Al Brasil, un projecte de creació d'una televisió experimental que ofereix als joves de l'associació cultural Bagunçaço de Salvador de Bahia, la possibilitat d'inventar el seu propi canal de comunicació amb suports tecnològics comuns i la màxima llibertat de creació de continguts.

L'espai urbà de la ciutat de Barcelona està molt mediatitzat pel fenomen turístic. Quatre persones presenten, a través de la seva experiència, una particular percepció sobre la ciutat i la influència del sistema turístic sobre la vida quotidiana dels seus habitants. Ciutat abandonada és un documental de 26 minuts que rescata el seu títol de l'expressió d'un dels seus personatges, que fa saltar la ironia relacionant un espai densament transitat amb l'abandó; una representació local d'un fenomen global. Aquest documental és el resultat del treball en grup del primer any del màster d'antropologia visual UB-Tanios films.

Els seus opositors l'anomenen l'Assassina Verda. A Vandana Shiva li han donat el Bullshit Award en la seva lluita contra la pobresa. TIME diu que és l'heroïna dels nostres temps, una icona per als joves de tot el món. Els documentalistes van seguir Vandana dos anys, des de la seva granja orgànica als Himalaies, fins a les més altes institucions de poder del món. Vandana Shiva lluita contra corporacions com Montsanto, una gran empresa nord-americana de biotecnologia, quan ells van intentar patentar les llavors índies.

La pel·lícula descobreix documents desclassificats oblidats i ressalta passatges de les polítiques presidencials per a mostrar com les preocupacions sobre el petroli han estat el nucli de la política exterior nord-americana durant més de 60 anys: les polítiques militars i d'energia són indistingibles.

Deu aturats i aturades expliquen per què i com van decidir deixar de treballar. Després d'haver conegut durant un cert temps el món laboral, aquest homes i dones han fugit de la fàbrica, el magatzem o l'oficina: decidits a no acceptar mai més les regles de la guerra econòmica actual. Lluny de la imatge de l'aturat angoixat o deprimit “aquests són aturats que no demanen feina”, expliquen obertament perquè cerquen de realitzar-se fora del món del treball, amb molt pocs recursos, però disposant de molt més temps per dedicar-lo a ells mateixos.

El del filòsof Antonio Negri és un dels casos judicials més sorprenents de la segona meitat del segle XX. Militant d'esquerres i escriptor compromès, va ser acusat d'instigar el segrest i posterior assassinat del polític Aldo Moro per entendre que les Brigades Roges italianes, responsables d'ambdós fets, s'havien basat en les seves publicacions i llibres per a portar-lo a terme. Aquesta extensiva interpretació del principi de culpabilitat va obligar Negri a exiliar-se d'Itàlia durant disset anys fins que, el 1997, va decidir tornar per a lliurar-se a una justícia que en lloc de revisar el cas va decidir empresonar-lo. Durant el seu exili a París i posterior confinament a Rebibbia, l'artista Angela Melitopoulos li va realitzar diferents entrevistes en les quals l'escriptor reflexiona sobre la llibertat i com la presó s'ha convertit per a ell en un espai per al treball filosòfic.

1 de juliol de 1997. Un home gran arriba a Itàlia en un vol de París. Immediatament les forces especials dels Carabinieri l'arresten. Antonio Negri havia tornat al seu país natal voluntàriament desprès de 15 anys a l'exili. El diari Liberation l'anomena “la tornada del diable”. Al llarg dels anys, pocs intel·lectuals han provocat tanta admiració i odi, o tantes lloances i atacs, com Antonio Negri. El seu llibre Imperi, escrit amb Michael Hardt, fou un èxit de vendes internacional. Una anàlisi de la nova economia global, fou aclamat amb un nou i audaç manifest pel segle XXI, i immediatament convertí a Negri en dels principals portantveus internacionals del moviment antiglobalització.

La història de l'Antonio és una més d'una persona que intenta sobreviure a l'elitització del Raval, reciclant tot el que troba, intercanviant, i amb bones intencions oferint el que té a persones necessitades, sensesostre del barri, gent pobre i immigrants. En definitiva, un petit focus de resistència al consumisme salvatge que dia a dia s'apodera de les nostres vides.