Al 2005 una crisi alimentària colpeja el Níger. En un país de 12 milions d'habitants, la fam afecta a 3,6 milions de persones i 800.000 nens pateixen desnutrició. Però activistes a Níger insisteixen que la crisis no és conseqüència de la sequera.

Documental que examina la política bèl·lica dels EUA i la doctrina del govern de Bush, que inclou “atacs preventius” i que es va aplicar recentment a la Guerra d'Iraq. Està ple de testimonis personals i històries íntimes: els pilots que van llançar la primera bomba sobre Bagdad el 2003, el pare d'una víctima de l'11- S que va demanar que s'enregistrés el nom del seu fill en un míssil llançat sobre Iraq i que ara que s'ha demostrat que Sadam no hi va tenir res a veure se sent enganyat; militars d'alt rang que han dimitit de càrrecs de responsabilitat al Pentàgon per sentir-se manipulats...

Com documentar aquella matèria elusiva de la qual estan fets els mites? Perquè no són altra cosa aquelles inscripcions furtives als vagons dels trens de mercaderies, generalment fetes en guix, que consagren per un instant el seu anònim creador. La paraula graffiti avui designa un art amb pretensions i escoles, molt diferent d'aquest altre efímer i legítimament popular, que als argentins els farà pensar potser en les llegendes pintades a les roques de la costa del Mar de Plata. Bill Daniel realitza una empresa monumental pujant amb la seva càmera a aquests vagons nus, no pensats pel transport humà. Coneixent a qui els carreguen i els rodamons que els transiten i viatgen amb ells.

White light, black rain és una peça que recorre la història de les bombes nuclears llançades pels Estats Units sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki, 6 i 9 d'agost de 1945. Okazaki assoleix plasmar els punts de vista dels dos bàndols i fuig d'opinions i anàlisis històriques. “El film no és un vehicle per a exposar la meva opinió. Em vaig limitar a exposar les històries de les víctimes perquè el públic creï les seves pròpies conclusions”.

War Made Easy mereix la pena a l'endinsar-se en com la premsa “independent” d'EUA es converteix en l'aliat perfecte perquè el govern tingui impunitat absoluta a l'hora de mutilar, massacrar i assassinar. Això sí, netament, des de l'aire, minimitzant els “efectes col·laterals”.

A Dakar, la torbadora amistat entre la realitzadora Khady Sylla i Aminta, dues dones capturades per la depressió o la follia. Un retrat corprès al mirall. Una temptativa d'expressar una inexplicable desesperació.

Quan Israel es va retirar de la península del Sinaí el 1982, la ciutat de Rafah es va veure bruscament dividida entre Egipte i Gaza per un immens mur de metall i formigó. Algunes famílies es van trobar dividides per una frontera internacional de màxima seguretat, encara que en molts casos menys de 100 metres els separaven de les seves cases. Aviat, famílies influents van traslladar els seus negocis sota terra, a través de desenes de túnels secrets excavats per sota la tanca israelita. Tot es mou a través dels túnels de Rafah, des de cigarretes a drogues, diners o persones. És una empresa enorme, en la qual es guanya cinc vegades el sou mig de Gaza. És un negoci familiar que passa de pare a fill i sempre per raons de seguretat a més d'econòmiques es manté dins la família.

Rituals de l'illa de Phuket (sud de Tailàndia), que els seus habitants dediquen als fills i representacions de la deessa Doumu (Kwam Im a Tailàndia). Devots ascetes executant pràctiques de trance en temples xinesos: subjeccions, perforacions, automutilacions, modificacions corporals, caminades sobre brases o puntetes, flagel·lació amb oli calent i processons, tot amb ànim de purificació.

Khue, un monjo budista, el pallasso Phong, i la jove prostituta Thuy reflexionen entorn les seves experiències personals al llarg de tres dècades diferents de la historia del Vietnam. El colonialisme francès, la guerra del Vietnam i els efectes de la globalització, creen avui dia una imatge de Hanoi a mig camí entre les influencies de les idees contemporànies d'occident i els valors tradicionals asiàtics. El records fragmentats dels protagonistes creen un esbós de la vida quotidiana al Vietnam, i també parlen dels canvis socials al llarg dels últims 70 anys.

Un retrat processat a mà de Jake Williams, que viu només enmig de quilòmetres de bosc en Aberdeenshire, Escòcia. Jake sempre té molts treballs entre mans, troba un ús per a tot, és un expert tocant la mandolina. Té munts de composts d'abonament des de fa molts anys. Té un sentit del temps diferent del de la majoria de la gent del segle XXI, que s'expressa explícitament en la seva idea de crear tanques col·locant menjadores per a ocells. De seguida em vaig adonar que hi havia paral·lelismes entre les nostres maneres de treballar: jo he intentat ser el més autosuficient possible i allunyar-me de la idea d'indústria; la vida i l'hort de Jake són molt semblants: pot mantenir-se amb el que conrea i, per tant, necessita poc els altres. Per a Jake, no es tracta de la nostàlgia d'un passat preelèctric, sinó d'un futur molt real.