Aquest documental relata els fets desencadenats per un jove que va matar un lleopard amb un parany casolà a Kara, al sud d'Etiòpia. L'antropòleg Felix Girke i el realitzador Steffen Köhn segueixen els protagonistes a mesura que sorgeix a poc a poc el drama social: durant el banquet per a celebrar la feta del caçador es desferma una disputa sobre la propietat de la preuada pell. Els successos relatats en el documental revelen com les regles rituals són estratègicament manipulades i refutades amb motius no tan evidents.

“D'una banda, la cooperació no sembla fer-nos lliures; de l'altra, viure sense cooperació, tampoc. Com podem mantenir-nos lliures en un sistema basat en la cooperació? Què és la cooperació lliure?” El concepte de cooperació lliure és un intent de basar l'emancipació, la teoria política i la política d'esquerres (una vegada més) en la negociació lliure i el poder de negociació equitatiu. Spehr no creu en estructures simples i “no jeràrquiques” o “lliures”. Sempre existeixen regles, responsabilitats, estructures de presa de decisions... la qüestió radica en quines són. Ell insisteix en la possibilitat de negar-se i en el dret a retirar-se de la cooperació, a més de la negociació i renegociació amb els monstres corporatius o de l'estat, i explora les maneres en les quals les idees d'independència, igualtat i llibertat poden ser útils per a les xarxes d'ensenyament alternatives (dintre o fora de les institucions). Per explorar aquestes qüestions, Spehr es remet a la ciència-ficció, recorrent al llenguatge d'aquest gènere que, en canviar i desplaçar el rostre de la realitat tal com la coneixem, posa de relleu les estructures subjacents d'aquesta mateixa realitat. Segons el seu punt de vista, aquest llenguatge és un potent vehicle per parlar de les possibilitats, els desitjos, l'emancipació i el canvi social.

Paradise Later és una adaptació documental de la novel·la de Conrad "El cor de les Tenebres". Des de la perspectiva d'un comerciant, viatgem per un riu serpentejant a través d'un escenari apocalíptic. Disponible online fins al 27 de desembre de 2020.  

La pel·lícula tracta la reactivació de les manifestacions de dones contra la prohibició de treballar introduïda pels talibans. Les seqüències van ser preses als carrers de Kabul durant la filmació afganesa OSAMA el novembre de 2002. Mil dones havien d'actuar en aquesta escena. Les seves experiències personals eren idèntiques a la dels protagonistes. La majoria de les dones van participar a l'escena de la manifestació per guanyar diners. Amb la seva reivindicació pel treball esperaven millorar la seva situació real.