Entrevista a Eduardo Galeano, present a l’assemblea de l’Acampadabcn el 23 de maig de 2011. “Hi ha un món diferent bategant a la panxa d’aquest, diferent i d’aparició difícil. No és fàcil que neixi, però sí que és segur que està bategant en aquest món, que és, i jo ho reconec en aquestes manifestacions espontànies, la de plaça Catalunya, la de la Puerta del Sol, a Madrid [...] i alguns em pregunten, ‘I bé, què passarà? I després? I què en serà, d’això?’, i jo simplement contesto amb el que neix de la meva pròpia experiència, dic: ‘Bé... res... no sé que passarà, i tampoc m’importa gaire... m’importa el que està passant, m’importa el temps que és, el que aquest temps és, el que anuncia sobre un altre possible temps que serà, però el que serà després no ho sé. És com si cada vegada que visc una experiència d’amor, a fons, de debò, em preguntés sobre el que passarà.’

Flota com una papallona, pica com una vespa. En plena guerra del Vietnam, amb tots els tambors mediàtics llançant la guerra i el patriotisme, Cassius Clay adopta el nom de Mohammed Ali, es nega a anar a la guerra i a ser utilitzar en activitats de propaganda. Paga per aquest fet el preu de ser desposseït del títol mundial dels pesos pesats i d’afrontar pena de presó. “No, jo no penso fer 10.000 km per assassinar un altre poble i ajudar els amos blancs a dominar la gent de color a tot el món.”

“A mi em sembla que els polítics no han llegit cap història, ni moderna ni antiga. Les situacions es repeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revolució es tornarà a repetir, perquè tornarà a ser necessària. Que parin compte els caps mundials, assassins... Aquesta és una Barcelona que no es veu, que s’amaga.”

“Estem travessant un període ombrívol en la història de la humanitat, en què la combinació del cinisme postmodern (que elimina el pensament crític i humanista del sistema educatiu); la creixent avarícia generada per la societat de consum, la catàstrofe humana, econòmica i ecològica que es manifesta en forma de globalització, l’augment massiu del sofrimeunnt i l’explotació de la població de l’anomenat tercer món, i la conformitat i la normalització adormidores provocades per l’audiovisualització sistemàtica del planeta han format, de manera sinèrgica, un món en què l’ètica, la moral, la col·lectivitat humana i el compromís (amb tot el que no sigui oportunisme) es consideren ‘antiquats’. El malbaratament i l’explotació econòmica s’han convertit en l’habitual, fins al punt que ho inculquem als nens. En un món com aquest, els esdeveniments de la primavera del 1871 a París representen (encara avui dia) la idea del compromís amb una lluita per un món millor i la necessitat d’algun tipus d’utopia social col·lectiva, tan necessària ara mateix com l’aire que respirem. D’aquí va sorgir la idea de fer una pel·lícula que mostrés aquest compromís.”

“Estem travessant un període ombrívol en la història de la humanitat, en què la combinació del cinisme postmodern (que elimina el pensament crític i humanista del sistema educatiu); la creixent avarícia generada per la societat de consum, la catàstrofe humana, econòmica i ecològica que es manifesta en forma de globalització, l’augment massiu del sofriment i l’explotació de la població de l’anomenat tercer món, i la conformitat i la normalització adormidores provocades per l’audiovisualització sistemàtica del planeta han format, de manera sinèrgica, un món en què l’ètica, la moral, la col·lectivitat humana i el compromís (amb tot el que no sigui oportunisme) es consideren ‘antiquats’. El malbaratament i l’explotació econòmica s’han convertit en l’habitual, fins al punt que ho inculquem als nens. En un món com aquest, els esdeveniments de la primavera del 1871 a París representen (encara avui dia) la idea del compromís amb una lluita per un món millor i la necessitat d’algun tipus d’utopia social col·lectiva, tan necessària ara mateix com l’aire que respirem. D’aquí va sorgir la idea de fer una pel·lícula que mostrés aquest compromís.”

“Estem travessant un període ombrívol en la història de la humanitat, en què la combinació del cinisme postmodern (que elimina el pensament crític i humanista del sistema educatiu); la creixent avarícia generada per la societat de consum, la catàstrofe humana, econòmica i ecològica que es manifesta en forma de globalització, l’augment massiu del sofriment i l’explotació de la població de l’anomenat tercer món, i la conformitat i la normalització adormidores provocades per l’audiovisualització sistemàtica del planeta han format, de manera sinèrgica, un món en què l’ètica, la moral, la col·lectivitat humana i el compromís (amb tot el que no sigui oportunisme) es consideren ‘antiquats’. El malbaratament i l’explotació econòmica s’han convertit en l’habitual, fins al punt que ho inculquem als nens. En un món com aquest, els esdeveniments de la primavera del 1871 a París representen (encara avui dia) la idea del compromís amb una lluita per un món millor i la necessitat d’algun tipus d’utopia social col·lectiva, tan necessària ara mateix com l’aire que respirem. D’aquí va sorgir la idea de fer una pel·lícula que mostrés aquest compromís.”

El contracte el signem cada matí... El sistema instituït en el nostre món “lliure” reposa sobre una mena de contracte aprovat per cadascun de nosaltres. El signem cada matí: “Accepto la competitivitat com a base del nostre sistema, encara que sigui conscient que genera frustració i còlera en la immensa majoria depredadors. Accepto que m’humiliïn i m’explotin a condició que em permetin humiliar i explotar a qui ocupa un lloc inferior en la piràmide social [...].”

Entrevista sobre els esdeveniments de Londres del 2011, amb l’escriptor i veí Darcus Howe: “Una mica de respecte per a un vell afrocaribeny! No, no, això no és un disturbi, és una insurrecció, la insurrecció de la gent, és el que està passant també a Síria, a Liverpool, a Haití, a Trinidad. És la naturalesa del moment històric.”

Lliure interpretació del clàssic El Senyor dels Anells, reconvertit en La germandat de l’anell del lliure comerç. En els consells de direcció de tot el món, les grans multinacionals conspiren per crear un pla mestre que ho controli tot. El “lliure comerç” faria possible l’explotació de la naturalesa i la dominació de tota forma de vida.