On Translation: Fear/ Miedo és un projecte d'intervenció televisiva d'Antoni Muntadas, a partir de la producció d'un vídeo que reuneix entrevistes a persones que viuen quotidianament les tensions en aquesta zona. Imatges d'arxius televisius, que fan referència al terme “miedo/fear” a la zona de la frontera entre Mèxic i els Estats Units, així com altres materials documentals i periodístics. El vídeo busca exposar de quina manera la por és una emoció traduïda a totes dues bandes de la frontera des de perspectives molt diferents; una construcció cultural/sociològica que sempre remet a l'àmbit polític i econòmic. On Translation: Fear/Miedo es va crear per ser retransmès entre agost i novembre de 2005 des de quatre localitzacions que d'alguna manera connecten els centres de les preses de poder i decisió amb els llocs on aquestes polítiques es manifesten quotidianament: Tijuana, San Diego, Ciudad de México i Washington DC.

Dels conflictes i revoltes locals a Cincinnati, racisme i misèries, als esdeveniments que han sacsejat aquest inici de segle. Si no hi ha justícia no hi haurà pau. NO JUSTICE, NO PEACE ens introdueix el món de joves activistes en l'actualitat. Aquest vídeo és un retrat de quatre estudiants d'Ohio, activistes involucrats en diverses lluites: per l'educació universal, la discriminació positiva, habitatges assequibles, llibertats públiques, i els drets de les dones; per a acabar amb la discriminació racial i la brutalitat policial; i per a solucionar el conflicte Israelià-Palestí. Són quatre joves apassionats per la justícia i igualtat, però amb diferents perspectives, estratègies i tàctiques, la qual cosa ens ofereix una idea de la complexitat del món activista en el nou mil·lenni.

"Aquest és un vídeo de terror musical, en el qual superficialment - és el començament d'un projecte més ampli-, observo un dels fenòmens mexicans que més m'horroritza: el racisme interioritzat, avergonyit de les pròpies arrels. La fantasia de despertar-se blanc" 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

“Documental de 30 minuts sobre el conflicte ocorregut a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet durant octubre i novembre de 2004. La instal·lació d'un oratori musulmà als baixos d'un edifici d'habitatges va desencadenar les protestes dels veïns, que es van queixar perquè el local no reunia les condicions per acollir un centre de culte.” A partir d'aquí assistim a una escalada de pressions d'una banda del veïnat, la solidaritat d'altres (l'Ateneu Popular), la patètica actuació de l'Ajuntament i la reclusió de la comunitat musulmana en un oratori de contenidors entre filats, en un polígon industrial... Un fractal que es repeteix exponencialment com a model per tot el país.

Un vídeo que es demana qui és el terrorista i per què. Una reflexió sobre el conflicte quotidià en els territoris ocupats, amb una banda sonora de música rap produïda per joves que viuen sota l'ocupació i inspirada per la Intifada.

Islam significa canvi. Busca transformar l'individu i la societat en comunitat: la ummah és una paraula àrab que procedeix d'um, “mare”. Aquesta transformació abasta tots els aspectes de la vida humana, des de la moralitat personal fins als negocis, l'economia i la política. És natural que aquells que vulguin mantenir les coses tal com estan vulguin també lluitar contra l'islam. “Quan vaig viatjar a La Meca, em vaig relacionar amb musulmans de pell blanca, però ells no es classificaven a si mateixos com a blancs, sinó simplement com a persones, com a part de la família humana, i consideraven els altres com a tals, com a iguals. Potser l'home blanc als Estats Units hauria d'estudiar l'islam.”

La manera com la societat tracta la pobresa està essent progressivament reemplaçada per la repressió. Els pobres, de vegades emigrants i per això víctimes des del principi, es converteixen en criminals en potència. El realitzador observa la violència social i l'estigma que manté una classe social sencera en l'oblit. Descobreix, lluny de la democràcia de la Unió Europea, la realitat i el funcionament d'un apartheid social.