“El meu viatge espiritual m'havia dut des de la terra de Ahuramazda al regne d'Al·lâh. Vaig arribar a creure que existeix un sol déu, el déu de la llum, la bondat i l'alegria. Un déu que no habita ni en la muntanya ni en el mar, ni en la ciutat ni en els santuaris, sinó en les ànimes humanes que l'adoren”. Aryana Farshad.

Radio Qman Txun, crònica d'un poble maia explica la història entre entreteniment i reflexió i admet diferents nivells de profunditat segon els interessos de cada espectador: es pot veure tant sols com entreteniment o bé pot servir també per plantejar qüestions al voltant d'aspectes socials, culturals i econòmics fonamentals en el nostre temps: el conflicte entre l'afirmació de la cultura tradicional i la globalització que arriba a tots els racons del planeta, l'injusticia social que ve de lluny i la seva connexió amb la emigració actual, els joves i la nova dona indígena, el procés de pau i la naixent democràcia a Guatemala como esperança de canvi. Pretenem fer preguntes per que cada espectador proposi les seves pròpies respostes.

Benarés, l'Índia, 6 a.m. 2a setmana de rodatge. La calor és ja insuportable. Entre els carrerons d'aquesta ciutat sagrada algú m'invita a realitzar una entrevista. No entenc què em diu, però el segueixo.

Entrat el segle XXI, les savieses ancestrals lluiten per sobreviure en un món hostil i canviant. Al sud-est de Costa d'Ivori, entre els Akan, algunes comunitats continuen mantenint el contacte amb les forces de la natura i els esperits a través dels komian o sacerdots animistes que, en estat de trànsit, són posseïts pels genis del bosc i de l'aigua.

Varanasi, Benarés, és la ciutat de Shiva, ciutat també de la mort, coneguda per la seva devoció i pels seus crematoris, a on viuen els sadhus i els aghoris, aquests darrers cobreixen els seus cossos amb la cendra dels morts i demanen menjar fent servir un crani humà com a bol.

El ritual funerari més practicat al Tibet és el denominat funeral celeste, una tradició ancestral que posa de manifest el seu respecte per la naturalesa i el seu ampli enteniment de la vida. El funeral celeste és coneix amb el nom de "Jha-tor", que significa "donar almoina als ocells". Els cossos dels morts són oferts als voltors en una mostra de caritat cap al món dels vius... un acte final de generositat. Assistim a aquest ritual funerari des del Monestir Drigung, al nord del Tibet. Per als tibetans fondre's amb el cel és una experiència sacra que transforma en pau el sofriment del món terrenal.

Cerimònia de la Setmana Santa a l'església de Debran Berhan Selassie, Etiòpia.

The Last Rites of the Honourable Mr. Rai és un documental sobre la crema d'un ancià veí de la ciutat sagrada de Benarés. Rodat a petició de la seva família, es tracta possiblement de l'estudi més detallat i respectuós sobre el ritu hindú de la crema a les ribes sagrades del Ganges.