Si alguna cosa hem après de les revoltes de 2011 és que les revolucions no són només esdeveniments singulars —com enderrocar un tirà o prendre el poder—, sinó que són processos complexos i a llarg termini que es desenvolupen al llarg de molts anys o fins i tot dècades. Més enllà de l’eliminació d’un govern, també suposen la transformació estructural de les institucions polítiques i socials, les normes i els valors, la consciència humana i l’acció col·lectiva. Per la seva pròpia naturalesa, les revolucions d’aquest tipus són processos socials i col·laboratius. En aquesta presentació, analitzaré les revoltes de 2011-2012 des del punt de vista de la “resistència en xarxa” per qüestionar com i per què, en aquests temps de crisi, estan sorgint sobtadament moviments de protesta descentralitzats i sense líders a tot el món, des de Tunísia a Toronto. A través d’una visió global de l’onada revolucionària actual, intentaré mostrar que aquestes revoltes tenen un origen comú (un sistema capitalista mundial ja caduc) i també que la similitud de les seves tàctiques revolucionàries pot ser un indici del món que ens espera. Per acabar, mostraré un vídeo, que es projectarà per primera vegada, d’un discurs de l’heroi de la resistència grega Manolis Glezos dirigit al moviment espanyol.
ovni 2012
49 Descripció arxivística resultats per al ovni 2012
Trobada amb Patrick Watkins i el col·lectiu Rebond pour la Commune, nascut arran de l’experiència viscuda per la realització del film La Commune. La trobada entre aquest col·lectiu i altres col·lectius de la nostra ciutat girarà entorn d’aquest film, i a la seva lectura contemporània.
“1970. La guerra del Vietnam està en plena escalada. Nixon declara l’estat d’emergència nacional i —pressuposem a la pel·lícula— activa l’Acta de Seguretat Interna de 1950 (l’Acta McCarran), que autoritza les autoritats federals a detenir persones considerades “un risc per a la seguretat interna” sense consultar el Congrés. En una zona desèrtica del sud-oest de Califòrnia, en unes tendes de campanya, un tribunal civil està jutjant el Grup 638. El Grup 637 (majoritàriament universitaris) es troba al Parc Nacional de Càstig Bear Mountain [...] Al Grup 637 se’ls ha promès la llibertat si s’escapen dels agents de la llei que els persegueixen i arriben a la bandera americana situada a 53 milles a través de les muntanyes en el termini de tres dies. Mentrestant, a la tenda del tribunal, el Grup 638 —considerats culpables abans de ser jutjats— lluiten en va per argumentar la seva oposició a la guerra del Vietnam. Mentre ells es defensen, davant l’assetjament dels membres del tribunal, l’exhaust Grup 637 ha votat a favor de dividir-se en tres subgrups: els que intentaran escapar del parc, els que ja s’han rendit i els que estan decidits a arribar fins la bandera.”
Peter Watkins"L'any 1966, després del fracàs d'una pel·lícula que esperava desenvolupar amb la productora d'Albert Finney, sobre l'aixecament durant la Pasqua de 1916 a Dublín, John Heyman, un agent d'artistes britànic, em va proposar fer una pel·lícula basada en un guió original de Johnny Speight, que tractava sobre la influència de Steven Shorter, una estrella del pop dels anys seixanta. El novel·lista estatunidenc Norman Bognor i jo adaptem el guió, que retitulem Privilege, per a subratllar la importància de Steven Shorter com a al·legoria de la forma en què els Estats nacionals, actuen a través de la religió, els mitjans de comunicació de masses, els esports, la cultura popular, etc., desviant un possible desafiament polític dels joves. En cas que aquest tema sembli exagerat, és important tenir en compte que es va ambientar a la "swinging Britain" dels anys seixanta, i que va ser premonitòria de la forma en què la Cultura Popular i els mitjans de comunicació dels Estats Units van comercialitzar el moviment contra la guerra i la contracultura també en aquest país. Privilege també va predir ominosament el que succeiria a la Gran Bretanya de Margaret Thatcher en els anys vuitanta, especialment durant la guerra de les Malvines". Peter Watkins
Peter Watkins“Perquè cal produir, cal, per tots els mitjans de l’activitat viable, reemplaçar la naturalesa on sigui que pugui ser reemplaçada, cal trobar un camp més gran per a la inèrcia humana. Cal que l’obrer tingui alguna cosa de què ocupar-se, cal que es creïn nous camps d’activitat on s’alçarà per fi el regne de tots els falsos productes fabricats, de tots els innobles succedanis sintètics, on la bella i legítima naturalesa no tindrà res a fer i haurà de cedir el seu lloc d’una vegada per totes i amb vergonya als triomfals productes de la substitució (...)".” Antonin Artaud.
Antonin ArtaudEl 27 de maig de 2011, la policia va intentar desallotjar de plaça Catalunya (Barcelona) l’acampada de ciutadans que estaven exercint el seu dret de reunió en un espai públic. Es va produir a Barcelona un dels episodis de brutalitat policial més ben documentats de la història recent. També va ser històric per l’efectiva, exemplar i contundent resposta no violenta dels manifestants. Els ciutadans agredits van presentar una denúncia per l’abús policial, però el jutge va decidir arxivar el procés sense ni tan sols escoltar els qui van presentar la querella. L’arxivament de la denúncia deixa en una gravíssima situació d’indefensió totes les persones denunciants, així com la totalitat de la ciutadania, ja que deixa impunes els gravíssims fets succeïts aquell 27 de maig. Aquest arxivament genera un perillós precedent similar a la impunitat existent a Espanya en el règim de la dictadura. #SOS27M Contra la impunitat policial. La crida a la comunitat internacional.
15Mbcn.tv5, 4, 3, 2, 1 En el silenci sepulcral de l’alba, a les 5 h 29 m 45 s, la primera bomba atòmica va esclatar en una zona del desert de Nou Mèxic coneguda com la Jornada del Mort. “Sabem que el món no tornarà mai més a ser el mateix; uns pocs van riure, altres van plorar, la majoria va romandre en silenci. Recordo aquestes línies del Baghavat Gita (Mahabharata) en què Vishnu diu: ‘Ara m’he convertit en la Mort, la destructora dels mons.’” Oppenheimer (director del projecte Manhattan de recerca atòmica).
Google és el cercador més poderós a Internet. Des de els seus inicis, els diners no eren l’important per als seus fundadors; ells “volien fer del món un lloc millor”.
Ozan HaliciL’exèrcit reprimeix brutalment la manifestació del 17-12-2011. Les imatges de fonts independents mostren amb tota la cruesa aquesta repressió assassina. A continuació la notícia mediàtica ens proposa una visió suposadament “equilibrada”.
Anónimo en la RedLliure interpretació del clàssic El Senyor dels Anells, reconvertit en La germandat de l’anell del lliure comerç. En els consells de direcció de tot el món, les grans multinacionals conspiren per crear un pla mestre que ho controli tot. El “lliure comerç” faria possible l’explotació de la naturalesa i la dominació de tota forma de vida.
St01en Collective out of SF Bay area