A la millor botiga del món no sempre hi llueix el sol. Milers de turistes visiten cada setmana Barcelona generant un impacte econòmic però també social i humà sovint no contemplat. La precarietat del treball turístic, la pressió immobiliària del sector hoteler o la invisibilització dels problemes que una ciutat summament tematitzada provoquen també visiten la ciutat.

El germà de la realitzadora, un cirurgià plàstic de Belo Horizonte, al Brasil, ha operat almenys un cop 28 dels seus familiars. La seva germana Juliana ja no pot moure el front de tant de botox, Sergio s'ha operat quatre vegades el nas i la seva mare s'ha fet tants líftings que ja no sap ningú la seva edat. Claudia és l'única que es resisteix al bisturí, una cosa inconcebible per a la resta de la seva família. S'anomena a si mateixa “refugiada de la bellesa”.

Moqtada al Sadr i la seva milícia, l'Exèrcit Mehdi, han estat els més difícils opositors a l'Iraq. Durant cinc anys, han controlat grans sectors del país, incloent la meitat de Bagdad, desafiant els intents de marginar-los políticament, lluitant batalles campals amb la infanteria de marina dels EUA i creixent en mida i influència. Però en la primavera de 2008, l'Exèrcit Mehdi sembla haver-se evaporat. Els soldats iraquians han establert bases als barris on no podien entrar fa un any, i una ona d'optimisme inunda Bagdad i Washington. L'Exèrcit Mehdi ha estat finalment derrotat... però és aquest el final de la resistència armada xiïta a l'ocupació?

Bilal pot veure, però els seus pares no. Té solament tres anys i tot just entén el que significa ser cec. Bilal també té un germà petit, Hamza, i en una petita habitació humida i fosca els dos viuen junts un curiós joc de veure i no veure. Estan envoltats de veïns i parents. Per a contar aquesta història poc comuna, la càmera segueix el nen durant un any i recull moments efímers en els quals li veiem compartir amor, diversió, crueltat i esperança... el món màgic de Bilal.

En aquest documental, el realitzador intenta captar la cultura en vies de desaparició dels pescadors dels petits pobles turcs a la vora del Mediterrani. Aconsegueix reflectir l'ambient únic de la localitat mitjançant una dinàmica combinació d'imatges i música tradicional. De tant en tant permet que els pescadors es dirigeixin a la seva càmera imparcial i recordin amb nostàlgia les èpoques en les quals la pesca podia mantenir una família sencera sense problemes. Ara tot just poden arribar a fi de mes a causa de les noves normatives pesqueres i al fet que cada vegada hi ha menys peixos. La pel·lícula posa de manifest que no solament estan desapareixent els peixos d'aquests llocs, sinó també la comunitat grega, abans molt nombrosa.

Clips ràpids produïts per la cobertura diària de Democracy Now's per a les convencions Republicana i Demòcrata.

Amb una claredat esglaiadora, Richard Wolff, afamat professor d'economia de la Universitat de Massachusetts, analitza els desencadenants de l'actual crisi econòmica, demostrant que feia anys que es gestava, alhora que deixa al descobert fracassos de proporcions sísmiques dintre de les estructures del propi capitalisme americà. Wolff es remunta a l'origen de la crisi econòmica als anys 70, quan els salaris van començar a estancar-se i els treballadors americans es van veure obligats a entrar en una espiral disfuncional de préstecs i deutes que finalment va esclatar amb la crisi de les hipoteques. Al situar la crisi dintre d'aquest marc històric més ampli i sistèmic, Wolff argumenta de manera convincent que els plans de rescat proposats pel govern, els paquets d'estímuls i l'exigència d'augmentar les regulacions del mercat no seran suficients per a arribar a les causes reals de la crisi i suggereix que serà necessari un canvi molt més profund per a evitar futures catàstrofes.

Com un trencaclosques, aquesta pel·lícula funciona a diversos nivells: una visita guiada a les zones urbanes deprimides de tres ciutats (Brussel·les, Hamburg i Roma), un documental sobre gats de carrer i la gent que els dóna de menjar, una coreografia dels gestos quotidians, una qüestió sobre la cartografia (i l'ús comú de l'espai), un “picada d'ullet” a l'ordre i al caos humans... i una declaració de les dificultats actuals de la Inutilitat!

El documental "Concrete Coast" tracta sobre els efectes socials, culturals i ambientals de l'última porció de costa espanyola mediterrània salvatge, ara en construcció per al turisme residencial de la regió de Murcia. L'agricultura està a punt de desaparèixer en aquesta costa de 230km de longitud, i està sent reemplaçada per seixanta terrenys de golfs, de marines, de rutes i d'habitatges a gran escala, un milió de residències, principalment per jubilats anglesos àvids de sol, que duplicaran en alguns anys la població de Murcia. Els impactes d'aquestes forces econòmiques i polítiques a gran escala són il·lustrats per una família de pagesos espanyols, expropiats dels seus terrenys i per una parella de jubilats anglesos que comencen la seva nova vida en un país, on ni tan sols parlen la llengua. Com canviarà tot això la cultura de la regió? La població, s'integrarà? Aquests pagesos, i altres més, hauran d'emigrar? Com afectarà a la regió la crisi econòmica mundial'

Conversations With the Earth és una iniativa global multimèdia indígena que amplifica les veus indígenes en el discurs global sobre el canvi climàtic i augmenta la capacitat local d'acció. CWE recull testimonis locals sobre l'impacte del canvi climàtic a les comunitats indígenes, històries sobre les conseqüències indesitjades sobre les formes de vida locals, dels esforços impostos per mitigar-ho i mostra exemples de coneixement tradicional i el seu valor per desenvolupar respostes útils al canvi climàtic. CWE és una forma d'escoltar atentament les Stewards * tradicionals de la Terra per a formular una resposta global viable davant el canvi climàtic.