Es pot matar un revolucionari, però no es pot matar la revolució.” Fred Hampton. El 1969, a l'edat de 21 anys, Fred Hampton va estar a punt de forjar una aliança multiracial a Chicago entre diverses bandes juvenils. Imagina 30.000 joves preparats per a activar les seves armes cap al veritable enemic i sota l'adreça dels Black Panthers. Hampton va ser assassinat per la policia de Chicago quan dormia al costat de la seva núvia embarassada.

El 1971, l'analista de la CIA Daniel Ellsberg va commocionar els Estats Units quan va lliurar un informe secret del Pentàgon al New York Times. L'informe mostrava que el president Nixon havia mentit constantment als americans sobre la guerra del Vietnam. Henry Kissinger el va anomenar "l'home més perillós d'Amèrica ", i va dir "ha de ser detingut a qualsevol preu ". Però en lloc de ser detingut, Ellsberg va contraatacar. Encara que s'enfrontava a 115 anys de presó, va continuar explicant la veritat, en la què va ser la primera fita que va dur cap al descobriment del cas Watergate i la fi de la guerra del Vietnam.

La pel·lícula tracta la reactivació de les manifestacions de dones contra la prohibició de treballar introduïda pels talibans. Les seqüències van ser preses als carrers de Kabul durant la filmació afganesa OSAMA el novembre de 2002. Mil dones havien d'actuar en aquesta escena. Les seves experiències personals eren idèntiques a la dels protagonistes. La majoria de les dones van participar a l'escena de la manifestació per guanyar diners. Amb la seva reivindicació pel treball esperaven millorar la seva situació real.

En un petit poble de Louisiana, sis famílies estan lluitant per la vida dels seus fills. Dos forques apareixen com a advertiment als estudiants negres, baralles al sortir de classes, un home blanc que treu una escopeta, algú que crema la major part de l'escola, el Fiscal del Districte que posa sis estudiants en judici per intent d'assassinat... i la tranquil·la ciutat de Jena es converteix en el lloc de la demostració més gran de drets civils des de la dècada de 1960. The Jena 6 és un exemple de com funciona la justícia racial a Amèrica.

A l'Iraq hi ha una història d'èxit inesperat: en el cor de la insurrecció sunnita, un grup de tribus s'ha unit als nord-americans per a lluitar contra Al-Qaeda. Els atacs sobre les forces dels EUA han disminuït dràsticament i sembla que la vida comença a tornar a la normalitat. El líder i símbol d'aquest moviment és un xeic cridat Sattar Abu Risha. Però és Abu Risha tot el que diu ser?.

La confiança del consumidor fa que el món giri. Però també és una forca destructiva que tard o d'hora provocarà el col·lapse ecològic del planeta. Però hi ha esperança: un nou fantasma recorre occident –el fantasma de de la desconfiança del consumidor. Per què el punt de vista del consumidor provoca tanta colera avui dia? Per què el privilegi de comprar coses no ens condueix automàticament a la felicitat? Per què existeix tanta buidor malgrat la nostra riquesa? A Surplus, Erik Gandini planteja aquest tema des del punt de vista emocional.

Rod Coronado és nadiu americà indi iaqui. Ens explica com el genocidi del seu poble va anar acompanyat d'una massacre d'animals. Ambdós fets estan profundament interrelacionats, l'agressor va ser el mateix: un sistema, una cultura depredadora. Aquest evidència el va impulsar a participar en accions de l'Animal Liberation Front contra el maltractament, esclavitud i extermini d'animals: “Els animals que sofrien als laboratoris, les granges industrials i les granges de pells no tenien temps d'esperar que esgotéssim tots els mitjans legals. Era conscient que durant molts anys la gent havia triat aquesta via i, encara que de vegades havia estat efectiva, els seus resultats no arribarien a temps per als animals que estaven sofrint en aquell moment. Així doncs, em vaig involucrar directament en l'ALF.

OVNI 2009 rizomes vol posar en evidència els contactes subterranis i rizomàtics que comuniquen mons i experiències molt diferents. La imatge recordada és la del rizoma –o rizomes(1) , tant hi fa, perquè no li afecta el singular o el plural, és totes dues coses alhora.

Anunci televisiu de Campofrío en el qual es parodia una família vegetariana de ficció amb la finalitat de vendre el seu producte de xarcuteria Finísimas. Acció de resposta del grup Igualdad Animal. “Decidim mostrar a la societat el que passa darrere de les parets de les granges, mostrar la vida d'esclavitud a la qual són sotmesos els animals. Respondre a una campanya de publicitat fictícia amb una investigació en una de les granges d'aquesta empresa. El passat 4 i 12 de juliol de 2008, activistes de l'Equip d'Investigacions d'Igualdad Animal vam entrar a una granja situada a Burgos i que subministra a Campofrío per documentar el que hi ocorre i mostrar-ho a la societat.”

"La insurrecció" ha dominat el debat sobre la guerra de l'Iraq, però ningú parla d'un esdeveniment que ha tingut un impacte encara major sobre la guerra: "El Moviment Despertar". Després de quatre anys de sagnant insurrecció en el territori suní de l'Iraq, el curs de la guerra va canviar sobtadament quan els Estats Units va formar una aliança amb una confederació de milícies sunites coneguda com "el Moviment Despertar". Sota el nou programa, Estats Units dóna diners, armes i suport militar als caps tribals a canvi de seguretat. Cent mil milicians sunites van passar a estar en nòmina del govern americà i el programa ha posat una petita elit tribal a càrrec d'un exèrcit de soldats i una xarxa massiva de patrocinis. Des que va començar el "Despertar" els atacs a les tropes americanes estan en els seus nivells més baixos des del començament de la guerra, però és una incòmoda aliança de conveniència.