Entrat el segle XXI, les savieses ancestrals lluiten per sobreviure en un món hostil i canviant. Al sud-est de Costa d'Ivori, entre els Akan, algunes comunitats continuen mantenint el contacte amb les forces de la natura i els esperits a través dels komian o sacerdots animistes que, en estat de trànsit, són posseïts pels genis del bosc i de l'aigua.

Benarés, l'Índia, 6 a.m. 2a setmana de rodatge. La calor és ja insuportable. Entre els carrerons d'aquesta ciutat sagrada algú m'invita a realitzar una entrevista. No entenc què em diu, però el segueixo.

Radio Qman Txun, crònica d'un poble maia explica la història entre entreteniment i reflexió i admet diferents nivells de profunditat segon els interessos de cada espectador: es pot veure tant sols com entreteniment o bé pot servir també per plantejar qüestions al voltant d'aspectes socials, culturals i econòmics fonamentals en el nostre temps: el conflicte entre l'afirmació de la cultura tradicional i la globalització que arriba a tots els racons del planeta, l'injusticia social que ve de lluny i la seva connexió amb la emigració actual, els joves i la nova dona indígena, el procés de pau i la naixent democràcia a Guatemala como esperança de canvi. Pretenem fer preguntes per que cada espectador proposi les seves pròpies respostes.

“El meu viatge espiritual m'havia dut des de la terra de Ahuramazda al regne d'Al·lâh. Vaig arribar a creure que existeix un sol déu, el déu de la llum, la bondat i l'alegria. Un déu que no habita ni en la muntanya ni en el mar, ni en la ciutat ni en els santuaris, sinó en les ànimes humanes que l'adoren”. Aryana Farshad.

Consideracions sobre la mort, en presència d'un cadàver que és acuradament amortallat. 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.