ovni 2008

Àrea d'elements

Taxonomia

Codi

Nota(es) d'abast

    Nota(es) sobre l'origen

      Mostra la nota(es)

        Termes jeràrquics

        ovni 2008

          Termes equivalents

          ovni 2008

            Termes associats

            ovni 2008

              83 Descripció arxivística resultats per al ovni 2008

              83 resultats directament relacionats Exclou els termes específics
              Ciutat Abandonada
              ES ES-OVNI CTX-S012-SS007-0107 · Item · 2007
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              L'espai urbà de la ciutat de Barcelona està molt mediatitzat pel fenomen turístic. Quatre persones presenten, a través de la seva experiència, una particular percepció sobre la ciutat i la influència del sistema turístic sobre la vida quotidiana dels seus habitants. Ciutat abandonada és un documental de 26 minuts que rescata el seu títol de l'expressió d'un dels seus personatges, que fa saltar la ironia relacionant un espai densament transitat amb l'abandó; una representació local d'un fenomen global. Aquest documental és el resultat del treball en grup del primer any del màster d'antropologia visual UB-Tanios films.

              Jana Montllor
              Closed District: Excerpt
              ES ES-OVNI CTX-S012-SS006-0003 · Item · 2005
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              "L'any 1996 m'estava a Mankien, un poblat al Sud del Sudan, per filmar la guerra. En aquella època pensava que realitzar una pel·lícula en una regió en conflicte era un acte de compromís, un cop allí, la realitat era diferent a la que m'havia imaginat. La guerra que hi havia no era només una lluita entre un govern opressor i les minories oprimides, era sobretot un conflicte enquistat, dirigit per interessos econòmics i de poder. De tornada a Bèlgica, vaig endinsar-me en un sentiment d'impotència i fàstic, fins al punt que mai vaig muntar aquelles imatges. Fa poc temps que vaig assabentar-me que el poblat de Mankien havia sofert una massacre, orquestrada pel govern de Khartoum, probablement amb la complicitat de societats petrolieres occidentals. Closed District no és només una pel·lícula sobre la guerra al Sudan del Sud, sinó sobre les guerres en general, sobre la mort i l'angoixa que sovint sobrevé. També planteja la qüestió de la posició del cineasta en una situació de conflicte". (Pierre-Yves Vandeweerd)

              Pierre-Yves Vanderweerd
              Compilacion TV Lata
              ES ES-OVNI CTX-S013-SS007-0028 · Item · 2008
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Al Brasil, un projecte de creació d'una televisió experimental que ofereix als joves de l'associació cultural Bagunçaço de Salvador de Bahia, la possibilitat d'inventar el seu propi canal de comunicació amb suports tecnològics comuns i la màxima llibertat de creació de continguts.

              Divorce Iranian Style
              ES ES-OVNI CTX-S012-SS007-0090 · Item · 1998
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Un documental divertit, tràgic i commovedor que ens transporta a un tribunal de divorci iranià durant varies setamanes per oferir-nos una visió insòlita de la intimitat de les dones iranianes. Amb un to deliberadament neutral aquest documental segueix les històries de Jamileh, maltractada pel seu marit; Ziba, una noia de 16 anys que intenta divorciar-se del seu marit de 38; i Maryam, que lluita desesperadament per aconseguir la custòdia de les seves filles; a destacar la força, l'enginy i l'astúcia amb què s'enfronten a lleis parcials, a un sistema administratiu kafkià i a la ira dels seus marits i familiars.

              Kim Longinotto
              Eternal Beauty
              ES ES-OVNI CTX-S012-SS007-0081 · Item · 2003
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Un assaig que analitza la història del Tercer Reich mitjançant l'estètica de les imatges del cinema Nacional Socialista. Quines són les esperances, desitjos i pors reflectits en aquestes imatges? La pel·lícula evoluciona cronològicament, emprant material original de 1918 a 1945.

              Marcel Schwierin
              Examined Life
              ES ES-OVNI CTX-S013-SS007-0093 · Item · 2008
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Sòcrates deia que la vida sense qüestionaments i autoexamen no és vida, no mereix viure's. El film recull els diàlegs amb filòsofs dels nostres temps, però no en una entrevista rígida i estàtica sinó a llocs i espais importants per a ells i per a les seves idees. Astra contamina la filosofia actual amb realitat, carrer, soroll, moviment i ambient. Peter Singer, Slavoj Zizek, Michael Hardt, Judith Butler, Cornel West... tots ells comparteixen amb l'espectador moments privats, únics, que retornen a la filosofia la seva lluentor, com a poder transformador de les nostres percepcions del món i de nosaltres en ell.

              Exodus
              ES ES-OVNI CTX-S012 · Series · 2008
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Els marges de l'imperi _ OVNI 2008

              / CONTEXT 1994 - 2020

              Els marges de l'imperi _ OVNI 2008

              “Obre els ulls i mira cap endins. Estàs satisfet amb la vida que estàs vivint? (..) Anem a caminar, d’acord, pels camins de la creació, ja que som la generació –digue’m per què– que creua els temps de la gran tribulació.” Bob Marley, Exodus

              OVNI 2008 projectarà una sèrie de vídeos que ofereixen una primera reflexió sobre el marginal i sobre la voluntat de creuar els marges, formes d’èxode personal o col·lectiu, físic o anímic. Visions de diferents formes de marginació i d’explotació, les que queden directament sota la vertical opressiva del poder: treballadors en fàbriques d’exportació a la Xina o jornalers clandestins palestins a Israel. Visions –més enllà de la dialèctica propaganda/contrapropaganda– de les zones de conflicte armat: a Sudamèrica, Txetxènia, el Líban, Iraq, Darfur, l’Afganistan…

              Però també reflexions sobre aquelles altres realitats i formes d’organització que creixen als marges: en ciutats abandonades després dels desastres, en l’atur, en l’auto-organització dels sense sostre, en les comunitats indígenes de l’Equador i de Colòmbia... en germandats de travestis a l’Índia, en tradicions heterodoxes i els seus rituals, en els col·lectius d’autogestió a Barcelona, en grups de desertors als EUA, al costat de relats de somnis i revolució interior, recerca i èxode…

              Vídeos que qüestionen i plantegen aquesta voluntat d’èxode, aquest desig d’abandonar una realitat i uns valors en els quals ja no podem creure ni volem creure-hi. Visions que rebutgen quedar atrapades en una permanent contra, que fan servir tàcticament la resistència, però que parteixen cap a altres mons possibles, el propi èxode com a territori, territori que resulta a més incartografiable per la raó funcional, ja que l’èxode aposta pel buit i el moviment, per escoltar veus alienes (?) i reconèixer-s’hi. Enrere queden societats que oscil·len entre l’abundància de la misèria –visible i espectacularitzada pels media– i la cada cop més evident misèria de l’abundància, misèria de la societat de consum.

              Deixem ara que siguin les transcripcions d’alguns dels vídeos que projectarem els qui parlin d’aquest viatge:

              “Una societat cada dia més malalta, però cada dia més poderosa, ha creat pertot arreu concretament el món com un entorn, un decorat de la seva malaltia en tant que planeta malalt. Una societat que encara no ha esdevingut homogènia i que no està determinada per ella mateixa, sinó cada cop més per una part d’ella que se situa a sota, que li és exterior i que ha desenvolupat un moviment que domina la natura, sense dominar-se a si mateix. (…) La producció de la no vida ha prosseguit més i més ràpid el seu procés lineal i acumulatiu, arribant a assolir un darrer terreny en el seu progrés: ara és la mort el que produeix directament.”(1)

              “Les societats del consum van destruir el medi ambient, van liquidar milions d’espècies de plantes i animals, van enverinar els mars, els rius i els llacs, van contaminar l’aire, van saturar l’atmosfera de biòxid de carboni i altres gasos nocius, van ‘flascar’ la capa d’ozó, van esgotar jaciments petrolífers, de carbó, de gas natural i també enormes riqueses de minerals sòlids, van exterminar els nostres boscos i van arruïnar els seus. Què ens queda, per a nosaltres? El subdesenvolupament, la pobresa, la dependència, l’endarreriment, el deute i la incertesa. Per a les societats superdesenvolupades el tema hauria de ser: no créixer, sinó distribuir, i no només distribuir entre elles, sinó distribuir entre tothom. El creixement sostenible de què parlen és impossible sense una distribució més justa entre tot els països. Vulguis no vulguis, la humanitat és avui una sola família, tots tindrem el mateix destí.”(2)

              “Avui dia l’ideal és el consumisme, és una civilització de l’homologació, que fa que tot sigui igual. Sense ideologia? Com que no hi ha ideologia? És que no la veus, tu, la ideologia consumista? En comptes d’una bandera porten la roba com a bandera: alguns dels significats i alguns fenòmens externs han canviat, però a la pràctica és un empobriment de la individualitat, que s’oculta a través de la seva valoració. (…) Durant les anomenades èpoques repressives, el sexe era un alegria, que es practicava en secret, com una burla de totes les obligacions i deures que el poder repressiu imposava. (...) En una de les meves pel·lícules un personatge diu: ‘Les societats repressives ho reprimeixen tot, per tant l’home pot fer-ho tot.’ Però afegeixo aquest concepte que per a mi és lapidari: les societats permissives permeten algunes coses, i només aquestes coses es poden fer. Això és terrible: una certa llibertat concedida que després esdevé obligatòria. En tant que és concedit es converteix en obligatori.

              “El sadomassoquisme és una categoria eterna en l’home, en el temps de Sade, ara, etc. Però no és això el que m’importa. És a dir m’importa també això, però el sentit real del sexe en les meves pel·lícules és una metàfora de la relació entre el poder i el seu subjecte. I en conseqüència és vàlid per a tots els temps. Però lògicament el que jo detesto més és el poder d’avui, cadascú odia el poder de què és subjecte. En conseqüència odio vehementment el poder actual de 1975, és un poder que manipula el cos d’una manera horrible, que no té res a envejar a la manipulació feta per Himmler o Hitler. El manipula transformant la seva consciència, de la pitjor manera, instituint nous valors que són alienants i falsos. Que són els valors del consum, que compleixen el que Marx va anomenar genocidi de la cultura viva, real i de les precedents.

              “En realitat, els productors forcen els consumidors a menjar merda. Els brous preparats, els productes adulterats i dolents que els donen, els raviolis de formatge, el formatge processat per a bebès, coses horribles que són merda.

              “El poder resta exactament igual, només en canvia l’aspecte, el subjecte ja no és aquell subjecte parsimoniós o religiós, ara és un consumidor, miop, irreligiós, laic, però estúpidament laic i racional. Les característiques culturals han canviat, però la relació és encara idèntica. En conseqüència, és un film [Saló] no només sobre el poder, sinó sobre l’anarquia del poder. Res és més anàrquic que el poder, ja que el poder fa el que vol, i el que vol és completament arbitrari o dictat per les seves necessitats econòmiques, que defugen la lògica comú.”(3)

              Constant treball, constant consum

              “Ens aterreix convertir-nos en consumidors. Tenim la llibertat d’escollir entre la marca A, la marca B o la C, aquesta és la llibertat que hi ha. Sí, crec que hi ha massa coses. Treball constant i consum constant, és una bogeria. És el que ho està destruint tot, i cal que desaparegui. No veig gaire que valgui la pena de conservar. No veig profit ni salut en conservar aquest sistema. Aconseguir totes aquestes coses és en realitat una coerció. La gent és forçada a treballar en mines i fàbriques d’ensamblatge. Sense elles no tindríem tot això. Un món de coses, pel qual hem de lluitar tota la nostra vida. No crec que ningú s’ho prengui seriosament, però la inèrcia ho manté en moviment. Això ho hem d’aturar, ha de ser destruït.

              “Per què la gent surt i prova de protestar o intenta fer res? Aquesta no és una violència insensata, el que és insensat és quedar-se a casa drogant-te amb la MTV per després aconseguir un treball al qual sotmetre’t. Per a mi això és violència.

              “El mal a la propietat o la destrucció de la propietat és necessari, i surt dels confins polítics o de la política de l’habitual. ¿Què aconsegueixes sostenint un cartell a la manifestació de costum? Durant dècades he vist el mateix, ¡ no serveix per res! La gent no hi para atenció, ¿per què ho hauria de fer? No val la pena. Però quan la gent lluita això ja és una altra cosa. Capta l’atenció i ho fa perquè és real. No és sols un joc simbòlic, ‘tinc el meu cartell i em sento bé’. La propieta

              ES ES-OVNI CTX-S012-SS007-0020 · Item · 2007
              Part de Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Can Ricart fou una fàbrica tèxtil durant el segle XIX. Un complex industrial amb diversos tallers en el segle XX. A principis del XXI, l'aprovació del Pla 22@ per a la reforma de les àrees industrials del Poblenou previ el seu enderrocament per a la construcció de varis edificis d'oficines. Es va convertir llavors en un objecte de litigi entre els tallers afectats, el propietari i promotor, Federico Ricart, Marquès de Santa Isabel, els defensors del valor patrimonial del conjunt i el seu ús públic, i l'ajuntament, responsable del pla urbanístic.

              Roberto García Rodríguez