Les condicions precàries d’habitatge i treball de la població migrada al barri del Raval són un reflex de les condicions que van viure els nostres pares i avis, també migrants, durant la postguerra.

"Si has construït un castell en l'aire, no has perdut el temps, és aquí on ha d'estar. Ara has de construir els fonaments sota ell". George Bernard Shaw. Algunes de les situacions que han succeït a la Puerta del Sol: “Aquestes en són només algunes, que he volgut guardar-me a la retina. Amb tot el respecte cap a les persones que conseqüentment s’han reunit durant dies al voltant d’aquesta plaça, i per a Antonio, aquest bombarder de la paraula que comparteix la seva indignació amb els presents.”

El 27 de maig de 2011, la policia va intentar desallotjar de plaça Catalunya (Barcelona) l’acampada de ciutadans que estaven exercint el seu dret de reunió en un espai públic. Es va produir a Barcelona un dels episodis de brutalitat policial més ben documentats de la història recent. També va ser històric per l’efectiva, exemplar i contundent resposta no violenta dels manifestants. Els ciutadans agredits van presentar una denúncia per l’abús policial, però el jutge va decidir arxivar el procés sense ni tan sols escoltar els qui van presentar la querella. L’arxivament de la denúncia deixa en una gravíssima situació d’indefensió totes les persones denunciants, així com la totalitat de la ciutadania, ja que deixa impunes els gravíssims fets succeïts aquell 27 de maig. Aquest arxivament genera un perillós precedent similar a la impunitat existent a Espanya en el règim de la dictadura. #SOS27M Contra la impunitat policial. La crida a la comunitat internacional.

“A mi em sembla que els polítics no han llegit cap història, ni moderna ni antiga. Les situacions es repeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revolució es tornarà a repetir, perquè tornarà a ser necessària. Que parin compte els caps mundials, assassins... Aquesta és una Barcelona que no es veu, que s’amaga.”

Entrevista a Eduardo Galeano, present a l’assemblea de l’Acampadabcn el 23 de maig de 2011. “Hi ha un món diferent bategant a la panxa d’aquest, diferent i d’aparició difícil. No és fàcil que neixi, però sí que és segur que està bategant en aquest món, que és, i jo ho reconec en aquestes manifestacions espontànies, la de plaça Catalunya, la de la Puerta del Sol, a Madrid [...] i alguns em pregunten, ‘I bé, què passarà? I després? I què en serà, d’això?’, i jo simplement contesto amb el que neix de la meva pròpia experiència, dic: ‘Bé... res... no sé que passarà, i tampoc m’importa gaire... m’importa el que està passant, m’importa el temps que és, el que aquest temps és, el que anuncia sobre un altre possible temps que serà, però el que serà després no ho sé. És com si cada vegada que visc una experiència d’amor, a fons, de debò, em preguntés sobre el que passarà.’

“El Mahabharata apareix com el gran poema de l’oblit; l’oblit de l’origen.”