“Aquest món és injust. La nostra organització és inhumana. Ho sabem. Ho ensenyem. Tot el temps. Ni tan sols em proposo denunciar tot això. Busco una altra cosa.” A través d'unes trobades a Limoges i a La Rochelle, imatges i sons recollits aquí i allà, una recerca del que és i del que poden ser els okupes, les alternatives i, per tant, la utopia.

“D'una banda, la cooperació no sembla fer-nos lliures; de l'altra, viure sense cooperació, tampoc. Com podem mantenir-nos lliures en un sistema basat en la cooperació? Què és la cooperació lliure?” El concepte de cooperació lliure és un intent de basar l'emancipació, la teoria política i la política d'esquerres (una vegada més) en la negociació lliure i el poder de negociació equitatiu. Spehr no creu en estructures simples i “no jeràrquiques” o “lliures”. Sempre existeixen regles, responsabilitats, estructures de presa de decisions... la qüestió radica en quines són. Ell insisteix en la possibilitat de negar-se i en el dret a retirar-se de la cooperació, a més de la negociació i renegociació amb els monstres corporatius o de l'estat, i explora les maneres en les quals les idees d'independència, igualtat i llibertat poden ser útils per a les xarxes d'ensenyament alternatives (dintre o fora de les institucions). Per explorar aquestes qüestions, Spehr es remet a la ciència-ficció, recorrent al llenguatge d'aquest gènere que, en canviar i desplaçar el rostre de la realitat tal com la coneixem, posa de relleu les estructures subjacents d'aquesta mateixa realitat. Segons el seu punt de vista, aquest llenguatge és un potent vehicle per parlar de les possibilitats, els desitjos, l'emancipació i el canvi social.

La nostra existència en aquest planeta és precària. Aquesta pel·lícula exposa la globalització i el seu mantra de creixement infinit en un món finit com el que realment és: un desastre ambiental i humà.

Al mateix temps que la bombolla immobiliària esclatava als Estats Units, una explosió de demolicions i edificacions transformava Williamsburg, a Brooklyn. Open House explora la naturalesa brutal de l'auge immobiliari que es va produir quan es van començar a donar llicències per construir torres de 40 pisos enganxades a la costa del que abans era un tranquil barri residencial.

Paradise Later és una adaptació documental de la novel·la de Conrad "El cor de les Tenebres". Des de la perspectiva d'un comerciant, viatgem per un riu serpentejant a través d'un escenari apocalíptic. Disponible online fins al 27 de desembre de 2020.  

El primer capítol de Plan Rosebud se centra en el recent debat social entorn de l'anomenada Llei de memòria històrica a Espanya, i l'actual relació entre els llocs de memòria i les polítiques de memòria, i les indústries culturals, molt especialment estudiats, en el nostre cas, a través del turisme de guerra i el turisme commemoratiu (que forma el gruix del material dels quatre escenaris que conté aquesta primera pel·lícula).

A un costat de la frontera tenim la petita ciutat croata de Gunja, i a l'altre, la ciutat de Brcko, que té l'estatus de districte a la República de Bòsnia i Hercegovina. Estan connectades per un pont que és utilitzat diàriament per molta gent, sense cap tipus de formalitat, i, durant els dies de la setmana, per grups encara més grans de nens que van a escola.

"La insurrecció" ha dominat el debat sobre la guerra de l'Iraq, però ningú parla d'un esdeveniment que ha tingut un impacte encara major sobre la guerra: "El Moviment Despertar". Després de quatre anys de sagnant insurrecció en el territori suní de l'Iraq, el curs de la guerra va canviar sobtadament quan els Estats Units va formar una aliança amb una confederació de milícies sunites coneguda com "el Moviment Despertar". Sota el nou programa, Estats Units dóna diners, armes i suport militar als caps tribals a canvi de seguretat. Cent mil milicians sunites van passar a estar en nòmina del govern americà i el programa ha posat una petita elit tribal a càrrec d'un exèrcit de soldats i una xarxa massiva de patrocinis. Des que va començar el "Despertar" els atacs a les tropes americanes estan en els seus nivells més baixos des del començament de la guerra, però és una incòmoda aliança de conveniència.

Anunci televisiu de Campofrío en el qual es parodia una família vegetariana de ficció amb la finalitat de vendre el seu producte de xarcuteria Finísimas. Acció de resposta del grup Igualdad Animal. “Decidim mostrar a la societat el que passa darrere de les parets de les granges, mostrar la vida d'esclavitud a la qual són sotmesos els animals. Respondre a una campanya de publicitat fictícia amb una investigació en una de les granges d'aquesta empresa. El passat 4 i 12 de juliol de 2008, activistes de l'Equip d'Investigacions d'Igualdad Animal vam entrar a una granja situada a Burgos i que subministra a Campofrío per documentar el que hi ocorre i mostrar-ho a la societat.”