Considerada tradicionalment una ciutat postmoderna, Dubai és en realitat una oposició entre dues formes de vida. Una part de la ciutat, la més poblada, viu en una arquitectura i en una societat que es podria considerar “moderna”. L'altra, la més coneguda, es fonamenta en el pensament postmodern que tan bé definia Jeremy Rifkin. Self Fiction exposa aquests contrastos.
Christian Baraniovni 2011
106 Descripció arxivística resultats per al ovni 2011
A una hora al nord de Dublín, a tocar del mar, hi ha una estranya col·lecció d'edificis grisos de ciment amb portes de vistosos colors i atraccions oxidades. És Mosey, el Coney Island d'Irlanda. Hi va haver un temps en què aquesta antiga ciutat de vacances va ser un món pensat per a l'entreteniment, amb sales de jocs, atraccions i xalets d'estiueig. Era un lloc on les famílies irlandeses acudien per desconnectar de la feina i relaxar-se, ballar i passar-s'ho bé.
Paul RowleyLa No Dualitat és la concepció filosòfica, espiritual i científica de la no separació i de la unitat intrínseca i fonamental. Science and Nonduality és un viatge, una exploració de la naturalesa de la consciència, l'essència de la vida de la qual tot sorgeix i en la qual tot es fon.
Varios AutoresSecond Life és en aparença un videojoc, però no només això, és un món virtual. Més d'un milió de persones estan inscrites en aquest lloc, on es pot conèixer gent, xerrar-hi, caminar plegats... José Saramago havia descrit a La caverna i a L'home duplicat la importància de la realitat i l'ansietat humana per trobar llocs on evadir-se. L'intel·lectual reflexiona ara, a radiocable.com, sobre Second Life.
(Sin autores)Entrat el segle XXI, les savieses ancestrals lluiten per sobreviure en un món hostil i canviant. Al sud-est de Costa d'Ivori, entre els Akan, algunes comunitats continuen mantenint el contacte amb les forces de la natura i els esperits a través dels komian o sacerdots animistes que, en estat de trànsit, són posseïts pels genis del bosc i de l'aigua.
Jordi EstevaUn muntatge provocatiu amb imatges de testimonis presencials als carrers d’Atenes, provinents de Youtube, és utilitzat per Jessica com a base per a una banda sonora realitzada a a partir dels sons “ph” i “p”, creant així una resposta personal a un esdeveniment mediàtic, així com una visió més enllà/més ençà del so ambient de les manifestacions i les sirenes. La lletra grega Phi representa l’anomenada “proporció àuria”, un ideal sense fi. Amb l’acompanyament vocal d’aquest so, la banda sonora del vídeo posa de relleu el concepte de moviment constant en el context d’acció directa i canvi social, així com el seu costat fosc: la doctrina de l’Estat d’incessant progrés lineal i “civilització”.
Jessica MautnerSituat al nord del continent, el bosc boreal del Canadà té una abundant varietat de flora des de fa 200 milions d'anys. És la segona reserva més gran del món de bitumen, una combinació de petroli i sorra. Sobre aquesta regió sobrevola la camera de Mettler: una extensió que presenta tot tipus de textures i formes, i on s'aprecia la riquesa del paisatge, la varietat dels colors i la manera en què la industrialització va modificant i irrompent en la naturalesa.
Peter MettlerPassing the Rainbow tracta els mètodes per subvertir les estrictes normes de gènere en la societat afganesa, tant pel que fa a l'actuació com a la realització cinematogràfica i a la vida quotidiana i política. La companyia teatral d'una noia a Kabul, una professora que també és actriu, una policia que treballa de directora de pel·lícules d'acció com a segona feina, una activista de l'organització RAWA que aprova la separació radical de l'Estat i la religió, i la Malek_a, que per poder treballar viu com un noi: totes elles són les protagonistes de Passing the Rainbow.
Sandra SchäferAquest documental repassa els orígens de la crisi financera als Estats Units i com les mesures preses han assentat les bases per a la propera crisi.
Martin Borgs"Situat al centre històric de la ciutat, el vell Barri Xino s'havia convertit en un suculent pastís immobiliari. A la seva Frontera Nord, una legió de cívics aquarterats museus, universitats i centres de cultura contemporània, esperava que la policia els buides els carrers d'insolvents per apoderar d'elles. A la seva Frontera Sud, els lloctinents de la indústria turística desembarcaven les seves tropes d'ociosos des dels moderns creuers atracats al port. Un setge en tota regla havia començat, una guerra que s'alimentava de les dones del carrer. Es lluitava casa per casa..."
Falconetti Peña