Khue, un monjo budista, el pallasso Phong, i la jove prostituta Thuy reflexionen entorn les seves experiències personals al llarg de tres dècades diferents de la historia del Vietnam. El colonialisme francès, la guerra del Vietnam i els efectes de la globalització, creen avui dia una imatge de Hanoi a mig camí entre les influencies de les idees contemporànies d'occident i els valors tradicionals asiàtics. El records fragmentats dels protagonistes creen un esbós de la vida quotidiana al Vietnam, i també parlen dels canvis socials al llarg dels últims 70 anys.

Durant els rituals de curació, els xamans Wana de Sulawesi comencen per un ritual “diagnòstic” de la malaltia sobre la base de “l'ombra” dels malalts. “L'ombra” és per als Wanas alguna cosa espiritualment constitutiva dels éssers humans. Mitjançant l'observació dels aspectes generals d'aquesta ombra se sap si ”l'esperit” ha deixat el cos del pacient.

Mast Qalandar (Èxtasi) és abans de tot una mirada a l'heterodòxia i una celebració a la seva existència. Els Qalandars són una germandat sufí de dervixos nòmades, que es desplaçaven antigament en un arc que creua Àsia, des de Turquia fins al Pakistan i l'Índia. Es caracteritzen per una devoció mística extrema i per les seves actituds revolucionàries i antidogmàtiques dins de l'Islam. L'ús del haixix i el refús de l'alcohol. La llibertat en el sotmetiment al Haqq: la Veritat, entesa no com una cosa que estreny i defineix horitzons, sinó com a absència de límits. Una visió de la seva devoció per “l'estimat” fins al trànsit i l'èxtasi allí on la mort és solament “passar pàgina”. Disponible online fins al 27 de desembre de 2020.

Al 1925 William Faulkner, uns mesos a Nova Orleans, escrivint petits assaigs que retrataven l'esperit de la ciutat. Inspirant-se en les impressions de Faulkner, la cineasta Marjeloine Boonstra es passeja pels carrers devastats de Nova Orleans a qualsevol hora del dia cercant les pors i els somnis de la gent que s'ha quedat a la deriva a conseqüència de l'huracà Katrina.

Un assaig que analitza la història del Tercer Reich mitjançant l'estètica de les imatges del cinema Nacional Socialista. Quines són les esperances, desitjos i pors reflectits en aquestes imatges? La pel·lícula evoluciona cronològicament, emprant material original de 1918 a 1945.

El del filòsof Antonio Negri és un dels casos judicials més sorprenents de la segona meitat del segle XX. Militant d'esquerres i escriptor compromès, va ser acusat d'instigar el segrest i posterior assassinat del polític Aldo Moro per entendre que les Brigades Roges italianes, responsables d'ambdós fets, s'havien basat en les seves publicacions i llibres per a portar-lo a terme. Aquesta extensiva interpretació del principi de culpabilitat va obligar Negri a exiliar-se d'Itàlia durant disset anys fins que, el 1997, va decidir tornar per a lliurar-se a una justícia que en lloc de revisar el cas va decidir empresonar-lo. Durant el seu exili a París i posterior confinament a Rebibbia, l'artista Angela Melitopoulos li va realitzar diferents entrevistes en les quals l'escriptor reflexiona sobre la llibertat i com la presó s'ha convertit per a ell en un espai per al treball filosòfic.

1 de juliol de 1997. Un home gran arriba a Itàlia en un vol de París. Immediatament les forces especials dels Carabinieri l'arresten. Antonio Negri havia tornat al seu país natal voluntàriament desprès de 15 anys a l'exili. El diari Liberation l'anomena “la tornada del diable”. Al llarg dels anys, pocs intel·lectuals han provocat tanta admiració i odi, o tantes lloances i atacs, com Antonio Negri. El seu llibre Imperi, escrit amb Michael Hardt, fou un èxit de vendes internacional. Una anàlisi de la nova economia global, fou aclamat amb un nou i audaç manifest pel segle XXI, i immediatament convertí a Negri en dels principals portantveus internacionals del moviment antiglobalització.

Un viatge per Afganistan. Després de dues dècades de caos i destrucció, un país cerca la seva identitat. Vuit llocs. Una trobada cinematogràfica amb diferents persones i les seves realitats. Una discoteca, una escola, un hospital, un taxista –tots ells parlen de la vida quotidiana a l'Afganistan més enllà de la guerra i els Talibans–. El realitzador observa les persones i els fets en el seu viatge, que comença a la província del nord i acaba a la capital Kabul. El resultat és un mosaic, presentat en una sèrie de fragments sense la “veu en off” que acostuma a caracteritzar els documentals occidentals.