El Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social (GRECS) i l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), que col·laboren en la investigació “Plazas fuertes: el latido político del corazón de la ciudad”, proposen una projecció comentada i un taller monogràfic construïts sobre la base d’un recorregut documental per l’aparent món de llibertat informativa que ofereix Internet. En el convuls context social àrab de l’any 2011, la Xarxa es va revelar com una de les eines crucials per a la circulació d’informació sobre les revoltes populars en els diferents països de la regió. Si un any després ens proposem recuperar els rastres d’aquelles revoltes, teclejant simples paraules clau en un motor de cerca, ens enfrontem amb milions de possibilitats. Però més enllà de l’allau de resultats, quin tipus d’informació en podem obtenir en aquest magma sorollós i incontrolable? Proposem una reflexió sobre els processos de construcció de la memòria col · lectiva a partir d'una recerca centrada en dues revoltes que es van produir gairebé simultàniament: la mediàtica revolució de la plaça de Tahrir al Caire, i la silenciada revolta a la plaça de Tahrir de Bagdad. D'Egipte a l'Iraq, aquest doble recorregut permetrà experimentar la potencial autonomia de l'univers virtual-tant les seves virtuts com les seves restriccions-com a font informativa al marge dels mass media, així com les limitacions que presenta la Xarxa com a escenari de i per al conflicte social. GRECS (Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials) és una agrupació interdisciplinària i internacional d’investigadors que promou una reflexió crítica al voltant de les qüestions d’exclusió i control social, amb seu a la Universitat de Barcelona. http://www.ub.edu/grecs/ OVQ (Observatori de la Vida Quotidiana) és una organització assembleària formada per investigadors socials i professionals de les arts visuals que elabora investigacions sobre aspectes diversos de la vida social contemporània al carrer. http://www.ovq.cat

“El Mahabharata apareix com el gran poema de l’oblit; l’oblit de l’origen.”

“A mi em sembla que els polítics no han llegit cap història, ni moderna ni antiga. Les situacions es repeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revolució es tornarà a repetir, perquè tornarà a ser necessària. Que parin compte els caps mundials, assassins... Aquesta és una Barcelona que no es veu, que s’amaga.”

5, 4, 3, 2, 1 En el silenci sepulcral de l’alba, a les 5 h 29 m 45 s, la primera bomba atòmica va esclatar en una zona del desert de Nou Mèxic coneguda com la Jornada del Mort. “Sabem que el món no tornarà mai més a ser el mateix; uns pocs van riure, altres van plorar, la majoria va romandre en silenci. Recordo aquestes línies del Baghavat Gita (Mahabharata) en què Vishnu diu: ‘Ara m’he convertit en la Mort, la destructora dels mons.’” Oppenheimer (director del projecte Manhattan de recerca atòmica).  

El 27 de maig de 2011, la policia va intentar desallotjar de plaça Catalunya (Barcelona) l’acampada de ciutadans que estaven exercint el seu dret de reunió en un espai públic. Es va produir a Barcelona un dels episodis de brutalitat policial més ben documentats de la història recent. També va ser històric per l’efectiva, exemplar i contundent resposta no violenta dels manifestants. Els ciutadans agredits van presentar una denúncia per l’abús policial, però el jutge va decidir arxivar el procés sense ni tan sols escoltar els qui van presentar la querella. L’arxivament de la denúncia deixa en una gravíssima situació d’indefensió totes les persones denunciants, així com la totalitat de la ciutadania, ja que deixa impunes els gravíssims fets succeïts aquell 27 de maig. Aquest arxivament genera un perillós precedent similar a la impunitat existent a Espanya en el règim de la dictadura. #SOS27M Contra la impunitat policial. La crida a la comunitat internacional.

  “Perquè cal produir, cal, per tots els mitjans de l’activitat viable, reemplaçar la naturalesa on sigui que pugui ser reemplaçada, cal trobar un camp més gran per a la inèrcia humana. Cal que l’obrer tingui alguna cosa de què ocupar-se, cal que es creïn nous camps d’activitat on s’alçarà per fi el regne de tots els falsos productes fabricats, de tots els innobles succedanis sintètics, on la bella i legítima naturalesa no tindrà res a fer i haurà de cedir el seu lloc d’una vegada per totes i amb vergonya als triomfals productes de la substitució (...)".” Antonin Artaud.  

Les condicions precàries d’habitatge i treball de la població migrada al barri del Raval són un reflex de les condicions que van viure els nostres pares i avis, també migrants, durant la postguerra.