Deu aturats i aturades expliquen per què i com van decidir deixar de treballar. Després d'haver conegut durant un cert temps el món laboral, aquest homes i dones han fugit de la fàbrica, el magatzem o l'oficina: decidits a no acceptar mai més les regles de la guerra econòmica actual. Lluny de la imatge de l'aturat angoixat o deprimit “aquests són aturats que no demanen feina”, expliquen obertament perquè cerquen de realitzar-se fora del món del treball, amb molt pocs recursos, però disposant de molt més temps per dedicar-lo a ells mateixos.

Godard / Soller L'entretien

http://www.pileface.com/sollers/article.php3?id_article=284

http://www.pileface.com/sollers/article.php3?id_article=284

Any: 1994

Primera pel·lícula de Debord. Veus inexpressives, la pantalla roman extensos minuts en plànols blancs o negres totals, absència de banda sonora. El cine ha mort, millor passar directament al debats. Advertència: el Marques de Sade no te cap tipus de protagonisme a la pel·lícula.

Aquest documental narra la vida d'una anciana, Aïcha Messaoud, originària de Mauritània, que va passar tota la seva vida a la llar d'una il·lustre família nòmada, la del Xeic Ma-el-Aïnïne. Actualment viu a Tata, un petit poble marroquí, al nord del Sahara Occidental. La realitzadora surt a la recerca de les empremtes de la memòria de la seva heroïna. D'etapa en etapa, a través de milers de quilòmetres al desert, va trobant els descendents del Xeic. Els seus records es barregen amb els d'Aïcha.

Traek i Nordin ens relaten conjuntament la història i la lluita de la seva organització. Rememoració, amb una mica de perspectiva i de ressentiment, en aquests dies de campanya electoral, de les mentides i els fracassos constants del govern d'aquests darrers trenta anys.

Leprosos confinats en una illa de Grècia. Una societat que s' organitza per tal de resistir el rebuig i l'abandonament. L'any 1904, el govern grec va decidir confinar als leprosos, considerats perillosos per a la societat, a la fortalesa de Spinalonga, una península al nord de Creta. Allí, mentre esperen la mort, es busquen la vida. Raimondakis, fill d'un advocat, és el seu portaveu. No accepta que li tanquin emmanillat quan no ha comès cap delicte. No vol que es compadeixin d'ell, només necessita amor. Pollet, rep l'encàrrec de la companyia farmacèutica Sandoz, per parlar dels últims dies de la lepra a Europa, el qual transforma en una profunda reflexió sobre les diferències entre la malaltia i la suposada normalitat. La cambra recorre els espais abandonats d'illa grega de Spinalonga, oficialment anomenada Kalydon, una colònia de leprosos des de 1904 fins a 1956, any en què un tractament efectiu va permetre posar fi a la reclusió obligatòria, i es va començar a traslladar als malalts a centres hospitalaris d'Atenes.

Quaranta joves i adolescents entre 14 i 21 anys viuen a una presó a la illa de Nisida, a Nàpols. Les mascares que dissenyen per amagar les seves identitats durant el rodatge contribueixen a crear uns llaços cada cop més estrets amb tres dels presos. Enfrontats a la vida de la presó, Enzo, Rosario i Samir ens conviden a compartir la seva rutina quotidiana a l'escola i al treball, avorriment i captiveri. També ens conten les seves històries i comparteixen els moments d'esperança i decepció. Si, tal com diu la Constitució, l'objectiu del seu càstig és la re-educació, aquest documental posa en dubte la compatibilitat entre aprendre i l'empresonament.