About Home ens mostra el que succeeix quan la gent passa més de 60 anys en un campament de refugiats. La pel·lícula s'endinsa en la intimitat d'una família palestina que ha viscut refugiada al Líban durant més de mig segle, per donar veu als seus pensaments, desitjos i contradiccions. Els acompanyem en les seves celebracions i presenciem les seves discussions i els seus moments més íntims, per així poder veure les seves vides des de dintre. About Home indaga en el que significa viure en la incertesa, en un ambient d'odi, violència i armes, petites bombes de rellotgeria que habiten un país convuls.

Un viatge per Afganistan. Després de dues dècades de caos i destrucció, un país cerca la seva identitat. Vuit llocs. Una trobada cinematogràfica amb diferents persones i les seves realitats. Una discoteca, una escola, un hospital, un taxista –tots ells parlen de la vida quotidiana a l'Afganistan més enllà de la guerra i els Talibans–. El realitzador observa les persones i els fets en el seu viatge, que comença a la província del nord i acaba a la capital Kabul. El resultat és un mosaic, presentat en una sèrie de fragments sense la “veu en off” que acostuma a caracteritzar els documentals occidentals.

La història de l'Antonio és una més d'una persona que intenta sobreviure a l'elitització del Raval, reciclant tot el que troba, intercanviant, i amb bones intencions oferint el que té a persones necessitades, sensesostre del barri, gent pobre i immigrants. En definitiva, un petit focus de resistència al consumisme salvatge que dia a dia s'apodera de les nostres vides.

1 de juliol de 1997. Un home gran arriba a Itàlia en un vol de París. Immediatament les forces especials dels Carabinieri l'arresten. Antonio Negri havia tornat al seu país natal voluntàriament desprès de 15 anys a l'exili. El diari Liberation l'anomena “la tornada del diable”. Al llarg dels anys, pocs intel·lectuals han provocat tanta admiració i odi, o tantes lloances i atacs, com Antonio Negri. El seu llibre Imperi, escrit amb Michael Hardt, fou un èxit de vendes internacional. Una anàlisi de la nova economia global, fou aclamat amb un nou i audaç manifest pel segle XXI, i immediatament convertí a Negri en dels principals portantveus internacionals del moviment antiglobalització.

El del filòsof Antonio Negri és un dels casos judicials més sorprenents de la segona meitat del segle XX. Militant d'esquerres i escriptor compromès, va ser acusat d'instigar el segrest i posterior assassinat del polític Aldo Moro per entendre que les Brigades Roges italianes, responsables d'ambdós fets, s'havien basat en les seves publicacions i llibres per a portar-lo a terme. Aquesta extensiva interpretació del principi de culpabilitat va obligar Negri a exiliar-se d'Itàlia durant disset anys fins que, el 1997, va decidir tornar per a lliurar-se a una justícia que en lloc de revisar el cas va decidir empresonar-lo. Durant el seu exili a París i posterior confinament a Rebibbia, l'artista Angela Melitopoulos li va realitzar diferents entrevistes en les quals l'escriptor reflexiona sobre la llibertat i com la presó s'ha convertit per a ell en un espai per al treball filosòfic.

Deu aturats i aturades expliquen per què i com van decidir deixar de treballar. Després d'haver conegut durant un cert temps el món laboral, aquest homes i dones han fugit de la fàbrica, el magatzem o l'oficina: decidits a no acceptar mai més les regles de la guerra econòmica actual. Lluny de la imatge de l'aturat angoixat o deprimit “aquests són aturats que no demanen feina”, expliquen obertament perquè cerquen de realitzar-se fora del món del treball, amb molt pocs recursos, però disposant de molt més temps per dedicar-lo a ells mateixos.

La pel·lícula descobreix documents desclassificats oblidats i ressalta passatges de les polítiques presidencials per a mostrar com les preocupacions sobre el petroli han estat el nucli de la política exterior nord-americana durant més de 60 anys: les polítiques militars i d'energia són indistingibles.

Els seus opositors l'anomenen l'Assassina Verda. A Vandana Shiva li han donat el Bullshit Award en la seva lluita contra la pobresa. TIME diu que és l'heroïna dels nostres temps, una icona per als joves de tot el món. Els documentalistes van seguir Vandana dos anys, des de la seva granja orgànica als Himalaies, fins a les més altes institucions de poder del món. Vandana Shiva lluita contra corporacions com Montsanto, una gran empresa nord-americana de biotecnologia, quan ells van intentar patentar les llavors índies.