Gitmo és el nom amb què es coneix la presó de Guantànamo en l'argot militar dels soldats nordamericans. El documental, resultat de dos anys de producció, comença amb una agradable visita al camp de detenció de la badia de Guantànamo abans d'emprendre un viatge que ens porta de Washington a Estocolm, Bucarest i després a Abu Ghraib i Iraq per a descobrir, de mica en mica, un món nou i inquietant.

Godard / Soller L'entretien

http://www.pileface.com/sollers/article.php3?id_article=284

http://www.pileface.com/sollers/article.php3?id_article=284

Any: 1994

Un documental sobre la ciutat de Beijing (Pequín) que està experimentant enormes canvis a mesura que s'apropen les Olimpíades del 2008. Una Beijing totalment nova, amb una visió de futur, està substituint l'antiga capital imperial. En primers plans, coneixem alguns dels ciutadans de Beijing que perdran les seves cases a causa d'aquests canvis i s'enfronten a un futur incert. Han aixecat les seves veus en contra de la destrucció de les seves cases i la pèrdua irremeiable de la història de la seva ciutat.

Documental que descriu 50 anys de la lluita contra la droga als Estats Units, des de 1930 fins a 1980. Ron Mann ha emprat material oficial, principalment de les campanyes del govern nord-americà per eradicar la droga. El resultat és tristament còmic. Es van gastar mils de milions de dòlars i el nombre de consumidors va passar de 60.000 a 30 milions.

Una recopilació de tres documentals anarquistes: Pickaxe (una eclèctica barreja d'activistes es mobilitza per a evitar la tala d'un bosc centenari al Parc Nacional de Willamette, Oregon); Breaking the Spell (vídeo d'una hora sobre les protestes de Seattle de 1999 contra l'OMC i sobre els anarquistes que van viatjar fins allí per crear un nou precedent en la lluita militant) i The Miami Model (els activistes de Indymedia van gravar centenars d'hores que documenten les protestes de 2003 de Miami contra l'ALCA i que van editar en un documental que, davant el silenci dels mass media, fa pública la brutal repressió i l'atac a les llibertats civils que va tenir lloc), i cinc curts: Safetybike, How to turn a bicycle into a record player, Acte re-vision, Join the resistance: fall in love i Why I love shoplifting from big corporations.

El 1994, la directora d'aquesta pel·lícula va fer 20 anys. Fou l'any del genocidi a Ruanda i l'any en què va perdre el seu pare. El 1962, la mare de la directora va fer 20 anys. Aquell mateix any el país va aconseguir la independència oficialment i la directora va perdre el seu avi. Homeland és un passeig per Ruanda en companyia de personatges de dues generacions diferents. Un viatge al passat per aconseguir conciliar les històries íntimes amb la història de Ruanda, els punts de vista subjectius amb els arxius inèdits. Una profunda investigació sobre els orígens de la violència i el destí.

Una pel·lícula de 1957 sobre la casa del futur de Monsanto. Amb un recorregut per dins, descripcions completes i la vida d'una família del futur.

Pensar en moviment. Humano Caracol entén el viatge com a itinerari obert a l'experiència, com a narració d'imprevisibles, d'intensitats mòbils i immòbils. Retrat nòmada sobre el coreògraf i ballarí Steve Paxton. El tercer volum d'aquesta sèrie de documentals, busca traçar línies en la trajectòria d'una de les figures fonamentals de l'art experimental contemporani. Steve Paxton (Phoenix, Arizona, 1939) va ser un dels fundadors de Judson Balli Theatre i Grand Union, així com de la tècnica Contact Improvisation. Va ballar en la companyia de dansa de Merce Cunningham a principis dels anys 60. En aquest documental que busca una mirada tàctil, Steve Paxton dialoga amb els coreògrafes María Muñoz i Pep Ramis mentre elaboren compost orgànic.

Primera pel·lícula de Debord. Veus inexpressives, la pantalla roman extensos minuts en plànols blancs o negres totals, absència de banda sonora. El cine ha mort, millor passar directament al debats. Advertència: el Marques de Sade no te cap tipus de protagonisme a la pel·lícula.

Una marca de naixement típica dels mongols inspira la cineasta Theresia Grösslinger a emprendre un viatge cinematogràfic creuant Mongòlia. Per contra, la seva idea de ser més propera al país i la seva gent per la seva marca de naixement es malmet des del principi. Mentre comparteix la vida quotidiana d'una família del sud del país, aviat ha d'acceptar la seva decepció i el fet de sentir-se totalment perduda enmig de la immensitat, i que la família la vegi simplement com una turista.