Cinc palestins, israelians i activistes internacionals es pinten de blau, amb orelles punxegudes i cues, imitant els personatges d'Avatar que, com els palestins, lluiten contra l'imperialisme, encara que els colons tinguin diferent origen. La presència dels avatars a Bil'in simbolitza la resistència unida davant tota classe d'imperialisme.

El 1968, un grapat de pioners, la majoria europeus desencantats de la societat occidental, es van embarcar en la construcció d'una utòpica “ciutat de l'aurora”, Auroville. 40 anys després, l'altiplà desèrtic, en algun lloc de Tamil Nadu, a l'Índia, s'ha convertit en una jungla. Cada dia, els seus 2.000 habitants intenten viure segons els ideals de Mira Alfassa, coneguda com La Mare. Per créixer, han de forçar els límits del seu entorn i de les seves consciències. És una tasca titànica. Aquest documental mostra la vida dels aurovilatans i les paradoxes de les ciutats , i explica els motius que els van dur a començar de zero i rebutjar un sistema que està camí de dominar tots els continents en un futur pròxim.

Abu Dhabi Style recull impressions sobre la ciutat i s'endinsa en les vides dels estudiants a la universitat i en el seu temps lliure. Coneixerem també les tradicions i la importància de la religió en les vides d'aquests joves moderns.

Janata Bennuna és marroquí, Hanan Al Shaykh libanesa i Nawal Al Saadawi egípcia. Les tres són escriptores en llengua àrab, intel·lectuals compromeses que mostren a través dels seus llibres la complexa realitat social del món àrab. Les tres tenen en comú que pertanyen a un mateixa generació marcada pel panarabisme. Van estudiar oposant-se a la seva família, però finalment van comptar amb el seu suport. Utilitzant la literatura com a arma, denuncien i descriuen situacions amb què no estan d'acord.

Aquest film persegueix la veritat que s'amaga darrere d'una misteriosa pel·lícula de propaganda nazi filmada dins del gueto de Varsòvia. Una pel·lícula muda que juxtaposa meticulosament escenes de jueus gaudint d'una vida de luxe dins el gueto amb altres imatges impactants que no necessitaven cap posada en escena. Irònicament, després de la guerra, cineastes i museus van fer servir parts del film com a document objectiu per il·lustrar llibres i escrits de supervivents. Però poques persones eren conscients del cinisme amb què s'havien rodat aquelles imatges i la veritat del seu testimoni real. Per això l'engany cinematogràfic va ser oblidat i les imatges en blanc i negre seguien gravades en la memòria com a veritat històrica. A Film Unfinished sacseja la nostra confiança acrítica en la imatge fotogràfica i la nostra manera de percebre el passat històric.