Als anys 60 i 70, milers de hippies van viatjar a Orient, fins a l'Índia, a la recerca de la il·luminació. Els camperols indis van pensar que una greu sequera era la causa de la seva immigració. Els savis de l'Índia ho van veure com una recerca de l'espiritualitat. La majoria va tornar als seus països després d'uns mesos o uns anys, mentre que uns altres es van instal·lar definitivament. Hippie Masala és un retrat d'expatriats occidentals: Robert, un pintor holandès amb talent, viu amb la seva dona i fills petits; Meera, una ermitana, busca la il·luminació en solitari, mentre Cesare, un expatriat italià, s'esforça per arribar a l'alliberament espiritual a través del ioga; Hanspeter, originari de Suïssa, duu una petita granja a l'Himalaia; Erica i Gillian, bessones sud-africanes, fan artesania hippie durant el dia i se'n van de festa sense parar tota la nit...

Un fragmentat road trip a través d'Anglaterra recorrent les perifèries. Carreteres buides, paratges salvatges i uns quants rodamons solitaris. La primera parada: el geòleg Jan Zalasiewicz, que em parlarà de la Terra dins de cent milions d'anys. "Què quedarà de l'acció de l'home, dels rastres humans, de les construccions i edificis? Continuaran sentint-se les greus conseqüències de les seves accions passat aquest temps, suposant que l'ésser humà desaparegui en un futur pròxim?"

Porta les veus i les ments dels camperols d’El Cuzco, Perú. Ens expliquen quina escola volen per als seus fills, quin tipus d'educació és la que fa falta per a què floreixi la vida i es transmeti la força dels temps d'abans. Al llarg dels darrers anys, la institució Ceprosi de Cuzco ha estat treballant amb grups de mestres i pares de família per establir una nova reflexió al voltant del tema de l'educació i la diversitat cultural. Els esforços que fan per entendre de quina manera els nens poden aprendre dels dos mons (occidental i andí), els duu a conclusions sorprenents, que val la pena escoltar i considerar.

Les joves de Sant Petersburg tornen a anar a l'escola. Volen aprendre a seduir, controlar i casar-se amb els homes. Intenten trobar una via que els aporti estabilitat, felicitat i prosperitat. Volen aprendre a ser prostitutes d'èxit. Bitch Academy és un documental tragicòmic del primerenc capitalisme rus, que determina els somnis i les intimitats dels sevea joves generacions en una atmosfera de por i esperança.

La manera com la societat tracta la pobresa està essent progressivament reemplaçada per la repressió. Els pobres, de vegades emigrants i per això víctimes des del principi, es converteixen en criminals en potència. El realitzador observa la violència social i l'estigma que manté una classe social sencera en l'oblit. Descobreix, lluny de la democràcia de la Unió Europea, la realitat i el funcionament d'un apartheid social.

Maa Tere Manalen és el resultat dels dos viatges de Tere Recaren a Mali. Tot va començar el dia que l'artista descobreix que a Mali el seu nom significa alguna cosa així com "destí". Així que Recarens parteix cap a Àfrica per explorar tots els possibles significats del seu nom per els Bambara, el grup ètnic més nombrós del país. Maa Tere Manalen (algú amb un Tere encès) va prendre forma durant la seva segona visita. Després del seu viatge a Estònia, on havia descobert que "Tere" significava "bon dia", s'embarca en una exploració similar evitant el clàssic viatge turístic. Fidel als seus costums, promou un altre tipus d'intercanvis i experiències; així, a Mali treballa a una fàbrica tèxtil on dissenya i produeix la seva pròpia tela amb estampats de dibuixos i frases relacionades amb el seu nom. Una vegada fet això, la talla i la canvia per fotos de totes les persones que l'han ajudat d'alguna manera, filmant tot el procés. L'obra crida l'atenció sobre el regal en si mateix, i la disponibilitat constant de l'artista. Recarens "construeix" una habitació, que funciona com a espai en el qual exposar la seva obra: l'omple de teles trobades o intercanviades, els motius de les quals fan referència a moments públics o privats, en els quals parlar de famílies diverses. Un espai situat entre l'estètic i el funcional, en el qual Recarens exhibeix les seves pròpies imatges.

Islam significa canvi. Busca transformar l'individu i la societat en comunitat: la ummah és una paraula àrab que procedeix d'um, “mare”. Aquesta transformació abasta tots els aspectes de la vida humana, des de la moralitat personal fins als negocis, l'economia i la política. És natural que aquells que vulguin mantenir les coses tal com estan vulguin també lluitar contra l'islam. “Quan vaig viatjar a La Meca, em vaig relacionar amb musulmans de pell blanca, però ells no es classificaven a si mateixos com a blancs, sinó simplement com a persones, com a part de la família humana, i consideraven els altres com a tals, com a iguals. Potser l'home blanc als Estats Units hauria d'estudiar l'islam.”

Mapas migrantes és una revisió de les migracions a Barcelona, des de la postguerra fins a l'actualitat, narrada mitjançant infraestructures, edificis i mobiliari urbà en el seu context actual. Mapas migrantes és un atles, un recull de mapes escrits per les veus dels migrants que amb el seu relat en passat ens conviden a rellegir la ciutat en present. Cartografiant l'invisible ens endinsem en un territori on les subjectivitats ens desfaran el traç de les línies construïdes pel discurs dominant.

Dos espots promocionals anticrisi de la cadena Televisa: “Cada vegada que sentim parlar de crisi econòmica, el que sentim és por. Que passarà aquest matí? Demà sonarà el despertador de bon matí i faràs un gran petó als teus fills i ells se n'aniran a l'escola. I tu et partiràs l'ànima treballant, posant-hi més esforç, posant-hi més esperit. Et fa por? Però com et pot fer por... si treballar és el que has fet tota la vida.”

“Aquest món és injust. La nostra organització és inhumana. Ho sabem. Ho ensenyem. Tot el temps. Ni tan sols em proposo denunciar tot això. Busco una altra cosa.” A través d'unes trobades a Limoges i a La Rochelle, imatges i sons recollits aquí i allà, una recerca del que és i del que poden ser els okupes, les alternatives i, per tant, la utopia.