Els marges de l'imperi _ OVNI 2008

/ CONTEXT 1994 - 2020

Pierre-Yves Vanderweerd

Choque de Civilizaciones

Walkin' to New Orleans

United States of America.

From Beirut to... those who love us

United States of America,

Doing Time, Doing Vipassana

Le Beurre et l'Argent du Beurre

"L'any 1996 m'estava a Mankien, un poblat al Sud del Sudan, per filmar la guerra. En aquella època pensava que realitzar una pel·lícula en una regió en conflicte era un acte de compromís, un cop allí, la realitat era diferent a la que m'havia imaginat. La guerra que hi havia no era només una lluita entre un govern opressor i les minories oprimides, era sobretot un conflicte enquistat, dirigit per interessos econòmics i de poder. De tornada a Bèlgica, vaig endinsar-me en un sentiment d'impotència i fàstic, fins al punt que mai vaig muntar aquelles imatges. Fa poc temps que vaig assabentar-me que el poblat de Mankien havia sofert una massacre, orquestrada pel govern de Khartoum, probablement amb la complicitat de societats petrolieres occidentals. Closed District no és només una pel·lícula sobre la guerra al Sudan del Sud, sinó sobre les guerres en general, sobre la mort i l'angoixa que sovint sobrevé. També planteja la qüestió de la posició del cineasta en una situació de conflicte". (Pierre-Yves Vandeweerd)

El sacrifici. Les ensenyances de la mort, els seus espais oberts.

L'estructura urbana i social dels barris de la medina és d'una riquesa i complexitat enormes, en organitzar-se al voltant d'establiments bàsics per a la vida quotidiana dels seus habitants, com ara el hammam, el forn de pa, les escoles o els foundouks. El farnatxi és el forn que subministra escalfor als banys públics, o hammam, establiments plenament actius i d'una gran importància per a la cohessió del teixit social de la ciutat. Els foundouks són establiments on els mercaders que visiten la ciutat pernocten i emmagatzemen provisionalment els seus productes. A hores d'ara la major part han perdut la seva antiga funció i s'adapten a altres usos, com ara habitatges o tallers.

Una visió despietadament realista encara que redemptora de les inevitables penes, les passions religioses i els molts moments de felicitat que marquen la vida quotidiana de Benares, la ciutat més sagrada de la Índia. Amb una fotografia transfiguradora, Forest of Bliss aconsegueix transmetre a l'espectador, sense narrador, subtítols o diàlegs, una sensació totalment autèntica però molt magnificada i concentrada de participació en les experiències que contempla la pel·lícula.

Aquest documental rescata l'ús de medicines tradicionals per a malalties de la nostra època. Ibogaine ens mostra un fort encreuament entre identitats culturals aparentment llunyanes. La ibogaïna és un alcaloide extret de l'arrel de la Tabernanthe Iboga, una planta de l'Àfrica Occidental que té l'especial propietat de reduir el dolor i fer desaparèixer els símptomes provocats per la dependència de substàncies químiques com l'heroïna, cocaïna, alcohol, etc. Aquesta arrel té una llarga història d'ús tradicional com a instrument medicinal i espiritual a l'Àfrica. Durant els darrers 40 anys ha crescut el seu ús en la societat occidental com una eina en les teràpies d'addicció, on el seu complex mecanisme d'acció en el cervell, no només demostra el seu potencial psicoterapèutic sinó que també revela nova informació per conèixer els mecanismes de la memòria, l'aprenentatge i els somnis.