La figura de Pier Paolo Pasolini és una de les més grans del cinema. D'entre les moltes contradiccions que rodejaren la seva vida, la influència que va produir fins als nostres dies no està encara degudament reconeguda. Responsable d'una obra cinematogràfica i literària desafiant, difícil de classificar, i d'una personalitat no menys explosiva, el Pasolini que conversa reposat i més lluït que mai davant la càmera (malgrat tota l'expectativa i l'enrenou que generava per aquesta època el rodatge de Saló, o els 120 dies de Sodoma) explica de manera concisa la seva manera de veure el cinema i la vida. Bertolucci aconsegueix així un retrat autèntic, donant a Pasolini l'oportunitat de ser ell qui parla sobre la seva obra i les seves idees, prenent com a punt de partida el rodatge de Saló, i conjugant una entrevista que va conduir el periodista i documentalista Gideon Bachman amb fotos de Deborah Imogen Beer preses també al set de filmació del que, arrel de la seva violenta i prematura mort al 1975, es convertirà en la seva darrera pel·lícula.

Un vídeo documental sobre l'ús criminal pel pentàgon d'urani empobrit (DE) en armes modernes. La cineasta Sue Harris va entrevistar soldats nord-americans arribats de l'Iraq, on havien estat exposats a la pols radioactiva creada quan casquets coberts amb DE esclaten. El Pentàgon utilitza el DE per a recobrir projectils i vehicles perquè és extremadament dur, a més de barat, sent producte de rebuig resultant de programes d'energia nuclear i armes. El documental assenyala que un terç dels soldats nord-americans que van participar en la Tempesta del Desert, la primera guerra contra l'Iraq, ara tenen incapacitats.

Els parcs i el banc del riu Osaka estan plens de tendes d'acampada blaves o barracons amb teles blaves com a sostre -a vegades escampats per arreu o bé alineats en fileres, o agrupats en petites comunitats-. L'expressió “sense sostre” ni tan sols serveix per a donar una idea de la veritable situació d'aquests No-juku-sha, els acampats a la intempèrie. Aquest documental va néixer sense pressupost i amb una càmera bàsica com a resposta a l'imminent desallotjament, i s'ha convertit en un mitjà per a l'articulació d'aquestes persones que viuen al marge de la societat japonesa.

Zrug, a l'igual que molts d'altres nens refugiats als camps d'Argèlia, se'n va anar de casa amb tan sols vuit anys per aconseguir una educació a Cuba. Passats 16 anys, va tornar a casa i es va assabentar que la seva mare havia mort 6 anys enrere, però tot i així va decidir quedar-se i participar activament per l'alliberament del seu poble.

Per deutes històrics que l'Estat colombià incompleix, el 2005 el moviment indígena del Cauca es veu obligat a reprendre l'estratègia d'ocupació d'Haciendas. A l'ocupació de l'Hacienda de Japio, un indígena és assassinat i molts altres són torturats per les forces de l'Estat d'Álvaro Uribe Velez.

26 d'abril de 2007: setze investigadors i militants, setze mirades mordaces sobre el món que ens prepara Nicolas Sarkozy. La realitat d'una dreta des-acomplexada a punt d'accedir al poder. Una deconstrucció de la retòrica sarkozista, que sembla que estarà d'actualitat alguns anys.

Un documental sobre el culte a la Deessa de les Serps i la importància del poder diví femení a la vida quotidiana de Bengala Occidental, a l'Índia. A través d'imatges del festival de Jhaban, la gran festa de les serps, coneixem els preparatius, el paper de les arts tradicionals relacionades amb el culte a la deessa, els càntics de veneració i els seus rituals.

Sensible i rigorós retrat del sociòleg francès Pierre Bourdieu a través de les connexions i les correlacions de força que analitza en la seva obra. La pel·lícula mostra a Bourdieu immers en l'acció concreta.