Les memòries d’un metge i missioner a les terres frontereres de l’Afganistan van ser el punt partença d’aquest documental, editat a partir de fotografies que mostren la vida colonial a la frontera nord-oest de l’Índia britànica a principis del segle XX. Buscant les claus de les realitats que s’amaguen darrere de les imatges preses en una època de conflicte colonial, la pel·lícula juga amb les imatges i el so, mantenint-los en constant desacord per trobar equivalents contemporanis a les representacions occidentals d’un lloc i un poble llunya.

“Vaig escriure aquest poema quan les bombes queien sobre Gaza. [...] Ell em va preguntar: ‘Srta. Ziadah, no creu vostè que tot s’arreglaria si deixessin d’ensenyar tant d’odi als seus fills?’ [...] Vaig buscar dins meu la fortalesa per ésser pacient. Però la paciència no és a la punta de la meva llengua mentre les bombes cauen sobre Gaza. La paciència simplement se m’ha acabat. Pausa. Somriure. Nosaltres ensenyem a viure, senyor. [...] Aquests no són dos bàndols iguals, ocupant i ocupat, i un centenar de morts, dos centenars de morts, un miler de morts. Hi ha algú aquí a fora?, hi haurà algú que escolti? Desitjaria poder plànyer els seus cossos, voldria simplement poder córrer allà, a cada camp de refugiats i sostenir a cada nen, tapar-los les orelles perquè no haguessin d’escoltar el so de les bombes per a la resta de les seves vides, com a mi em passa. Avui el meu cos és una massacre televisiva. Nosaltres ensenyem vida, senyor. Nosaltres els palestins ens aixequem cada matí per ensenyar a la resta del món vida, senyor.”

Gadaffi va ser derrocat i assassinat per sicaris econòmics? Què passa quan vostè no pot permetre que la seva població i els seus recursos nacionals siguin saquejats per les grans multinacionals i l’FMI?

“A finals de 1964 el recentment elegit govern laborista de Harold Wilson ja havia trencat la seva promesa electoral de desarmar Gran Bretanya unilateralment, i estava, de fet, desenvolupant un programa a gran escala d’armes nuclears, tot i l’enorme protesta popular. La televisió britànica de l’època es mostrava bastant reticent a tractar el tema de la carrera armamentística, i hi havia un silenci significatiu sobre els efectes de les armes nuclears, un tema del que la gran majoria del públic no tenia gens d’informació. Per tant, vaig proposar a la BBC fer una pel·lícula que mostrés els possibles efectes d’un atac nuclear a la Gran Bretanya durant un esclat bèl·lic entre l’OTAN i la URSS.” Quan la BBC va veure la pel·lícula va entrar en pànic i van sol·licitar assessorament al govern abans d’emetre-la. Posteriorment ho negarien, però la trista veritat és que el 24 de setembre de 1965, contravenint la seva pròpia Carta d’Independència, la BBC va organitzar una projecció secreta de The War Game per a alts càrrecs del Ministeri de l’Interior, el Ministeri de Defensa, de Correus i Telecomunicacions, un representant de de l’Estat Major Militar, i Sir Burke Trend, aleshores secretari del Gabinet de Harold Wilson. Unes sis setmanes més tard, la BBC va anunciar que no emetrien la pel·lícula i van negar que la seva decisió tingués res a veure amb la projecció secreta per al govern". Peter Watkins

The Universal Clock és un documental que mostra el procés de producció de La Commune i les barreres comercials a les quals Watkins va haver de fer front per mostrar la seva recreació de la Comuna de París. El títol The Universal Clock (El rellotge universal) fa referència a l’estandardització del model de documental de 47 minuts (la resta del temps l’ocupen la publicitat i els anuncis d’interès públic). Watkins l’anomena “monoforma”, concepte que explicarà en el documental. Inclou entrevistes amb alguns dels actors no professionals que van participar en el projecte col·laboratiu de La Commune, parisencs i immigrants que expliquen com transformar la seva forma d’entendre a si mateixos i els mitjans de comunicació.

El 2003, el palau de Bagdad de Saddam Hussein va ser saquejat. Un Ferrari Testarossa vermell va desaparèixer del seu garatge. Conforme passen els anys van apareixent en diferents llocs del món alguns dels cotxes que van ser robats del mateix garatge; alguns estan destrossats i altres, en perfecte estat. El Testarossa encara continua allà fora, creuant com un fantasma el desert interminable.

Pel·lícula sobre l’origen de les teories radicals de Milton Friedman, professor de la Universitat de Chicago, i la seva posada en pràctica, des dels anys quaranta, en països tan dispars com el Xile de Pinochet, la Rússia de Ieltsin, la Gran Bretanya de Thatcher i, més recentment, a l’Afganistan i l’Iraq. Es posa de manifest el costat més fosc de la ideologia de Friedman, tan impopular que només va poder imposar-se mitjançant la tortura i la repressió. Basada en el llibre de Naomi Klein.

Enganyats pel poder i humiliats per la supèrbia dels qui ara el posseeixen, els Pandava tot i encarnar una voluntat de justícia es veuen forçats a l’exili. Han d’afrontar 12 anys d’ocultació en els boscos i un any més en el qual han de continuar vivint d’amagat, sense ser descoberts. El Mahabharata ens planteja aquest desterrament com un període d’extrema duresa, en què la mort està sempre present i, alhora, el descobriment del seu revers. Sortir del palau, deixar la ciutat per viure en la natura representa també recuperar un contacte directe amb la vida, endinsar-se en la recerca del coneixement, iniciar un procés de neteja i enfortir la unió entre els germans. No obstant això, aquest enfortiment sembla portar de nou cap a la guerra. Aquesta part finalitza amb les famoses reflexions del Baghavat Gita, en les quals Krishna resol els dubtes d’Arjuna.

Després de les reflexions del Baghavat Gita, s’inicia la guerra. Una tragèdia que enfronta germans contra germans, famílies senceres, gent de valor contra gent de valor. Una guerra de conseqüències devastadores en la qual no sols està en joc la supervivència d’un dels bàndols sinó la continuïtat de la vida mateixa sobre el planeta: “fins les herbes tremolen de por”. Un enfrontament en el qual no dubten a fer servir les armes definitives. El propi Vishnu exclama: “Ara m’he convertit en la Mort, la destructora dels mons.” Una guerra que en paral·lel es lliura a l’interior de cada ésser humà.