Pel·lícula sobre l’origen de les teories radicals de Milton Friedman, professor de la Universitat de Chicago, i la seva posada en pràctica, des dels anys quaranta, en països tan dispars com el Xile de Pinochet, la Rússia de Ieltsin, la Gran Bretanya de Thatcher i, més recentment, a l’Afganistan i l’Iraq. Es posa de manifest el costat més fosc de la ideologia de Friedman, tan impopular que només va poder imposar-se mitjançant la tortura i la repressió. Basada en el llibre de Naomi Klein.

A l’octubre 2011 es complia el 10è aniversari de la invasió de l’Afganistan i el començament del pressupost d’austeritat federal del 2012 als EUA. Ha arribat l’hora d’encendre l’espurna que posa en marxa una veritable transició democràtica, no violenta cap a un món en què les persones s’alliberen per crear solucions justes i sostenibles.

“1970. La guerra del Vietnam està en plena escalada. Nixon declara l’estat d’emergència nacional i —pressuposem a la pel·lícula— activa l’Acta de Seguretat Interna de 1950 (l’Acta McCarran), que autoritza les autoritats federals a detenir persones considerades “un risc per a la seguretat interna” sense consultar el Congrés. En una zona desèrtica del sud-oest de Califòrnia, en unes tendes de campanya, un tribunal civil està jutjant el Grup 638. El Grup 637 (majoritàriament universitaris) es troba al Parc Nacional de Càstig Bear Mountain [...] Al Grup 637 se’ls ha promès la llibertat si s’escapen dels agents de la llei que els persegueixen i arriben a la bandera americana situada a 53 milles a través de les muntanyes en el termini de tres dies. Mentrestant, a la tenda del tribunal, el Grup 638 —considerats culpables abans de ser jutjats— lluiten en va per argumentar la seva oposició a la guerra del Vietnam. Mentre ells es defensen, davant l’assetjament dels membres del tribunal, l’exhaust Grup 637 ha votat a favor de dividir-se en tres subgrups: els que intentaran escapar del parc, els que ja s’han rendit i els que estan decidits a arribar fins la bandera.”

Lliure interpretació del clàssic El Senyor dels Anells, reconvertit en La germandat de l’anell del lliure comerç. En els consells de direcció de tot el món, les grans multinacionals conspiren per crear un pla mestre que ho controli tot. El “lliure comerç” faria possible l’explotació de la naturalesa i la dominació de tota forma de vida.

Flota com una papallona, pica com una vespa. En plena guerra del Vietnam, amb tots els tambors mediàtics llançant la guerra i el patriotisme, Cassius Clay adopta el nom de Mohammed Ali, es nega a anar a la guerra i a ser utilitzar en activitats de propaganda. Paga per aquest fet el preu de ser desposseït del títol mundial dels pesos pesats i d’afrontar pena de presó. “No, jo no penso fer 10.000 km per assassinar un altre poble i ajudar els amos blancs a dominar la gent de color a tot el món.”