El naixement del grup Tinariwen als principis dels anys vuitanta està íntimament lligat a situació d'exili i èxode del poble tuareg. El músics de Tinariwen, reunits al voltant d'Ibrahim “Abraybone”, són tots originaris de l'Adrar d'Ifoghas, al nord de Mali, i refugiats durant els anys 1970 a Tamanrasset, a Algèria. Entre el rock, el blues acre i la música tradicional, les seves guitarres elèctriques saturades i el seu cant de revolta errant i d'amor acompanyen totes les etapes del moviment de rebel·lió tuareg fins al més fort dels combats. Aquesta pel·lícula està dedicada al meu amic Amadou Aghali.
Jérémie Reichenbachovni 2008
14 Descripció arxivística resultats per al ovni 2008
Veu 1: “Deien que l'oblit era la seva passió dominant. Volien reinventar-ho tot cada dia, ser amos de les seves pròpies vides. Igual que no jutgem un individu pel que pensa de si mateix, no podem jutjar aquest període de transformació per la seva pròpia consciència. Al contrari, aquesta consciència ha de ser entesa com un reflex de les contradiccions de la vida material, com el conflicte entre les condicions socials i les forces de producció social.”
Guy DebordSensible i rigorós retrat del sociòleg francès Pierre Bourdieu a través de les connexions i les correlacions de força que analitza en la seva obra. La pel·lícula mostra a Bourdieu immers en l'acció concreta.
Pierre Carles26 d'abril de 2007: setze investigadors i militants, setze mirades mordaces sobre el món que ens prepara Nicolas Sarkozy. La realitat d'una dreta des-acomplexada a punt d'accedir al poder. Una deconstrucció de la retòrica sarkozista, que sembla que estarà d'actualitat alguns anys.
Quaranta joves i adolescents entre 14 i 21 anys viuen a una presó a la illa de Nisida, a Nàpols. Les mascares que dissenyen per amagar les seves identitats durant el rodatge contribueixen a crear uns llaços cada cop més estrets amb tres dels presos. Enfrontats a la vida de la presó, Enzo, Rosario i Samir ens conviden a compartir la seva rutina quotidiana a l'escola i al treball, avorriment i captiveri. També ens conten les seves històries i comparteixen els moments d'esperança i decepció. Si, tal com diu la Constitució, l'objectiu del seu càstig és la re-educació, aquest documental posa en dubte la compatibilitat entre aprendre i l'empresonament.
Laura RastrelliLeprosos confinats en una illa de Grècia. Una societat que s' organitza per tal de resistir el rebuig i l'abandonament. L'any 1904, el govern grec va decidir confinar als leprosos, considerats perillosos per a la societat, a la fortalesa de Spinalonga, una península al nord de Creta. Allí, mentre esperen la mort, es busquen la vida. Raimondakis, fill d'un advocat, és el seu portaveu. No accepta que li tanquin emmanillat quan no ha comès cap delicte. No vol que es compadeixin d'ell, només necessita amor. Pollet, rep l'encàrrec de la companyia farmacèutica Sandoz, per parlar dels últims dies de la lepra a Europa, el qual transforma en una profunda reflexió sobre les diferències entre la malaltia i la suposada normalitat. La cambra recorre els espais abandonats d'illa grega de Spinalonga, oficialment anomenada Kalydon, una colònia de leprosos des de 1904 fins a 1956, any en què un tractament efectiu va permetre posar fi a la reclusió obligatòria, i es va començar a traslladar als malalts a centres hospitalaris d'Atenes.
Jean-Daniel PolletTraek i Nordin ens relaten conjuntament la història i la lluita de la seva organització. Rememoració, amb una mica de perspectiva i de ressentiment, en aquests dies de campanya electoral, de les mentides i els fracassos constants del govern d'aquests darrers trenta anys.
Le Cercle des Noyés és el nom donat als presoners polítics negres de Mauritània, empresonats des de 1987 a l'antic Fort Colonial de la ciutat de Oualata. El documental ens descobreix el delicat procés de treball mental dut a terme per un dels antics presoners, que recorda la seva història i la dels seus companys. Com un eco, els llocs del seu confinament se succeeixen un rere l'altre en la seva nuesa, despullats de qualsevol rastre d'aquell passat.
Aquest documental narra la vida d'una anciana, Aïcha Messaoud, originària de Mauritània, que va passar tota la seva vida a la llar d'una il·lustre família nòmada, la del Xeic Ma-el-Aïnïne. Actualment viu a Tata, un petit poble marroquí, al nord del Sahara Occidental. La realitzadora surt a la recerca de les empremtes de la memòria de la seva heroïna. D'etapa en etapa, a través de milers de quilòmetres al desert, va trobant els descendents del Xeic. Els seus records es barregen amb els d'Aïcha.
Dalila Ennadre“Mai res important s'ha comunicat tractant bé el públic, encara que fos els contemporanis de Pericles; i, en el gèlid mirall de la pantalla, els espectadors ara no veuen res que recordi els respectables ciutadans d'una democràcia. Heus aquí l'essencial: aquest públic totalment privat de llibertat i que ho ha suportat tot, mereix menys que qualsevol altre ésser ser ben tractat.
Guy Debord