Islam significa canvi. Busca transformar l'individu i la societat en comunitat: la ummah és una paraula àrab que procedeix d'um, “mare”. Aquesta transformació abasta tots els aspectes de la vida humana, des de la moralitat personal fins als negocis, l'economia i la política. És natural que aquells que vulguin mantenir les coses tal com estan vulguin també lluitar contra l'islam. “Quan vaig viatjar a La Meca, em vaig relacionar amb musulmans de pell blanca, però ells no es classificaven a si mateixos com a blancs, sinó simplement com a persones, com a part de la família humana, i consideraven els altres com a tals, com a iguals. Potser l'home blanc als Estats Units hauria d'estudiar l'islam.”

Conjunt de 20 vídeos produïts a diferents centres penitenciaris de la ciutat de Quito en un procés clandestí de tres anys de durada. Lluny d'idealitzar els mecanismes participatius, el mètode d'aquest projecte audiovisual manté en els registres el punt de vista dels confinats. Sigui aquesta mirada mitjançada per les tècniques d'aprenentatge sobre gràfica o com a actors situats enfront de la càmera, els presos són plenament conscients del treball a realitzar i, simultàniament, de les motivacions darrere d'aquest projecte, entre les quals destaca el fet de generar accions creatives com a mecanismes de resistència a l'alienació. La clandestinitat de la càmera i el procés horitzontal de creació van produir un vincle afectiu que en un cas específic va traspassar el cercle de la presó i va formular el mateix esquema en llibertat, tot afectant familiars i amics.

Mapas migrantes és una revisió de les migracions a Barcelona, des de la postguerra fins a l'actualitat, narrada mitjançant infraestructures, edificis i mobiliari urbà en el seu context actual. Mapas migrantes és un atles, un recull de mapes escrits per les veus dels migrants que amb el seu relat en passat ens conviden a rellegir la ciutat en present. Cartografiant l'invisible ens endinsem en un territori on les subjectivitats ens desfaran el traç de les línies construïdes pel discurs dominant.

“Documental de 30 minuts sobre el conflicte ocorregut a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet durant octubre i novembre de 2004. La instal·lació d'un oratori musulmà als baixos d'un edifici d'habitatges va desencadenar les protestes dels veïns, que es van queixar perquè el local no reunia les condicions per acollir un centre de culte.” A partir d'aquí assistim a una escalada de pressions d'una banda del veïnat, la solidaritat d'altres (l'Ateneu Popular), la patètica actuació de l'Ajuntament i la reclusió de la comunitat musulmana en un oratori de contenidors entre filats, en un polígon industrial... Un fractal que es repeteix exponencialment com a model per tot el país.

Dos espots promocionals anticrisi de la cadena Televisa: “Cada vegada que sentim parlar de crisi econòmica, el que sentim és por. Que passarà aquest matí? Demà sonarà el despertador de bon matí i faràs un gran petó als teus fills i ells se n'aniran a l'escola. I tu et partiràs l'ànima treballant, posant-hi més esforç, posant-hi més esperit. Et fa por? Però com et pot fer por... si treballar és el que has fet tota la vida.”

El punt més blanc d'un espai blanc, així descrivia el psiquiatra C. G. Jung a Sri Ramana Maharshi. Si bé la doctrina hindú de la No Dualitat ja era coneguda a Occident, no va anar fins a l'arribada a Europa de l'obra de Sri Ramana Maharshi que la mil·lenària doctrina del Advaita Vedanta es va fer veritablement transparent al cercador occidental. Encarnació total de la veritat última que van expressar els Vedes, Sri Ramana Maharshi va saber transcendir qualsevol particularitat o contradicció entre Orient i Occident, i es va erigir un monument intemporal d'una saviesa universal que, en un enlluernador equilibri entre la teoria i la praxi, ofereix a l'home l'accés més directe a la realitat última de l'Ésser.

Aquest documental relata els fets desencadenats per un jove que va matar un lleopard amb un parany casolà a Kara, al sud d'Etiòpia. L'antropòleg Felix Girke i el realitzador Steffen Köhn segueixen els protagonistes a mesura que sorgeix a poc a poc el drama social: durant el banquet per a celebrar la feta del caçador es desferma una disputa sobre la propietat de la preuada pell. Els successos relatats en el documental revelen com les regles rituals són estratègicament manipulades i refutades amb motius no tan evidents.

Sèrie sobre mitologia, conduïda per l'especialista Joseph Campbell (1904-1987), autor de l'estudi de mitologia comparada titulat Les màscares de Déu. En el primer capítol, Campbell explica com els mites van sorgir de l'inconscient i han estat un element comú present en totes les cultures.

“El mite ve del mateix lloc que el somni... del gran substrat biològic, qualsevol que sigui. Són energies i són qüestions de la consciència”.