"EDVARD MUNCH és la pel·lícula més personal que he fet mai. La seva gènesi es troba en una visita al Museu Edvard Munch d'Oslo, l'any 1968, durant la projecció d'alagunes de les meves pel·lícules per la Universitat d'Oslo. Em va impressionar la força dels quadres de Munch, especialment els que representen la trista vida de la seva família, i em va commoure molt la franquesa de l'artista, amb les persones dels seus quadres mirant-nos directament. També vaig sentir una afinitat personal amb la seva vinculació del passat i el present, per exemple, en el gran quadre que mostra l'angoixa de la seva família al morir la seva germana Sophie: l'artista i els seus germans i germanes apareixen representats com a adults -com ho eren en la dècada del 1890, quan va pintar aquesta escena-, encara que el succés havia tingut lloc uns 20 anys abans. En una altra ocasió, també em va commoure molt l'obra mestra de Munch Death of a Child, exposada a la Galeria Nacional d'Oslo; en aquest quadre, l'artista està destrossat i, amb un frenesí gairebé desesperat, ha difuminat la forma de la seva anterior, representació de la mort de Sophie. En el seu moment, aquest quadre va ser titllat d'"incomplet", acusació que també va pesar sobre unes altres de les seves obres". Peter Watkins

"THE FREETHINKER va ser concebut originalment sota el títol August Strindberg, com un llargmetratge que em va encarregar l'Institut Suec de Cinematografia i la televisió sueca a finals dels anys setanta. El resultat, una pel·lícula de quatre hores i mitja titulada El lliurepensador, es basa en el manuscrit original, amb moltes escenes noves i facetes importants desenvolupades pels mateixos estudiants, que van investigar, van dirigir, van filmar, van gravar, van editar, van vestir i van organitzar principalment la producció i el finançament d'aquest gran projecte pedagògic! Entre els molts aspectes de l'alt nivell del treball d'aquests estudiants, destaca la seva recerca sobre les condicions socials a Suècia durant la dècada de 1870. El lliurepensador pretén mostrar: a) com les formes no ortodoxes del llenguatge cinematogràfic poden ampliar la nostra visió de la història i la nostra manera de relacionar-nos amb les persones que apareixen en la pantalla i entre nosaltres. b) que hi ha maneres de produir material audiovisual diferent dels mètodes rígidament centralitzats utilitzats pel MAVM. c) que, al contrari del que veiem a la televisió, també existeixen processos potencialment alternatius pels espectadors, a través dels quals poden convertir-se en participants individuals en lloc de receptors passius dominats jeràrquicament". Peter Watkins