Al 2005 una crisi alimentària colpeja el Níger. En un país de 12 milions d'habitants, la fam afecta a 3,6 milions de persones i 800.000 nens pateixen desnutrició. Però activistes a Níger insisteixen que la crisis no és conseqüència de la sequera.

Documental que examina la política bèl·lica dels EUA i la doctrina del govern de Bush, que inclou “atacs preventius” i que es va aplicar recentment a la Guerra d'Iraq. Està ple de testimonis personals i històries íntimes: els pilots que van llançar la primera bomba sobre Bagdad el 2003, el pare d'una víctima de l'11- S que va demanar que s'enregistrés el nom del seu fill en un míssil llançat sobre Iraq i que ara que s'ha demostrat que Sadam no hi va tenir res a veure se sent enganyat; militars d'alt rang que han dimitit de càrrecs de responsabilitat al Pentàgon per sentir-se manipulats...

Com documentar aquella matèria elusiva de la qual estan fets els mites? Perquè no són altra cosa aquelles inscripcions furtives als vagons dels trens de mercaderies, generalment fetes en guix, que consagren per un instant el seu anònim creador. La paraula graffiti avui designa un art amb pretensions i escoles, molt diferent d'aquest altre efímer i legítimament popular, que als argentins els farà pensar potser en les llegendes pintades a les roques de la costa del Mar de Plata. Bill Daniel realitza una empresa monumental pujant amb la seva càmera a aquests vagons nus, no pensats pel transport humà. Coneixent a qui els carreguen i els rodamons que els transiten i viatgen amb ells.

White light, black rain és una peça que recorre la història de les bombes nuclears llançades pels Estats Units sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki, 6 i 9 d'agost de 1945. Okazaki assoleix plasmar els punts de vista dels dos bàndols i fuig d'opinions i anàlisis històriques. “El film no és un vehicle per a exposar la meva opinió. Em vaig limitar a exposar les històries de les víctimes perquè el públic creï les seves pròpies conclusions”.

War Made Easy mereix la pena a l'endinsar-se en com la premsa “independent” d'EUA es converteix en l'aliat perfecte perquè el govern tingui impunitat absoluta a l'hora de mutilar, massacrar i assassinar. Això sí, netament, des de l'aire, minimitzant els “efectes col·laterals”.

“Hola. Llegiré una declaració d'estat de guerra. En els pròxims 14 dies atacarem un símbol de la justícia nord-americana.”, Benardine Dohrn, antiga integrant de l'underground. Amb aquestes paraules pronunciades fa trenta anys, un grup de joves radicals americans van declarar la seva intenció de derrocar el govern dels Estats Units. Impulsats per la seva indignació davant de la Guerra de Vietnam i el racisme a Amèrica, als setanta van passar a la clandestinitat i van posar bombes per tot el país en objectius que ells consideraven símbols de la “violència real” que el govern nord-americà i el poder capitalista exercien arreu del món. A través d'accions que incloïen des de batalles campals amb la policia als carrers de Chicago fins a la col·locació de bombes al Capitoli i treure de la presó Timothy Leary, aquesta xarxa altament organitzada va intentar instigar una revolució nacional, alhora que va aconseguir evadir una de les majors recerques de la història de l'FBI.

Des de la invasió, centenar de milers d'iraquians han estat detinguts pels Estats Units, un milió i mig d'iraquians han tingut algun familiar proper detingut, quasi tots els iraquians coneixen algú que ha estat detingut. Aquests detinguts de seguretat, ni tant sols són acusats de cometre un delicte. Estan presoners no pels crims que han comès, sinó pels delictes que puguin cometre en el futur.

Hi ha una superabundància de riquesa a la ciutat de Saba. Tothom te més del que necessita. Fins i tots els encarregats del foc dels banys públics duen cinturons d'or. Grans rams de raïm pengen de tots el carrers i freguen les cares dels ciutadans.

La història de la guerra d'Irak des d'una perspectiva interna: una família recorda la tràgica morta del seu fill gran. Ra'ad un fotògraf iraquià havia estalviat suficients diners per obrir la seva pròpia botiga. La nit d'inauguració mentre feia guàrdia a la antiga mesquita Kadhimiya, Ra'ad va morir assessinat per un tret d'una patrulla americana.

Visió reflexiva i vital sobre la destrucció d'Àfrica i concretament de Nigèria a través de la figura del músic i activista polític Fela Kuti i el seu fill Fema Kuti. La música com a despertar de la consciència, com una celebració de la vida i de les arrels africanes, i com a denúncia d'un govern que actua com a franquícia de les multinacionals occidentals.