Traek i Nordin ens relaten conjuntament la història i la lluita de la seva organització. Rememoració, amb una mica de perspectiva i de ressentiment, en aquests dies de campanya electoral, de les mentides i els fracassos constants del govern d'aquests darrers trenta anys.

Leprosos confinats en una illa de Grècia. Una societat que s' organitza per tal de resistir el rebuig i l'abandonament. L'any 1904, el govern grec va decidir confinar als leprosos, considerats perillosos per a la societat, a la fortalesa de Spinalonga, una península al nord de Creta. Allí, mentre esperen la mort, es busquen la vida. Raimondakis, fill d'un advocat, és el seu portaveu. No accepta que li tanquin emmanillat quan no ha comès cap delicte. No vol que es compadeixin d'ell, només necessita amor. Pollet, rep l'encàrrec de la companyia farmacèutica Sandoz, per parlar dels últims dies de la lepra a Europa, el qual transforma en una profunda reflexió sobre les diferències entre la malaltia i la suposada normalitat. La cambra recorre els espais abandonats d'illa grega de Spinalonga, oficialment anomenada Kalydon, una colònia de leprosos des de 1904 fins a 1956, any en què un tractament efectiu va permetre posar fi a la reclusió obligatòria, i es va començar a traslladar als malalts a centres hospitalaris d'Atenes.

Mast Qalandar (Èxtasi) és abans de tot una mirada a l'heterodòxia i una celebració a la seva existència. Els Qalandars són una germandat sufí de dervixos nòmades, que es desplaçaven antigament en un arc que creua Àsia, des de Turquia fins al Pakistan i l'Índia. Es caracteritzen per una devoció mística extrema i per les seves actituds revolucionàries i antidogmàtiques dins de l'Islam. L'ús del haixix i el refús de l'alcohol. La llibertat en el sotmetiment al Haqq: la Veritat, entesa no com una cosa que estreny i defineix horitzons, sinó com a absència de límits. Una visió de la seva devoció per “l'estimat” fins al trànsit i l'èxtasi allí on la mort és solament “passar pàgina”. Disponible online fins al 27 de desembre de 2020.

Una conferència de S. N. Goenka presentada a la Harvard Business School Club a Nova York a l'agost del 2000. Goenkaji treu profit de la seva experiència prèvia com a home de negocis per tractar molts temes rellevants per al públic. El seu discurs ofereix una bona introducció general a la tècnica Vipassana per a tots els públics, acompanyada d'una animada sessió de debats amb els assistents.

El director es troba amb el seu pare a Shenzhen després de viure molts anys a l'estranger. La pel·lícula es desenvolupa al portaavions de fabricació russa, que sembla tenir les mateixes experiències vitals que el director. Amb els records d'un gran passat, aquest enorme portaavions ofereix una gran oportunitat comercial. Aquí, els turistes estrangers xinesos intercanvien papers. Per al director d'aquest documental, Minsk ja no és tan una gran màquina de guerra com una màquina de fer diners.

La calma d'un petit poble a prop de la ciutat, i el frenètic ritme de la mateixa. ¿Com es poden conciliar aquestes dues maneres enfrontades de veure el món? ¿Existeix una tercera via, un tipus de desenvolupament que sigui realment sostenible? Amb l'ajut de Luca Mercally, l'autor intenta traçar varis camins possibles i una “solució” que ens podria mostrar la direcció correcta.

Quaranta joves i adolescents entre 14 i 21 anys viuen a una presó a la illa de Nisida, a Nàpols. Les mascares que dissenyen per amagar les seves identitats durant el rodatge contribueixen a crear uns llaços cada cop més estrets amb tres dels presos. Enfrontats a la vida de la presó, Enzo, Rosario i Samir ens conviden a compartir la seva rutina quotidiana a l'escola i al treball, avorriment i captiveri. També ens conten les seves històries i comparteixen els moments d'esperança i decepció. Si, tal com diu la Constitució, l'objectiu del seu càstig és la re-educació, aquest documental posa en dubte la compatibilitat entre aprendre i l'empresonament.

Quatre famílies del barri barceloní de Bon Pastor es neguen a abandonar la seves cases d'una planta. Uns perquè hi han viscut tota la vida, altres perquè se senten enganyats pel Patronat de l'Habitatge. Aquest vídeo mostra l'acció que l'Assemblea de Suport a Bon Pastor va dur a terme en solidaritat amb les quatre famílies que resistien, en uns temps on demanar el que un creu just és “políticament incorrecte”.

Les agressives tècniques actuals de gestió i el culte per la deslocalització i la velocitat han parit noves empreses-monstre, orgulloses d'aquells valors pels quals abans se'ls hauria criticat. Una d'elles és Office Tiger, engendre transnacional especialitzat en el processament de documents per a grans firmes. Com va ocórrer amb els start-ups de la bombolla d'internet, arriba un punt en el qual el treball en si es torna secundari i el que es troba és una actitud dels empleats, barreja d'ambició i un sentit entre heroic i autopunitiu de la dedicació. La realitzadora d'aquest documental va tenir accés il·limitat a l'oficina hindú de l'empresa i va enregistrar els rituals del dia a dia, des de l'educació dels empleats als principis del “tot és vàlid” fins als intents d'alguns d'ells per mantenir una distancia irònica amb tot el procés. En el camí apareixen memorables com ara el CEO Joseph Sigelman, orgullós Self-made-man amb una preocupació gairebé fetitxista per les corbates dels seus empleats.

Un projecte col·lectiu que reuneix diversos cineastes palestins per reflectir l'ambient de l'estiu de 2006, quan Israel llançà atacs militars contra Gaza i el Líban. Cada realitzador narra la seva història en un sol plànol seqüència amb una duració màxima de tres minuts. Malgrat els palestins viuen dispersos per tot el planeta i la majoria no poden tornar a la seva terra natal, aquest projecte del Palestinian Film Collective sols inclou les contribucions de cineastes que viuen a Palestina.