals. Potser l'home blanc als Estats Units hauria d'estudiar l'islam.”